dinou anys de lectures

 

El dia de l'òliba · El xal · El convidat nocturn · Els idus de març · Plovien ocells · El mag · La vida contada por un sapiens a un neandertal · L'espectre d'Aleksander Wolf · Tenemos que hablar de Kevin · Un verdor terrible · La vida al davant · Una educació · Com es fa una noia · Ehrengard · Obra maestra · L'adversari · Triomfador · Demà, i demà, i demà · Els arbres · La filla de l'optimista · La promesa · La edad del desconsuelo · Coses petites com aquestes · Cims borrascosos · L'home que es va enamorar de la lluna · El dia de l'escórpora · Els grans optimistes · Vernon Subutex 1 · El asesino tímido · Inspira, expira, mata · Bona sort ·Musclos per sopar · No diguis res · Guilleries · El ball de les boges · La drecera · Sola · El ferrocarril subterrani · Una vil·la a Florència · Crim i càstig · La visita del médico de cámara · L'oncle Vània · Canadà · Guillem · Idaho · Allegro ma non troppo · Una noche con Sabrina Love · El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes · El monstre de la memòria · Ignot · Canto jo i la muntanya balla · Claus i Lucas · Sis nits d'agost · Middlemarch · Desgràcia · Teoria general de l'oblit · El cas d'en Barney Panofsky · La gent de Hemsö · Aprendre a parlar amb les plantes · Canteu, esperits, canteu · Aquest deu ser el lloc · Un país petit · El Gattopardo · Color de llet · La ciutat i la casa · El mar, el mar · Fut · Sempre hem viscut al castell · Un abril prodigiós · El bar de las grandes esperanzas · Nosaltres en la nit · L'hereu · Manual per a dones de fer feines · Sortir a robar cavalls · El regne · El silenci del far · Una confabulació d'imbècils · La dona d'en Martin Guerre · Els nois · Reparar els vius · La mort i la primavera · Laura a la ciutat dels sants · Fouché · Lila · Personatges · El sentit d'un final · La llarga vida de la Marianna Ucrìa · El gat · Oso · Solitud · La playa de los ahogados · El cervell de l'Andrew · El pont sobre el Drina · El fill de l'acordionista · L'origen · L'informe de Brodeck · La promesa · Dies de frontera · Madame Bovary · Estas ruinas que ves · L'home que va confondre la seva dona amb un barret · Una princesa a Berlín · L'última trobada · Fun Home · Perduda · El talent · El difunt Mattia Pascal · La regenta · Stoner · T'estimo, Marta · Vida privada · La gatera · Dins d'una campana de vidre · Quatre germanes · Arrugues · Patrimonio · Anna Karènina · Los anillos de Saturno · El cinquè en joc · Camí de sirga · Últimas tardes con Teresa · La casa de la alegría · Primavera, estiu, etcètera · El moliner udolaire · Las inquietudes de Shanti Andía · Viatge al fons de la nit · Escolta, Volòdia! · El verano de los juguetes muertos · Biografia de la fam · El brogit i la fúria · Incerta glòria · Frankie Addams · Un món feliç · La campana de vidre · El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde · Suite francesa · Jakob von Gunten · Les històries naturals · El curiós incident del gos a mitjanit · Grans esperances · 1280 ànimes · Res de nou a l'oest · Martin Eden · M'enterro en els fonaments · Una màquina d'espavilar ocells de nit · El jugador · Les aventures d'Arthur Gordon Pym · Barri llunyà · Les amnèsies de Déu · La carretera · La perla · Assaig sobre la ceguesa · El mariner que va perdre la gràcia del mar · El violí d'Auschwitz · El falcó maltès · El silenci dels arbres · Mirall trencat · Pedro Páramo · Memòries d'Adrià · La nit de l'oracle · El món segons Garp · La felicitat · Seny i sentiment · El vigilant en el camp de sègol · Intrigues de palau · Si menges una llimona sense fer ganyotes · Tristana · Terres de lloguer · Tòquio blues · Nada · Lleó, l'africà · Mort a la Fenice

