...esmaperdut, tolít encara pel què he llegit,...l’altra cara del somni americà...Aquest és un testimoni que no ha de passar desapercebut pel blog.
La revista Fortune va encarregar a James Agee i Walker Evans una sèrie d’articles que s’han convertit en imprescindibles per conèixer de primera mà les condicions de vida dels camperols cotoners dels Estats Units durant la gran depressió. Els autors van conviure durant els mesos de juliol i agost de 1936 amb tres families i el resultat és aquest llibre: elogiemos ahora a hombres famosos. Sis centes pàgines dividides en dos parts, la primera conté les impactants fotografies de Walker Evans que m’han fet pensar molt amb les que va glossar no fa gire la Matilde aquí mateix i la segona és l’apartat purament literari, la lírica del desassossec. Com que la fórmula d’article quedava curta van decidir publicar un llibre amb una part de material recollit. Agee descriu minuciosament les cases, la roba (coixins fets de sac d’arpillera farcits de cotó), els animals, els rostres, els objectes, utensilis, eines, amb una prossa periodística amb un tò líric que la fà diferent.
En un moment donat l’autor tot i ser conscient de que els seus amfitrions “...viven en un continuo insulto y vergüenza de incomodidades, inseguridades e inferioridades...” referint-se a les cases reflexiona: “Surge otra cuestión, naturalmente: ¿son bellas? Las cosas cuya intención no es serlo y que son creadas en convergencia de casualidad, necesidad, inocencia o ignorancia y para fines completamente irrelevantes? A esto sólo puedo contestar con rotundidad: primero, que la belleza intencionada es mucho más una cuestión de casualidad y necesidad que el poder de la intención, y que la belleza “casual” de las “irrelevancias” está formada en el fondo por instintos y necesidades popularmente considerados propiedad exclusiva del “arte”: segundo, que las cuestiones de “azar” y “falta de intención” pueden ser y son “bellas” y constituyen por sí mismas todo un universo.”James Agee és el guionista d’un film que l’altre dia em van dir és poc conegut: “la noche del cazador”, segur que un dia o altre treurà el cap per aquí, de fet, li treu cada vegada que faig un comentari.
