dimecres, 24 de juny de 2009

náufragos

Aquest mes els posts són molt cinematogràfics. Hi ha una altra famosa pel·lícula amb guió de Steinbeck, es tracta de Náufragos (Lifeboat, 1944) d’Alfred Hitchcock, interpretada per una actriu excepcional Tallulah Bankhead, poc freqüent a les pantalles que va treballar gairebé tota la seva carrera als escenaris de Broadway. No és l’obra més famosa del director de Rebeca però sens dubte és una de les més originals perquè, entre altres raons, podriem dir que la majoria dels 94 minuts de metratge transcorren en un únic escenari, el bot salvavides on, en plena segona guerra mundial, malden per sobreviure els únics supervivents d’un vaixell atacat pels alemans. El director anglès aconseguix un clima angoixant i claustrofòbic gracies sobretot al guió que crea una mena de desintegració moral en el microcosmos que habita a la barca, quan es veuen amenaçats pels enemics nazis.

En la biografia no autoritzada de Donald Spotto es parla del film:

"Náufragos era un alegato en pro de la unidad y el idealismo que debía conseguirse en medio de unas condiciones de pérdida personal. Talluhla Bankhead pierde su cámara, su máquina de escribir, su abrigo de pieles y su brazalete de diamantes. Además, una joven pierde a su bebé, un marinero una pierna... y todos los ocupantes del bote pierden su sentido de la dirección y la superioridad. Todas las pérdidas y el miedo son experimentados en medio del silencio del mar: Hitchcock insistió en que no hubiera banda sonora. La sensación de estar a la deriva, sin más escapatoria que las aguas que conducen a la destrucción y la aniquilación (la única auténtica libertad), da al film una extraña textura alucinatoria, la sensación de flotar en una interminable pesadilla sin ningún puerto seguro..."

8 comentaris:

  1. Por 25 pesetas cada una, películas sin banda sonora, por ejemplo: Náufragos. Un, dos, tres, responda otra ves.

    Náufragos, (tictiriri riri tití), mmmm Mogambo,(tictiriri riri tití) mmmm Las minas del rey Salomón, (tictiriri riri tití) mmmmmm, No es país para viejos, mmmm La pianista.

    sorry.

    ResponElimina
  2. ei matilde com anem?, aquí fa una brisa marina que desvetlla els morts...
    estic llegint la perla estirat a la sorra de la fosca,...veig com els giris llegeixen a la platja, molta agatha christie i com no, la saga de millenium, ja preparo un post....llegint entre llangostes...

    ResponElimina
  3. ei Mitchum, la fosca de Palamós, peut être? No voldria pas ser-hi de cap manera!!! On millor que aquí, donant la clau del WC i acomodant gent a internet!! I miss you, noi...
    He acabat un post. Quin penjo primer, el teu dels homes famosos o el meu del plagi?
    Compte amb les meduses...

    ResponElimina
  4. Veí de les Corts25/6/09 15:32

    Quina enveja això de les gambes de Palamòs! Em sembla que en la pròxima reencarnació treballaré en un xiringuito de la Costa Brava. Això sí, Robert, compte amb la Tramuntana, que diuen que bufa amb força!

    ResponElimina
  5. A veure si en Robert li passa com jo: vaig anar a st. Carles de la Ràpita, però no vaig menjar cap llagostí, per tant explicacions a veure si en Mitchum ha menjat gamba fresca de Palamós.

    Tot era per dir-vos que a Ripoll aquest mes han fet Parlem de cinema amb la pel.lícula Las uvas de la ira, adaptació de
    l´Steinbeck.
    La biblioteca alterna club de lectura amb cinema.
    Gràcies
    Imma

    ResponElimina
  6. Matilde, penja el que vulguis, ja saps qui te la paella pel mànec...
    avui so dinat al cap de creus, paissatge dalinià pur...
    ...la gamba de Palamós crec que ja està extngida....

    Records a tots...i fins demà passat...
    ...si tinc una estona pasaré per Ripoll a veure que els ha senblat la peli.....

    valor, Matilde valor..tu vales mucho, ningú dona la clau com tu...

    ResponElimina
  7. ...veí,... la tramuntana m'ha ben tocat....avui he anat al cap de creus, és un paisatge realment al·lucinant

    ResponElimina
  8. Ei, Robert, saps a qui acabo d'acompanyar a l'estació de tren? Al joven poeta cordobés!!! Todo un lujazo. M'ha salvat la tarda, que era negra, negra. Molts records.

    ResponElimina