 

divuit anys de lectures

Un verdor terrible · La vida al davant · Una educació · Com es fa una noia · Ehrengard · Obra maestra · L'adversari · Triomfador · Demà, i demà, i demà · Els arbres · La filla de l'optimista · La promesa · La edad del desconsuelo · Coses petites com aquestes · Cims borrascosos · L'home que es va enamorar de la lluna · El dia de l'escórpora · Els grans optimistes · Vernon Subutex 1 · El asesino tímido · Inspira, expira, mata · Bona sort ·Musclos per sopar · No diguis res · Guilleries · El ball de les boges · La drecera · Sola · El ferrocarril subterrani · Una vil·la a Florència · Crim i càstig · La visita del médico de cámara · L'oncle Vània · Canadà · Guillem · Idaho · Allegro ma non troppo · Una noche con Sabrina Love · El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes · El monstre de la memòria · Ignot · Canto jo i la muntanya balla · Claus i Lucas · Sis nits d'agost · Middlemarch · Desgràcia · Teoria general de l'oblit · El cas d'en Barney Panofsky · La gent de Hemsö · Aprendre a parlar amb les plantes · Canteu, esperits, canteu · Aquest deu ser el lloc · Un país petit · El Gattopardo · Color de llet · La ciutat i la casa · El mar, el mar · Fut · Sempre hem viscut al castell · Un abril prodigiós · El bar de las grandes esperanzas · Nosaltres en la nit · L'hereu · Manual per a dones de fer feines · Sortir a robar cavalls · El regne · El silenci del far · Una confabulació d'imbècils · La dona d'en Martin Guerre · Els nois · Reparar els vius · La mort i la primavera · Laura a la ciutat dels sants · Fouché · Lila · Personatges · El sentit d'un final · La llarga vida de la Marianna Ucrìa · El gat · Oso · Solitud · La playa de los ahogados · El cervell de l'Andrew · El pont sobre el Drina · El fill de l'acordionista · L'origen · L'informe de Brodeck · La promesa · Dies de frontera · Madame Bovary · Estas ruinas que ves · L'home que va confondre la seva dona amb un barret · Una princesa a Berlín · L'última trobada · Fun Home · Perduda · El talent · El difunt Mattia Pascal · La regenta · Stoner · T'estimo, Marta · Vida privada · La gatera · Dins d'una campana de vidre · Quatre germanes · Arrugues · Patrimonio · Anna Karènina · Los anillos de Saturno · El cinquè en joc · Camí de sirga · Últimas tardes con Teresa · La casa de la alegría · Primavera, estiu, etcètera · El moliner udolaire · Las inquietudes de Shanti Andía · Viatge al fons de la nit · Escolta, Volòdia! · El verano de los juguetes muertos · Biografia de la fam · El brogit i la fúria · Incerta glòria · Frankie Addams · Un món feliç · La campana de vidre · El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde · Suite francesa · Jakob von Gunten · Les històries naturals · El curiós incident del gos a mitjanit · Grans esperances · 1280 ànimes · Res de nou a l'oest · Martin Eden · M'enterro en els fonaments · Una màquina d'espavilar ocells de nit · El jugador · Les aventures d'Arthur Gordon Pym · Barri llunyà · Les amnèsies de Déu · La carretera · La perla · Assaig sobre la ceguesa · El mariner que va perdre la gràcia del mar · El violí d'Auschwitz · El falcó maltès · El silenci dels arbres · Mirall trencat · Pedro Páramo · Memòries d'Adrià · La nit de l'oracle · El món segons Garp · La felicitat · Seny i sentiment · El vigilant en el camp de sègol · Intrigues de palau · Si menges una llimona sense fer ganyotes · Tristana · Terres de lloguer · Tòquio blues · Nada · Lleó, l'africà · Mort a la Fenice

 

disset anys de lectures

Els arbres · La filla de l'optimista · La promesa · La edad del desconsuelo · Coses petites com aquestes · Cims borrascosos · L'home que es va enamorar de la lluna · El dia de l'escórpora · Els grans optimistes · Vernon Subutex 1 · El asesino tímido · Inspira, expira, mata · Bona sort ·Musclos per sopar · No diguis res · Guilleries · El ball de les boges · La drecera · Sola · El ferrocarril subterrani · Una vil·la a Florència · Crim i càstig · La visita del médico de cámara · L'oncle Vània · Canadà · Guillem · Idaho · Allegro ma non troppo · Una noche con Sabrina Love · El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes · El monstre de la memòria · Ignot · Canto jo i la muntanya balla · Claus i Lucas · Sis nits d'agost · Middlemarch · Desgràcia · Teoria general de l'oblit · El cas d'en Barney Panofsky · La gent de Hemsö · Aprendre a parlar amb les plantes · Canteu, esperits, canteu · Aquest deu ser el lloc · Un país petit · El Gattopardo · Color de llet · La ciutat i la casa · El mar, el mar · Fut · Sempre hem viscut al castell · Un abril prodigiós · El bar de las grandes esperanzas · Nosaltres en la nit · L'hereu · Manual per a dones de fer feines · Sortir a robar cavalls · El regne · El silenci del far · Una confabulació d'imbècils · La dona d'en Martin Guerre · Els nois · Reparar els vius · La mort i la primavera · Laura a la ciutat dels sants · Fouché · Lila · Personatges · El sentit d'un final · La llarga vida de la Marianna Ucrìa · El gat · Oso · Solitud · La playa de los ahogados · El cervell de l'Andrew · El pont sobre el Drina · El fill de l'acordionista · L'origen · L'informe de Brodeck · La promesa · Dies de frontera · Madame Bovary · Estas ruinas que ves · L'home que va confondre la seva dona amb un barret · Una princesa a Berlín · L'última trobada · Fun Home · Perduda · El talent · El difunt Mattia Pascal · La regenta · Stoner · T'estimo, Marta · Vida privada · La gatera · Dins d'una campana de vidre · Quatre germanes · Arrugues · Patrimonio · Anna Karènina · Los anillos de Saturno · El cinquè en joc · Camí de sirga · Últimas tardes con Teresa · La casa de la alegría · Primavera, estiu, etcètera · El moliner udolaire · Las inquietudes de Shanti Andía · Viatge al fons de la nit · Escolta, Volòdia! · El verano de los juguetes muertos · Biografia de la fam · El brogit i la fúria · Incerta glòria · Frankie Addams · Un món feliç · La campana de vidre · El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde · Suite francesa · Jakob von Gunten · Les històries naturals · El curiós incident del gos a mitjanit · Grans esperances · 1280 ànimes · Res de nou a l'oest · Martin Eden · M'enterro en els fonaments · Una màquina d'espavilar ocells de nit · El jugador · Les aventures d'Arthur Gordon Pym · Barri llunyà · Les amnèsies de Déu · La carretera · La perla · Assaig sobre la ceguesa · El mariner que va perdre la gràcia del mar · El violí d'Auschwitz · El falcó maltès · El silenci dels arbres · Mirall trencat · Pedro Páramo · Memòries d'Adrià · La nit de l'oracle · El món segons Garp · La felicitat · Seny i sentiment · El vigilant en el camp de sègol · Intrigues de palau · Si menges una llimona sense fer ganyotes · Tristana · Terres de lloguer · Tòquio blues · Nada · Lleó, l'africà

 

quinze anys de lectures

En memòria de Pilar Amblàs, Josep Lloansí, Fina Rodríguez i Espe Andreu.

Al Pasqual Bernat, que ho va començar tot.

 

