«La bibliotecària a càrrec de l'arxiu de la universitat no semblava veure'm amb gaire bons ulls. O bé li parlava massa alt, o massa baix, o massa ràpid o no prou ràpid. I pel que semblava, tampoc no sabia gaire cosa dels diferents diaris i revistes que jo necessitava consultar per a la meva recerca. Quan li vaig demanar parlar amb algun altre membre del personal, em va dir, amb una veu que semblava arrossegar-se per dos-cents quilòmetres de filferro espinós, que li estava faltant al respecte...»
Deborah Levy. L'home que tot ho veia. Traducció d'Alexandre Gombau i Arnau. Angle, 2022. P. 75.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada