dimarts, 5 de maig de 2009

aquest mes llegirem Saramago (suposo)

El cas de Jose Saramago no és gaire usual en el món de les lletres. Tot i que la seva primera novel·la editada data de 1947 (Terra do pecado), no va ser fins l’any 1980 (a punt de fer-ne seixanta) amb la novel·la Levantado do Chao -premi ciutat de Lisboa-, que no va rebre el reconeixement de públic i crítica. Llavors va decidir que es dedicaria en cos i ànima a la literatura que havia abandonat perquè, segons les seves pròpies paraules, “no tenia res a dir i quan no es té res a dir, val més callar”; sàvia decisió, llàstima, i això ho dic jo, que no es prengui més sovint. Només divuit anys després de la seva primera novel·la important, fou guardonat amb el premi Nobel de literatura per, segons el jurat, “la seva capacitat de tornar comprensible una realitat fugissera amb paràboles sostingudes per la imaginació, la comprensió i la ironia”. El 1991 escriu la novel·la que el llançarà a la fama: L’evangeli segons Jesucrist i no pas per la qualitat de la seva prosa sinó per l’escàndol desfermat pels que consideraven l’obra una “ofensa als creients”, el govern portuguès s’alia amb els crítics a Saramago i aquest com a protesta abandona Portugal i s’instal·la a Lanzarote on resideix actualment.
Aquest mes llegim: Assaig sobre la ceguesa ( Ensaio sobre a cegueira en l’original portugués), escrita el 1995, després de l’anomenat Evangeli segons Jesucrist. Com a curiositat val a dir que enguany s’ha estrenat l’adaptació cinematogràfica dirigida per Fernando Meirelles (Blidness, A ciegas) . Ja n’anirem parlant.

4 comentaris:

  1. Jo també suposo, la veritat. He intentat llegir tres novel·les d'en Saramago i no he pogut. No sé què passa. Un pèl espès? I què em dieu dels punts? No arriben mai. Respecto molt l'escriptor, però llegir-lo se'm fa feixuc. Ho provaré, però, ni que sigui per no fer com la Rosa. Cada dia ens assemblem més.

    ResponElimina
  2. He llegit Saramago. Me'n van passar les ganes de continuar. És d'aquells escriptors que escriuen tant bé i són tant profunds, que m'avorreixen sense remei. Què hi farem. Matilde, m'ha agradat això dels punts. N'hi ha per dir unes quantes coses. Els punts són bonics, ajuden a respirar, al descans. Sobretot els punts i comes. Ara, hi ha escriptors que hi tenen una mena d'alèrgia. Per què?. Un punt és tant poca cosa... Va tant bé, però. Hi ha gent, literata, indubtablement, que sembli que'ls faci vergonya. Sembla que si posen punts no escriuen bé. Mann era un adversari dels punts. N'hi ha molts d'altres: Joyce, ara no en recordo més. Bé, què hi farem. La cosa és que no acabo d'entendre l'apnea literària de segons quins.

    ResponElimina
  3. Jo he llegit "Assaig sobre la ceguesa" i em va colpir molt; també he vist la pel·lícula i crec que la van encertar força, l'espai és tal com me l'havia imaginat llegint el llibre i els actors i actrius estan molt bé, especialment la Julianne Moore. Respecte el tema que tracta el llibre jo diria que més d'un i més de dos que ens han esverat amb la grip porcina se l'han llegit.
    Del Saramago també he llegit "L'home duplicat" però no em va agradar tant, el vaig trobar excessivament llarg.
    Salut

    ResponElimina
  4. Hola Amònim i hola JRoca, benvinguts...
    ...a mi, m'agrada bastant Saramago, vaig començar amb l'Evengeli i encara no fa gaire vaig llegir les intermitencies de la mort. L'assaig sobre la ceguera m'agrada molt i el trobo molt semblant a Kafka. És d'aquells autors narcòtics que segons com estas, tant t´hi pots adormir com xalar d'allò més....

    ResponElimina