El ball de les boges · La drecera · Sola · El ferrocarril subterrani · Una vil·la a Florència · Crim i càstig · La visita del médico de cámara · L'oncle Vània · Canadà · Guillem · Idaho · Allegro ma non troppo · Una noche con Sabrina Love · El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes · El monstre de la memòria · Ignot · Canto jo i la muntanya balla · Claus i Lucas · Sis nits d'agost · Middlemarch · Desgràcia · Teoria general de l'oblit · El cas d'en Barney Panofsky · La gent de Hemsö · Aprendre a parlar amb les plantes · Canteu, esperits, canteu · Aquest deu ser el lloc · Un país petit · El Gattopardo · Color de llet · La ciutat i la casa · El mar, el mar · Fut · Sempre hem viscut al castell · Un abril prodigiós · El bar de las grandes esperanzas · Nosaltres en la nit · L'hereu · Manual per a dones de fer feines · Sortir a robar cavalls · El regne · El silenci del far · Una confabulació d'imbècils · La dona d'en Martin Guerre · Els nois · Reparar els vius · La mort i la primavera · Laura a la ciutat dels sants · Fouché · Lila · Personatges · El sentit d'un final · La llarga vida de la Marianna Ucrìa · El gat · Oso · Solitud · La playa de los ahogados · El cervell de l'Andrew · El pont sobre el Drina · El fill de l'acordionista · L'origen · L'informe de Brodeck · La promesa · Dies de frontera · Madame Bovary · Estas ruinas que ves · L'home que va confondre la seva dona amb un barret · Una princesa a Berlín · L'última trobada · Fun Home · Perduda · El talent · El difunt Mattia Pascal · La regenta · Stoner · T'estimo, Marta · Vida privada · La gatera · Dins d'una campana de vidre · Quatre germanes · Arrugues · Patrimonio · Anna Karènina · Los anillos de Saturno · El cinquè en joc · Camí de sirga · Últimas tardes con Teresa · La casa de la alegría · Primavera, estiu, etcètera · El moliner udolaire · Las inquietudes de Shanti Andía · Viatge al fons de la nit · Escolta, Volòdia! · El verano de los juguetes muertos · Biografia de la fam · El brogit i la fúria · Incerta glòria · Frankie Addams · Un món feliç · La campana de vidre · El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde · Suite francesa · Jakob von Gunten · Les històries naturals · El curiós incident del gos a mitjanit · Grans esperances · 1280 ànimes · Res de nou a l'oest · Martin Eden · M'enterro en els fonaments · Una màquina d'espavilar ocells de nit · El jugador · Les aventures d'Arthur Gordon Pym · Barri llunyà · Les amnèsies de Déu · La carretera · La perla · Assaig sobre la ceguesa · El mariner que va perdre la gràcia del mar · El violí d'Auschwitz · El falcó maltès · El silenci dels arbres · Mirall trencat · Pedro Páramo · Memòries d'Adrià · La nit de l'oracle · El món segons Garp · La felicitat · Seny i sentiment · El vigilant en el camp de sègol · Intrigues de palau · Si menges una llimona sense fer ganyotes · Tristana · Terres de lloguer · Tòquio blues · Nada · Lleó, l'africà ·

 

una cambra pròpia i cinc-centes lliures

XAVIER SERRAHIMA
Elizabeth von Arnim. Un abril prodigiós
Núvol
24|06|2016

L’any 1929 Virginia Woolf va publicar Una cambra pròpia, obra en què reivindicava el paper de la dona i afirmava que podia ocupar un lloc destacat en qualsevol àmbit cultural, sempre que se li concedís “una cambra pròpia i cinc-centes lliures l’any” que li permetés alliberar-se de les cadenes que lligaven el gènere femení a la maternitat i a la cura de la llar. Tanmateix, es fa difícil dir que fos el primer llibre feminista, si tenim en compte que abans que ella, el 1922, Elizabeth von Arnim havia escrit Un abril prodigiós (The Enchanted April, Viena Edicions, 2016), traduït per Dolors Udina, una novel·la molt interessant, en què l’exercici de llibertat de les dones potser no és tan teòric, ni tan definitiu, però ben segur que sí que menys traumàtic… i molt més divertit.

Tot comença, en un d’aquests gests insignificants que —per servir-nos de les paraules de Neil Armstrong— semblen ésser petits per ells mateixos, però que són gegantescos per a la humanitat, un anunci a The Times amb aquest text: «Per a amants de les glicines i la llum del sol. Es lloga petit castell italià medieval a la riba del mediterrani durant el mes d’abril amb servei inclòs.» Un anunci que caurà com un llamp al bell mig de la benpensant i conservadora societat londinenca, tan aviat com un parell de dones el llegeixen.

Des d’aquell moment, la seva vida ja no serà mai més la mateixa. Res ja no serà el que era, tot serà diferent, i tant aquestes dues primeres dones, la senyora Wilkins i la senyora Arbuthnot, com les altres dues, Lady Caroline Dester i la senyora Fischer, que acabaran traslladant-se a aquell abellidor i fantàstic paradís italià, començaran a prendre consciència, a voltes, en contra de la seva voluntat, que la seva funció al món no és la de limitar-se a ésser les dones de (després d’haver estat les filles de, i tot just abans d’esdevenir les mares de), la de viure en i per als altres, sinó la de viure per elles mateixes, la de viure les seves vides.

S’adonaran, per primera vegada, que només podran ésser felices —“La nostra mena de bondat ens fa infelices”— si són capaces de desalienar-se, per dir-ho en termes marxistes, de trencar amb la seva anihiladora situació de submissió, de subsidiarietat: “És la primera vegada que fem una cosa sense coneixement dels nostres marits i ens en sentim culpables”; “Bona com era, [estava] convençuda que la moralitat és la base de la felicitat”; “Què podia ser més feliç que una vida com la seva?, és preguntava de vegades; però la seva cara, i especialment els ulls, continuaven tristos”.

Perquè, l’abril que passaran totes quatre “a la riba de mediterrani” és, sobretot, una metàfora per reivindicar la necessitat, urgent, que tenien les dones de sortir de la foscor. El paràgraf final del capítol 4 no pot ésser, en aquest sentit, més clarificador, del fet que no està parlant de quatre dones, ni de dos països, tan diferents, l’un amb l’altre, sinó de com n’arriba a ésser d’imprescindible per a les dones que surtin de les seves cases, ja siguin mansions victorianes o apartaments mig en runes, per respirar.

Itàlia, i aquest “petit castell italià medieval”, no són, en realitat, un país i un castell, sinó un lloc —qualsevol lloc, de fet— i, sobretot, un temps (el futur), on les dones puguin florir i lluir per elles mateixes, on puguin deixar enrere el seu malson etern: el mesquí i injust esclavatge al qual les sotmeten els homes.

I Anglaterra, el seu temps depriment i la seva humitat permanent no són, tampoc, un país i una climatologia concreta, sinó un molt exacte símbol de la presó on, des dels primers temps, s’han vist condemnades a (mal)viure les dones: “Quan van arribar a Itàlia, Anglaterra […], el vicari i els pobres, Hampstead, el club, […], tot i tothom, la totalitat de la monotonia dolorosa i inflamada s’havia reduït a la foscor d’un somni”.

La novel·la és un crit a la llibertat femenina, un convit a les dones perquè es decideixin a volar per elles mateixes, a deixar d’ésser, forçosament, invisibles. I és en aquest sentit, que la senyora Wilkins —segons el meu parer, el personatge nuclear de l’obra, el que genera i facilita els canvis; la que assenyala, tot i la seva modèstia i la seva inseguretat, el camí a seguir— és, també, un símbol, del gènere femení en general: “Ningú no l’escoltava. Ningú no li feia cas. Era el tipus de persona que ningú no veu a les festes. La seva roba, infestada d’estalvi, la feia pràcticament invisible”.

I si vol deixar d’ésser-ho, si vol alliberar-se del llast que suposava fins a meitat del segle XX —i que, en gran part, encara suposa— ésser dona, si vol deslliurar-se de tot “el que havia fet i havia sigut abans […], [de] tot el que havia sentit i l’havia preocupat”, si vol “fugir de tot el que havia tingut sempre”, el que li cal és ésser valenta, trencar amb tot i cercar un lloc (que només és un castell italià com a metàfora, però pot ésser qualsevol lloc on el seu esperit pugui badar-se) que faci “sortir a la superfície [les seves] qualitats latents”, un lloc on pugui “sentir-se diferent” i, per tant, persona.

Si a tot això hi afegim que l’obra no tan sols està ben escrita, amb una prosa delicada i clara alhora, que traspua l’humor anglès més autèntic, enginyós i agraït, i que la seva lectura ens fa passar una molt bona estona, no crec que calgui per res allargar més aquesta meva anàlisi literària.

