una vida entre llibres

 

LEONOR MAYOR ORTEGA

Una vida entre llibres

La Vanguardia

28|6|2024

Lluís Morral plega després de 38 anys al capdavant de Laie, la primera llibreria cafè de Barcelona

Quan va acabar la carrera d'Història no trobava feina. Corria l'any 1986 i Montse Moragues i Conxita Guixà acabaven d'obrir la llibreria Laie a la Via Laietana de Barcelona. Li van oferir que hi anés a les tardes a ocupar-se de la caixa i Lluís Morral va acceptar.

Han passat 38 anys. Ara, Morral es jubila després d'una vida entre llibres. De la caixa va passar a la secció d'història i va anar ascendint fins a la direcció d'una de les llibreries més emblemàtiques de la ciutat. Morral és la persona idònia per recomanar una novel·la, un assaig o un tractat d'història o filosofia.

Si per alguna cosa es caracteritza la Laie és per la seva desitjable i independent selecció de títols. "Aquesta és la nostra casa. Tenim el que volem i ho exposem com ens sembla. És molt molest que un editor o un autor reclami que la seva obra sigui a primera fila. A Laie manem nosaltres", explica Morral en una entrevista amb La Vanguardia.

"Quan arriben les novetats, trio les que més poden interessar i després ho consulto amb els caps de cada secció. La selecció inicial s'amplia o es redueix en funció de les vendes", assenyala. Aquesta és una part de la feina. Una altra, no menys interessant, és buscar el que demana el client. Morral presumeix de "l'important fons de la Laie" i relata que, abans d'internet, "ens demanaven llibres que trobàvem penjats del telèfon i amb molta paciència".

En general, els clients de la llibreria "saben molt de llibres i els agrada passejar-se per l'establiment i gaudir-ne". En una ocasió, "van venir a fer un estudi sobre el temps d'estada a la llibreria, l'encarregat d'aquesta enquesta seguia la gent amb un cronòmetre i, de sobte, va venir a dir-me preocupat que hi havia un client que feia més de mitja hora que era a la secció de filosofia. Em va encantar perquè m'agrada que la gent estigui tranquil·la, passegi i miri fins que trobi una cosa que li cridi l'atenció".

I per palpar els llibres amb calma res millor que beure un bon cafè. Laie va ser la primera llibreria de Barcelona que va incorporar cafeteria i restaurant, perquè "la Montse havia viatjat als Estats Units i havia vist que allà es portava". "Va ser un gran èxit des del primer moment, ja que era una cosa molt innovadora, hi va haver una època en què es feia bufet lliure i també s'obria per a sopars, però això es va acabar amb la reforma de l'escala, perquè ara el restaurant no té accés independent i ha de tancar a la mateixa hora que la llibreria".

Però encara que el públic ja no hi vagi a sopar sí que hi va a esmorzar, a dinar, a berenar...Laie s'ha convertit en punt de trobada d'escriptors, de polítics...Morral explica divertit que la llibreria sortia al sumari del procés perquè allà s'havien reunit alguns dels seus protagonistes.

L'espai de la cafeteria també li ha servit per passar bons moments en una tertúlia molt particular: "Vaig conèixer Juan Marsé i va resultar que era amic d'un dels meus professors d'Història, però feia molt de temps que no es veien, els vaig posar en contacte i, a partir de llavors, ens trobàvem els tres una vegada a la setmana; Marsé prenia un whisky, el professor, una cocacola i parlàvem dels records de Gil de Biedma, la literatura...

Morral ha conegut "molta gent interessant, famosos i clients anònims" i també ha hagut d'enfrontar algun moment complicat com aquella vegada "en què un noi va robar set o vuit llibres de Tintín, se'ls va ficar a la jaqueta i va sortir corrents. Jo vaig córrer al seu darrere i el vaig agafar a la cantonada".

Gairebé dona tendresa que algú robi per llegir, però Morral subratlla que no hi ha romanticisme en aquesta mena d'actes, perquè "roben per vendre, hi ha autèntiques màfies organitzades de venda de llibres i fins i tot robatoris per encàrrec".

Ara, Morral deixarà enrere les moltes alegries i les poques amargors que li ha donat aquest ofici. Després de passar una vida envoltat de llibres es planteja desprendre's dels seus: "Buidaré el meu pis i portaré els llibres a una botiga de segona mà o alguna cosa així, perquè a les biblioteques ja no els volen. Tenim clients amb col·leccions realment importants que no han aconseguit que cap entitat pública se'n fes càrrec", lamenta.