la possibilitat d'una vida extra

BEGOÑA GÓMEZ URZAIZ
La possibilitat d'una vida extra
Cultura|s La Vanguardia
6|5|2023

He passat un total de zero hores de la meva vida jugant a videojocs. No vaig tenir GameBoy de nena, no he viscut mai en una casa amb consola i amb prou feines estic familiaritzada amb els bàsics de les franquícies més famoses. No ho dic amb orgull, sinó al contrari, perquè sovint sento enveja de la gent que sí que gaudeix amb els videojocs i m'avergonyeix una mica haver transitat per la vida sense que aquella gegantina indústria em fregui. També ho dic per assenyalar que tot això no em va impedir de gaudir (i molt) d'una de les novel·les més comentades de l'any, Demà, i demà, i demà, de Gabrielle Zevin.

Els videojocs són importants a la novel·la, al cap i a la fi, els protagonistes, dos amics desiguals que es diuen Sam i Sadie, en creen alguns i fins i tot funden una empresa que els produeix, anomenada Jocs Bruts, però hi ha coses que importen bastant més al llibre. Coses d'allò més tradicionals: el ho-faran-o-no-ho-faran entre dos personatges que tenen una relació complexa, la clàssica estructura en la qual sempre hi ha alguna cosa o algú que separa els herois i la distància social entre dos protagonistes desiguals. En Sam, després conegut com a Dédalus, és orfe d'una mare soltera, pateix una discapacitat i es crea a Coreatown amb els seus avis, que regenten una pizzeria; i la Sadie, convencionalment atractiva, ve d'una família jueva de la part menys rica de Beverly Hills i neix embolicada en privilegis diversos. Amb tots aquests elements tan clàssics, Zevin ha escrit una novel·la que és com ficció juvenil per a persones que no llegeixen ficció juvenil o un videojoc per a persones que no juguen a videojocs.

L'autora, que, com Sam Masur, va estudiar a Harvard als noranta (també com en Sam té una identitat híbrida judeocoreana), va escriure de fet diverses novel·les per a joves adults abans d'enfocar-se en els llibres que es comercialitzen per a adults a seques, i probablement s'ha emportat d'aquell gènere diversos ensenyaments, i tots molt útils. Com ordenar una novel·la llarga perquè es faci curta, com alternar premis i càstigs al lector, i com seduir amb materials quotidians.

Si bé Zevin ja havia tingut un èxit notable amb una novel·la encara no traduïda al castellà ni al català, The storied life of A.J. Firkry, no va ser fins Demà, i demà, i demà —el títol ve del soliloqui de Macbeth que la protagonista, Sadie, interpreta com la mort sempre postposable dels videojocs, la possibilitat infinita de guanyar una vida extra— quan va generar el tipus d'atenció que altera els bioritmes de la indústria editorial. Ja abans de publicar-se hi va haver una subhasta per aconseguir els drets cinematogràfics, que va guanyar Paramount per dos milions de dòlars, i se'n va començar a parlar en termes de fenomen. Aquest tipus  d'escalfament, ja ho sabem, no sempre beneficia els llibres i no sempre té a veure amb la brillantor real dels manuscrits, però podríem dir que en aquest cas el hype està justificat. Un hype que s'ha reproduït per aquí. Va ser entre els més venuts de Sant Jordi i ha generat molta lectura apassionada i contagiosa.

Qui sap si el que ha capturat tants lectors és el fet que dedica una estructura de novel·la romàntica a explicar una relació que no és merament romàntica, és d'amistat i a estones de rivalitat. Això, per cert, ho té en comú amb altres best-sellers de l'última dècada que no tenen res a veure entre si, com L'amiga genial, d'Elena Ferrante, i Tan poca vida, de Hanya Yanagihara, i potser cal preguntar-se si som a l'era de les lectures del postamor. També, conjecturem, deu haver agradat la traçuda manera que té Zevin per fer novel·la històrica gairebé contemporània: coneixem en Sam i la Sadie a la saleta de jocs d'un hospital de Los Angeles als noranta i travessem amb ells el salt del segle XX al XXI, a mesura que passen de Super Mario Bros a sofisticats jocs de cosplay moral. I tot sense que el lector se n'avorreixi.