feminisme avant la lettre

GEMMA BUSQUETS
Feminisme en floració
El Punt Avui
15|5|2016

La felicitat és una de les emocions més difícils de transmetre. Ho recorda, en la nota de la traductora, Dolors Udina, al final d'Un abril prodigiós d'Elizabeth von Arnim. “I una prova del talent de l'autora és que, en aquest llibre, aconsegueix evocar-la sense caure en el sentimentalisme.” Dolors Udina reivindica una escriptora que, tot i pertànyer a l'època victoriana i, per tant, a una literatura “molt preocupada per la decència i la rectitud” i “poc inclinada a l'humor i la ironia”, és “avançada al seu temps i injustament ignorada”. Elizabeth von Arnim (1866-1941) va escriure una desena de llibres (entre altres, Vera, editat també per Viena el 2013) i va ser una escriptora d'èxit arran de la publicació d'Elizabeth and her German Garden (1898). De caràcter autobiogràfic, el llibre descriu la seva estada en un castell a Pomerània. Si bé la crida al gaudi de la natura i de la llibertat de la dona, exempta d'obligacions i convencions, és una avantsala d'Un abril prodigiós, el castell que es descriu en aquesta última novel·la és a Portofino. L'autora s'hi va retirar després de separar-se d'un segon matrimoni catastròfic. I va ser una de les èpoques més felices de la seva vida. Aquesta alegria, la del sol que s'imposa, de forma deliciosa, és la que es transmet a Un abril prodigiós, que comença una tarda londinenca plujosa quan la senyora Wilkins es fixa en un anunci que cerca “amants de les glicines i la llum del sol” que vulguin llogar un castell medieval a la riba del Mediterrani durant l'abril amb servei inclòs.

És una novel·la primaveral, més enllà del que el títol suggereix, perquè té la capacitat de transformar l'estat d'ànim, també del lector, no només de les protagonistes, les quals fugen d'un Londres xop, una humitat tan ben descrita que traspua les pàgines, però sobretot la grisor d'unes vides que necessiten un canvi. És també un himne al poder transformador del viatge, del prescriptiu canvi d'aires de l'època, i dels efectes que té en l'ànima i consegüentment en l'aparença. Així, la senyora Wilkins, “el tipus de persona que ningú no veu a les festes” amb roba “infestada d'estalvi”, “cara gens atractiva” i “conversa descurada”, és la primera que percep els beneficis de l'escapada, la visionària del grupet format per la senyora Arbuthnot, excessivament devota, la jove Lady Caroline, que ha construït una barrera amb la bellesa i el cinisme, i la intransigent senyora Fisher, la de més edat. L'autora encaterina amb una narrativa aparentment lleugera, però de fina ironia, de frases llargues que fan esperar la conclusió, un punt final que aconsegueix el somriure; un estil que lluny de fer-se carregós contribueix a l'agilitat de la lectura i encomana aquesta positivitat de forma permanent.

Escrit el 1922, hi floreix un feminisme latent, que troba el seu estat de gràcia entre les glicines del castell italià. Sota aquesta lectura amena i amable, d'exuberància floral, s'hi escola la reivindicació de les dones, de prendre decisions per si mateixes, prescindint de l'opinió dels marits, subjugats també pel sol de la primavera italiana.

lluny d'anglaterra

DAMIÀ ALOU

Lluny d’Anglaterra, entre el sol i les glicines

Ara llegim

28|5|2016

A l’inoblidable comèdia Un peix anomenat Wanda (Charles Crichton, 1988) hi ha un moment en què el personatge que interpreta John Cleese intenta explicar a una astorada Jamie Lee Curtis fins a quins extrems metafísics arriba el tedi de ser anglès: com s’ha de ser de tibat, primmirat, pompós, previsible. El seu somni és fugir de tot allò; fugir de la vida anglesa i de tot el que representa. M’estalviaré l’espòiler de dir si ho aconsegueix, però no en faig cap si comento que aquest fugir de la monotonia i la grisor britànica és el tema d’aquesta novel·la que ens presenta -de nou en una immillorable edició i traducció de Dolors Udina- El Cercle de Viena: Un abril prodigiós, de la singular autora australiana Elizabeth von Arnim, de qui, a la mateixa col·lecció, ja vam comentar fa un temps Vera, el retrat d’un maltractador, basat en el desastrós matrimoni de Von Arnim amb John Francis Russell (germà del filòsof Bertrand Russell).

