«Un lector que coneix la tradició no es confronta només amb els autors sinó també amb els lectors morts. M'agrada molt quan Agamben diu que no escriu pels vius, ni que tampoc escriu pels que vindran, pel futur, o sigui que no escriu per salvar res sinó per alguna cosa que no es pot salvar perquè tampoc es pot morir: diu que no escriu ni pels vius ni pels que viuran sinó que escriu pels morts.
Els morts no estan subjectes a canvis i a errors, no es repensen la seva posició. En tries uns, i els altres morts no es senten menystinguts, no surten del cementiri a perseguir-te, ni saben que t'has decantat per uns altres. [...] La tradició és un tribunal de morts.»
Toni Sala. Tradició i creació i altres notes sobre literatura. L'Altra, 2024. P. 21.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada