«Anys després, fent de professor, explicava als alumnes de quina manera em semblava que havien de relacionar-se amb la literatura (la llengua és el gran passaport; la literatura, el seu ús extrem, que inclou l'escriptura però que va tan enllà com arribin les paraules consciència, cultura o humanitat). A aquells alumnes tan joves dels primers cursos universitaris, aclaparats com estaven per la novetat i la infinitud dels llibres i la pedanteria docent, els aconsellava que no s'atabalessin per la quantitat sinó per la qualitat del que llegien i que amb un tast n'hi havia prou, si era bo. Finalment, els deia, trobareu Joyce en Dante i Plató en Dostoievski. No us atabaleu amb un estrès de lectures, no ho vulgueu abastar tot, perquè és infinit. De la literatura se'n podria dir el mateix que Wilde va escriure sobre si cal o no llegir-se un llibre de cap a cap: que «per conèixer la collita i qualitat d'un vi no cal beure'n tota la bota». Jo encara hi afegiria que per mantenir el cap clar no és bona idea voler-se beure tota la bota.
Amb la literatura, els deia, tingueu-hi una relació conscient i constant. Estigueu-hi en contacte. Des de la teva riba, si et mulles els peus, estàs en contacte amb tota la Mediterrània. No cal nedar fins a l'horitzó. Llegeix bé i no cal que et moguis, importa el contacte. Els corrents marins et duran totes les aigües, i amb el temps veuràs els peixos més inesperats i exclusius.
La literatura és un magma informe. Per orientar-vos, podeu aprendre la geografia del cap Rodoreda o el golf d'Ausiàs March, la cala Swift, les illes Carner o el freu de Shakespeare, però l'aigua d'on surten els escriptors és la mateixa. Literatura és la capa superficial de la mar que veiem. Al revers d'una pàgina del Tirant hi ha una pàgina de l'Eneida, i la que segueix és del Pickwick i la següent pot ser un poema de Pessoa o d'Heràclit. Parlen el mateix idioma els escriptors de totes les llengües i escriuen al mateix llibre.
I és sa banyar-se en aquesta xerrameca que ens comunica amb els altres, o sigui amb nosaltres mateixos. Literalment submergir-se en les pàgines d'un llibre i nedar en la seva piscina sense solució de continuïtat amb la mar sencera, el llibre oceànic, la biblioteca líquida feta de la tinta barrejada de tots els escriptors que valen la pena.
No és aquesta, l'experiència profunda de la lectura? Les pàgines s'obren de sobte com portes a l'infinit, al mirall que és el llibre acarat al mirall que és el lector, a l'infinit que és alhora el premi i el preu de la llibertat, la causa i la conseqüència...»
Toni Sala. Tradició i creació i altres notes sobre literatura. L'Altra, 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada