En Ramón Fontserè és un dels grans (sino el que més) actors d’aquest país, i quan dic país aquest cop no em limito només a Catalunya. Llàstima que el seu camaleònic talent sigui tant car de gaudir ja que només participa en els projectes d’ Els Joglars i de tant en tant en alguna escadusera pel·lícula com Soldados de Salamina o el 7º dia, aquesta darrera interpretant un dels germans Fuentes del crim de Puertohurraco.
El 2001 Fontserè va publicar Tres peus al gat una mena de dietari escrit durant el dia a dia de la creació de l’espectacle Daaaali i enguany ha publicat la seva primera novel·la, aquest Visca la terra que us recomano. La novel·la transita durant la jornada laboral d’en Pere Bitxo un transportista peculiar que reparteix pels pobles de la comarca (Osona?) amb la seva tronada furgoneta. Jo crec que tant el tò com sobretot el temps (limitat a 24 hores com l’Ulises de Joyce) està molt ben aconseguida i que la lectura és amena i agradable provocant uns bons tips de riure en més d’una ocasió.
diumenge, 23 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ramon Fontseré em sembla un actor dúctil, capaç d´adaptar-se a qualsevol paper que se li demani.El fa gran la seva senzillesa.
ResponEliminaQuin greu no veure´l més sovint fent teatre.
El blog des de Sants li va dedicar un post parlant d´aquest llibre.
Per passar una estona divertida.
Imma
ei imma, efectivament un bon fart de riure....
ResponEliminarecordsa als de la biblioteca, en especial a la Dolors Pla, avui he anat a Cudillero i encara s'enrecorden d'una pubilla alta i guapa que hi va ser-hi fa molt de temps....
ResponEliminaHola Robert, em notes cert accent americà? Serà els vents suas que rasquen els arbres, un jet lag massa llarg per palar-ne.
ResponEliminaUna abraçada noi. Ticn un petit regalet per a tú, molt petit, fútil diria jo.
Ei, Jordi, bentornat, noi. Què tal ha anat ca l'Obama? Ja ens ho explicaràs. Ara dorm el jet lag.
ResponEliminaUna abraçada.