test d'autocensura per a bibliotecaris

Trencar el silenci de les biblioteques

Núria Juanico
Núvol. 27|5|2016

Una bibliotecària nord-americana va decidir no comprar un llibre sobre l’homosexualitat després de llegir-ne una ressenya. Va traslladar la decisió al seu superior, que no hi va posar cap problema. A simple vista es tractava d’un fet anecdòtic i poc important: la bibliotecària, com qualsevol professional del sector, s’havia guiat per una informació i havia optat per no adquirir un títol. Al cap d’uns dies, però, la dona va començar a rebre anònims demanant-li que inclogués el volum a la biblioteca. “Jo i molta gent més necessitem llegir aquest llibre”, deia un dels missatges. Va ser aleshores quan va adonar-se que, inconscientment, havia practicat l’autocensura.

Aquesta és una de les nombroses històries que va exposar ahir l’especialista en censura a les biblioteques nord-americanes Valerie Nye durant la jornada Nihil Obstat, que s’emmarca en la Setmana de la Cultura Prohibida i es va celebrar a El Born Centre Cultural i Memòria. Nye, que dirigeix la biblioteca de l’Institut of American Indian Arts de Santa Fe, va utilitzar diversos exemples per evidenciar que la censura no és una qüestió obsoleta a aquestes institucions. “És cert que els llibres prohibits són cada vegada menors, però els bibliotecaris s’enfronten a desafiaments constants relacionats amb la censura“, va assegurar.

Nye va explicar que, als EUA, és habitual que la gent es queixi quan s’ofèn amb un document de la biblioteca. El procediment de les biblioteques nord-americanes passa perquè el lector faci una reclamació justificant la seva queixa. L’American Library Association (ALA) va rebre l’any passat reclamacions de més de 250 llibres, però Nye està convençuda que els títols relacionats amb la censura són més. Entre els volums conflictius n’hi ha de tant obvis com la Bíblia i Cinquanta ombres de Grey, però també algun de sorprenent, com ara El curiós incident del gos a mitjanit i la novel·la gràfica Persepolis... 

Aquí, la resta de l'article.

I aquí, un test d'autocensura per a bibliotecaris elaborat per The New York Library Association.

northern exposure (bibliotecària en alaska)

Cecilia Rozen, coordinadora de desenvolupament de la col·lecció
de l'Alaska Resources Library and Information Services.

Us cal un crani de bou mesquer, una pell d'ós polar, una vertebra de balena beluga, un ullal de morsa o, fins i tot, per què no, un bambi dissecat? Doncs només us heu de fer el carnet de l'Alaska Resources Library and Information Services, de la Universitat de Alaska, a Ancorage, i us ho deixaran en préstec. Queda dit.

Need a wolf fur? A puffin pelt? All you need is a library card and a visit to the ARLIS library. Suzanna Caldwell. Alaska Dispatch News. 6|10|2015.

[Font: un tuit de les Biblioteques de Girona]

caçadors de rates entre llibres florits

Es tracta d’una obra col·lectiva de caràcter acadèmic, formada per una dotzena de treballs elaborats per un total de 25 autors (arxivers, bibliotecaris, professors, estudiants de doctorat), tots ells dels Estats Units. Les contribucions són fetes des de l’òptica de l’antropologia i la psicologia social.

El capítol primer, a càrrec de les editores del recull, planteja el tema. Com moltes altres professions, els bibliotecaris treballem de cara al públic, i els usuaris valoren –conscientment o inconscientment– la manera com ens presentem davant d’ells.

L’estereotip ‒el conjunt de tòpics sobre el col·lectiu professional, que la tradició ha fixat en l’imaginari col·lectiu‒ pot influir en la manera com els usuaris s’adrecen als bibliotecaris, i poden crear o incrementar l’anomenada «ansietat de la biblioteca», aquella mena de por que els usuaris poden tenir davant d’una hipotètica reprimenda per part de la «severa bibliotecària». Malgrat que aquests estereotips no tenen cap credibilitat entre el personal bibliotecari, no podem dir el mateix si parlem del conjunt del públic.

Tot i que entre nosaltres existeixen diferències de tot tipus, hauríem de treballar de manera conjunta per posar de relleu els nostres valors i guanyar-nos un reconeixement més efectiu per part de la societat en general i de l’organització on treballem en particular.

El segon capítol recull acudits i històries que circulen entre els bibliotecaris, com ara el tòpic d’aquell usuari que només sabia dir el color de les cobertes del llibre que buscava (i encara s’equivocava), o certs enfrontaments amb usuaris pesats o antipàtics, o l’estereotip que diu que els bibliotecaris donem una ajuda molt superficial i que cada dia som menys necessaris en el món on l’accés a la informació està facilitat per Google. Corren també molts acudits sobre la poca eficiència dels bibliotecaris en la gestió.

[...] Que els bibliotecaris patim d’estereotips no és una cosa nova. Precisament Melvil Dewey, al primer número de Library journal, el 1876, ja deia que els bibliotecaris d’èpoques antigues eren com uns caçadors de rates entre llibres florits («mouser in musty books»). El capítol 4 repassa els diversos estereotips que han anat sorgint en el temps. Igual que existeix un estereotip negatiu que inclou la severitat, la poca simpatia o l’absència d’atractiu sexual, n’existeixen de signe contrari, també poc reals. Així que si poséssim tots els ingredients barrejats, estaríem parlant de bibliotecàries solteres, que fan de policies i són ineptes, o bé, pel contrari,  herois, divertits-positius, atractius i psicòlegs...

«L’estereotip de la bibliotecària: pervivència i destrucció dels tòpics». BD, Observatori professional. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

el gest infinit

Un bibliotecari vigatà fotografiat a la llibreria La tralla, divendres passat.