llegeixo, per tant, soc

DAVID UCLÉS
Llegeixo, per tant, soc
La Vanguardia
1|4|2025

 

Deu anys. Somric quan llegeixo que qui va matar Goliat es diu David. Sobrevisc a les migdiades a l'oliverar gràcies a 13, Rue del Percebe. Onze. Trenco la guardiola i em gasto 500 pessetes en piles per a la llanterna per llegir a mitjanit El senyor dels anells. El meu pare no vol que entri llibres a casa. Dotze. M'avorreix molt La muntanya màgica. On és el màgic? Tretze. Em masturbo amb una escena de Guerra i pau en què un militar es treu l'uniforme. Catorze. Les metamorfosis em descobreixen que és possible ficar un món en un sol volum. Quinze. Em faig un home llegint els Assajos de Montaigne, Els morts de Joyce i Així parlà Zaratustra. Setze. Memoritzo les constel·lacions amb Eratòstenes i Unamuno em sorprèn parlant amb els personatges. Disset. Ploro amb la poesia escrita amb el moviment de la parpella del tetraplègic Jean-Dominique Bauby. Divuit. M'independitzo a Còrdova i aprenc a cuinar amb Simone Ortega. Dinou. Em faig iberista per Saramago. Vint. Primera analítica d'ITS. Em commouen les memòries d'Hervé Guibert i Guillaume Dustan, morts de sida. Vint-i-un. Ploro a Granada llegint La sonrisa etrusca i sento una por horrible de perdre els meus pares. Vint-i-dos. Se'm treuen les ganes de ser escriptor quan acabo Les il·lusions perdudes, i de ser occidental després de llegir Esperando a los bárbaros. Vint-i-tres. Sento pena per Kertész i Primo Levi. Em pregunto si jo seria capaç de matar una àvia a Sant Petersburg. Crisi existencial. Visc a Alemnya, on vaig a un temple budista després de llegir El libro tibetano de la vida y la muerte. Vint-i-quatre. Viatjo per Suècia amb les novel·les negres de Mankell. Vint-i-cinc. Visito els museus del món amb Gombrich.

Vint-i-sis. Descobreixo el Llibre del desassossec i El libro contra la muerte. Sento que faig dos grans amics. Vint-i-set. A sangre y fuego i La muerte en ciernes fan que em faci pena el meu país. Però l'enyoro des de Tolosa de Llenguadoc. Vint-i-vuit. Em mudo a Compostel·la. Endevino, gràcies al Yijing, que el meu nòvio gallec em deixarà. Aprenc a llegir el tarot amb Jodorowsky. Vint-i-nou. Abandono Submissió d'Houellebecq. El llanço al racó, on encara acumula pols avui. Trenta. Vida nova a París. Llegeixo Cortázar, Fuentes i Stendhal sobre les seves tombes. Rellegeixo La pesta durant el confinament. Trenta-un. Adeu, París. Encenc una espelma per Almudena Grandes al meu balcó dels Alps. Trenta-dos. Adeu, Montblanc. Llegeixo a la ria de Bilbao La campana de cristal i una biografia de Zweig. Medito de quina manera em suïcidaria. Trenta-tres. Em mudo a Barcelona. Sento pànic amb La mort i la primavera i faig una nova amiga: Montserrat Roig. Trenta-quatre. Recordo Chirbes una nit "perdut" al Retiro. Trenta-cinc. Recorro la Península amb l'España oculta i regalo Las malas quaranta vegades.

D'aquí unes setmanes, si Déu vol, celebraré Sant Jordi i la que ha estat l'única constant aquests últims vint-i-cinc anys: la lectura.