Com deia, Un abril prodigiós és la història d’una fugida, o més ben dit, de quatre fugides. Qui posa en marxa la història és la senyora Wilkins, una dona apocada, amb no excessiva autoestima, un zero a l’esquerra que viu a l’ombra del seu marit, un gran defensor de l’estalvi -excepte en els àpats-, que es reflecteix en la modèstia amb què sempre sol anar vestida la seva dona. Però un dia la senyora Wilkins té una revelació: llegint el Times troba un petit castell de lloguer a Itàlia “per a amants de les glicines i la llum del sol”, durant “el mes d’abril, servei inclòs”. Aleshores la senyora Wilkins fa dues coses singularment inesperades -gairebé radicalment antibritàniques-: primer somnia amb la possibilitat -gairebé la impossibilitat- de llogar aquest petit castell on abunden dues coses de les quals no sol gaudir, les glicines i la llum del sol; i després té la gosadia de parlar a la senyora que té asseguda davant seu al club femení que freqüenta: la senyora Arbuthnot, a qui només coneix de vista. Però a mesura que l’observa no pot deixar de pensar que deu ser tan infeliç com ella, i sobretot imagina que està llegint el mateix anunci al diari, somniant, potser, en aquelles mateixes glicines i llum del sol. Naturalment, la conversa no és fàcil, i quan la senyora Wilkins li pregunta si està llegint allò del castell, la senyora Arbuthnot no pot sinó respondre: “Per què m’ho pregunta?”

Capaços de qualsevol cosa

Però l’ésser humà és imprevisible i, contràriament al que molts ens volen fer creure, és capaç de qualsevol cosa. I així és com aquesta dona, aquesta poqueta cosa que és la senyora Wilkins, és capaç d’embarcar la melanconiosa Arbuthnot -que confessa que des que era petita no ha fet més que complir les seves obligacions- en aquesta empresa homèrica. Perquè la cosa no acabarà aquí. Una vegada aconseguida la seva complicitat, hauran de convèncer els marits, amb mitja o tres quarts de mentida, i aconseguir dues sòcies més amb qui compartir el castell, perquè, esclar, el preu és inassolible per a dues dones no independents.

Però una vegada aconseguit el que semblava inversemblant, les quatre s’escapoliran d’aquest entorn on “la moralitat és la base de la felicitat” i arribaran al paradís italià on, segons ens diu la senyora Wilkins, ens “hem de limitar a ser”. El que s’inicia a partir d’aquí és una comèdia lleugera i plena de divertidíssims gags de quatre dones que, a principis de la dècada del 1920, descobreixen la llibertat de la rutina mediterrània i descobreixen, també, que la llibertat no és una bajanada, sinó la mera existència de la felicitat.

la joia de les frases

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

Un mes sense homes

L’avenç

Núm. 427, octubre 2016

Sobre la taula tenia dos candidats a aquesta «crítica»: una novel·la entre sentimental i costumista escrita fa gairebé un segle, i l’última entrega de John Irving. Vaig començar per aquesta darrera però, com m’ha passat sempre amb aquest autor, la vaig abandonar al cap d’una cinquantena de pàgines. A l’igual que en les altres ocasions, la successió de peripècies no va ser suficient per garantir la meva atenció. En canvi, tan bon punt vaig començar la lectura d’Un abril prodigiós, ja no vaig poder abandonar-la. Què és el que fa que un llibre ens sedueixi? No hi ha una fórmula, sinó que la resposta depèn de cada lector i de cada moment. La manière pesa més que la matière, diria jo. Potser necessitem un nombre mínim de frases felices, on la semàntica i la sintaxi s’abracin com les flames a la fosca, que deia el poeta. Les frases de John Irving són merament instrumentals, mentre que les d’Elizabeth von Arnim fan venir ganes de rellegir-les, de paladejar-les, de pronunciar-les. Les situacions –les escenes- també tenen el seu pes, i, és clar, la feina de la traductora, però em fa l’efecte que el que pesa més és la joia de les frases.

Després de la sintaxi –o abans, no sabria assegurar-ho-, hi ha la ironia, que sospito que en el nivell de la sofisticació literària més elevada és un invent anglès. Sense la ironia lleugeríssima de Jane Austen i la ironia crítica de Charles Dickens no disposaríem de la ironia esmolada d’Oscar Wilde ni de la ironia postvictoriana d’Edward Morgan Forster. Nascuda uns anys després de Wilde i uns anys abans de Forster, Elizabeth von Armin (1866-1941) es mostra com una digna seguidora d’aquesta escola. Certament, la ironia pot ser un signe de conservadorisme i, encara pitjor, pot arribar a cansar. El cas, però, és que quan Un abril prodigiós es va publicar, les dones ni tan sols podien votar al Regne Unit, i Virginia Woolf encara no havia escrit Una cambra pròpia, o sigui que resultaria anacrònic titllar Von Armin de tèbia. I ja que parlem de Virginia Woolf, val la pena recordar que, entre les grans virtuts de Jane Austen, hi inclou que escrivia “sense odi, sense rancúnia, sense por, sense protestes, sense fer sermons”. El mateix es podria dir d’Elizabeth von Armin, que això no obstant fa enrojolar tots els homes que la llegim, ja que resulta impossible no adonar-se de les humiliacions que vivien a cada moment del dia les dones d’aquella època, que en cap cas podem considerar de les pitjors de la història...

