«En tota biblioteca una mica densa o atapeïda —però no atrotinada—, formada per capes successives, que obeeix encara que no ho semble a una certa lògica, no hi mancarà un cert nombre de llibres estranys, rars, inesperats. Quan els retrobes et sobten i mires de recordar-ne l'origen. Com carai han arribat ací? I què ens diuen, de quins mons apartats i recòndits, ja periclitats, però potser encara amb una petita espurna de seducció, ens parlen? Qui els va escriure, per què, amb quines intencions? Habent sua fata libelli...
De vegades em passa, reordenant llibres que tinc a casa, que ensopegue amb alguns que ja sabia que tenia però que havia perdut de vista. I que em semblen insòlits. Alguns m'han arribat per herència, ho reconec, a manera de restes del naufragi d'una biblioteca familiar, uns altres ja me'ls vaig comprar jo en algun moment, per una raó o altra. I els vaig guardar, en alguna de les lleixes, en un prestatge perdut. Però tornen. Els llibres —com alguns records, com les obsessions— sempre tornen.
No mirem tothora igual els llibres. N'hi ha que no els havíem valorat gaire o que no ens havien despertat una curiositat especial en el passat. I que de sobte, mirant-los amb ulls nous, en funció de nous interessos, o en una altra situació, assoleixen un nou sentit, esdevenen molt significatius i ens interpel·len. Prèviament havien restat arrambats, de vegades durant anys...»
Gustau Muñoz. Després del llibre. Notes sobre llibres, història i cultura. Universitat de Barcelona, 2023. P. 291.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada