James Agee. Una muerte en la familia. Alianza, 2008.
James Agee és conegut sobretot per la seva relació amb el cinema. Era un conegut i prestigiós crític cinematogràfic (Escritos sobre cine, Paidos, 2001) i va escriure dues grans pel·lícules: la noche del cazador i la Reina de África. També va escriure una novel·la, una gran novel·la sobre el dolor que provoca la mort d’un familiar. Agee va morir dos anys abans de publicar la seva novel·la així doncs es podria considerar inacabada. El cert és que tal com ens ha arribat és com la van preparar els editors, incloent-hi uns textos que remarquen el tò autobiogràfic que no deixa de ser present durant tota la lectura.
El tema són les consequències emocionals que comporta la mort d’un membre de la familia. Els personatges transiten incrèduls per un espai de temps crucial en les seves vides, immersos en un estat de schock que els conduirà lentament a l’acceptació i al dol.
De veritat que és una novel·la dura i trista, talment com a vegades se’ns presenta la vida. Observant i escoltant els personatges ens fem una idea de què està fet el dolor i de com s’administra la poca esperança que resta en moments com aquests. Com a la noche del cazador la història és narrada des de el punt de vista de dos nens.
El tema són les consequències emocionals que comporta la mort d’un membre de la familia. Els personatges transiten incrèduls per un espai de temps crucial en les seves vides, immersos en un estat de schock que els conduirà lentament a l’acceptació i al dol.
De veritat que és una novel·la dura i trista, talment com a vegades se’ns presenta la vida. Observant i escoltant els personatges ens fem una idea de què està fet el dolor i de com s’administra la poca esperança que resta en moments com aquests. Com a la noche del cazador la història és narrada des de el punt de vista de dos nens.
Sembla que t'hagi planxat aquesta lectura, Robert! Així i tot, també me l'apunto. No sabia res d'aquest home, però si era guionista de la Noche del cazador, ve deu valdre la pena fer-hi una ullada!
ResponElimina...l'has clavat company, em va deixar planxat. És una lectura dura i no és que la recomani, de fet, no la recomano, però si que volia que quedés constància...
ResponEliminat'agrada la noche del cazador?, a mi, molt. La vaig veure per primera vegada al cinema Verdi l'any....ya salio el abuello cebolleta.
Jo passo, Mitchum. De dolor i dol vaig ben servida. Tinc prou feina amb els meus morts.
ResponEliminaEp, hi han hagut alguns canvis a la sala d'exposicions. Resulta que del blog Un chat botté he anat cap a Librosfera, de l'sfer, i d'aquí a ca una tal Lali. Mon dieu! No us podeu imaginar la quantitat de quadres amb gent llegint...De poc que no em ve un cobriment. He robat tant com he pogut.
ResponElimina"La noche del cazador" és una de les meves pel·lícules preferides de tots els temps, Robert, així que m'apunto aquesta (no)recomanació.
ResponEliminaPer cert, Matilde, la vostra sala d'exposicions és una meravella. M'estan venint unes ganes de robar-vos la idea...
Hate/Love... En una època vaig estar temptat de fer-me els tatuatges. Havia pensat en els dits dels peus, però com sóc molt aprensiu i deu fer un mal en aquella zona, vaig guardar el projecte en el cuarto dels malendreços.
ResponEliminaDeu ser la única pel·lícula que el Mitchum m'ha fet el pes... No t'ho prenguis malament Robert! És que sempre feia el mateix posat de home desmenjat.
Roba, Espai, roba, que qui roba a un lladre...
ResponEliminaCom diu l'Sfer (Librosfera): tot està ja fet abans i millor!!
El lloc on he robat més avui: http://lali.toutsimplement.be/index.php?s=lectures+de+vacances
Fins i tot el love|hate és robat:
Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Catul
Odio i estimo. Com m'ho faig, potser em demanes.
No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo.
Hosti, tu, una llatinada de tant en tant se'm posa quasi tan bé com un gintònic. Dispenseu.
Hola,
ResponEliminaveig que heu anat a la piscina, amb un llibre, això sí!
M´encanten aquests vquadres virtuals.
Parlant de La nit del caçador he de mencionar l`Àlex Gorina, el qual pel programes de cinema a la ràdio sempre parlava meravelles de La nit del caçador, i realment és una meravella.
Me´n vaig a llegir poemes de la premi Nobel de Literatura
Wislawa Szymborska
(Cracòvia)
Imma
Doncs si, veí, m'ho prenc molt malament, això no acabarà així....
ResponElimina