elizabeth von arnim, una autora rescatada

DOLORS UDINA

Elizabeth von Arnim, una autora rescatada

[Nota de la traductora a: Un abril prodigiós. Viena, 2016]

Elizabeth va néixer el 1866 a Sydney (Austràlia) i tres anys després la seva família es va traslladar a Anglaterra. El 1889 va viatjar a Roma amb el seu pare i va conèixer el comte Hening von Arnim, amb qui contra tot pronòstic es va casar el 1891, i va anar a viure a Alemanya. A la mort del marit, després de viure un temps a Suïssa, va tornar a Anglaterra i es va tornar a (mal)casar amb John Francis Stanley Russell (germà de Bertrand Russell), a qui només va aguantar un any. Diuen que va ser ell qui li va inspirar el desagradable personatge de Vera (l’únic altre llibre de l’autora traduït al català, publicat en aquesta mateixa col·lecció el 2013), una novel·la amb un argument dramàtic que planteja els devastadors efectes de l’amor tirànic sobre la innocència juvenil. Segurament per compensar la duresa i la visió negativa de l’amor a Vera, el següent llibre que va escriure va ser aquest Un abril prodigiós, una celebració de la vida i de l’amor.

Al llarg de la seva existència, Elizabeth (que va morir als Estats Units el 1941) va escriure una vintena de llibres (val la pena destacar The Pastor’s Wife i una autobiografia amb el títol provocador de All the Dogs of my Life), i dues de les seves novel·les, aquesta que el lector té a les mans i Mr. Skeffington, han estat portades a la pantalla.

Cosina de Katherine Mansfield, amb qui compartia la passió literària i musical, l’afició a les flors i moltes de les idees contràries a l’època sobre la maternitat i amb qui, escrivia Elizabeth el 1914, «ens passàvem hores parlant de flors fins que acabàvem bastant borratxes», al llarg de la seva vida es va relacionar amb molts intel·lectuals anglesos: E.M. Foster i Hugh Walpole van ser amics seus i tutors dels seus fills (en va tenir cinc entre els dos matrimonis), i va ser amant durant uns anys d’H.G. Wells. En la major part dels seus llibres no queda gaire ben parada la figura del «marit», com fa avinent la resposta de l’oracle quan un personatge de Vera li pregunta què pot ser millor que un marit devot: «No tenir marit».

El llibre que va fer famosa Elizabeth (Mary Beauchamp de soltera) en el seu temps va ser el que va publicar el 1988, anònimament, amb el títol d’Elizabeth and her German Garden, que va assolir molta popularitat i del qual es van fer vint-i-una edicions (!) el primer any. Cansada de la vida resclosida i formal de l’aristocràcia prussiana de Berlín a la qual pertanyia el seu primer marit, va traslladar-se a viure en un castell del segle XVII a la Pomerània. En el llibre hi explica la seva estada d’un any allunyada dels fills i del marit (que apareix a la novel·la com «The Man of Wrath») i gaudint de la natura i de la solitud. És un llibre encisador, precedent evident d’Un abril prodigiós, que defensa amb fermesa la vida a l’aire lliure, lluny de les convencions, i renega de les obligacions d’una dona del segle XIX. Passar-se hores treballant al jardí, diu «és una mena de feina benaurada, i si Eva hagués tingut una pala al Paradís i hagués sabut què fer-ne, ens hauríem estalviat tota aquella història tan trista de la poma». Després de l’èxit d’aquest llibre anònim (van trigar un parell d’anys a saber-se qui n’era l’autora i possiblement l’anonimat va potenciar-ne l’èxit), Elizabeth va signar tots els seus llibres amb el nom d’«Elizabeth of the German Garden». No deixa de ser irònic que una dona tan excèntrica per al seu temps i tan poc esclava de les convencions, oblidada durant un temps per la història de la literatura, torni a reviure un segle després amb el nom del primer marit...