Ja passa que de tant sentir una peça musical (fixeu-vos que dic sentir i no escoltar) optem per desconnectar i desvirtuar-la; tal qual, sense cap mena de recança. Les quatre estacions, que han hagut de patir els fils musicals de la Renfe, dels ascensors, dels grans magatzems, de la publicitat, no han sortit indemnes de l'abús, crec. D'això se'n diu morir de popularitat. No les volia incloure als productes de temporada; massa òbvia la fòrmula tardor + música= L'autonno de Vivalvi, no? Doncs, no. Concedim-li tres minuts quinze segons -és el que dura aquest allegro que inaugura el tercer moviment del concert- i jutgem per nosaltres mateixos. Amb les orelles netes, si pot ser.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les quatre estacions van acompanyades de quatre sonets. Alguns (font vikipèdia?) atribueixen l'autoria a Vivaldi.
ResponEliminaL'Autunno
Celebra il Vilanel con balli e Canti
Del felice raccolto il bel piacere
E del liquor de Bacco accesi tanti
Finiscono col Sonno il lor godere
Fà ch' ogn' uno tralasci e balli e canti
L' aria che temperata dà piacere,
E la Staggion ch' invita tanti e tanti
D' un dolcissimo Sonno al bel godere.
I cacciator alla nov' alba à caccia
Con corni, Schioppi, e canni escono fuore
Fugge la belua, e Seguono la traccia;
Già Sbigottita, e lassa al gran rumore
De' Schioppi e canni, ferita minaccia
Languida di fuggir, mà oppressa muore.
I ara, la versió en castellà, a càrrec d'un poeta cubà, David Cherician, a qui no tinc el gust...
ResponEliminaEL OTOÑO
Celebra el aldeano a baile y cantos
de la feliz cosecha el bienestar,
y el licor de Baco abusan tantos
que termina en el sueño su gozar.
Deben todos trocar bailes y cantos:
El aire da, templado, bienestar,
y la estación invita tanto a tantos
de un dulcísimo sueño a bien gozar.
Al alba el cazador sale a la caza
con cuernos, perros y fusil, huyendo
corre la fiera, síguenle la traza;
Ya asustada y cansada del estruendo
de armas y perros, herida amenaza
harta de huir, vencida ya, muriendo.
La traducció española és més que dubtosa, crec. Si no em fes tanta mandra, em sembla que em veuria amb cor de millorar-la...Què hi farem.
ResponEliminaSi algo bueno tiene la civilización, es que podemos disfrutar de los productos de temporada sin necesidad de que estén en el tiempo que les corresponde. Que sería de mí si no pudiese escuchar a Vivaldi y sus cuatro estaciones en cualquier mes del año o lugar.
ResponEliminaUn fuerte abrazo desde Galicia.
Sam,
ResponEliminaun saúdo teu é unha boa maneira de comezar o luns.
Viva Galiza ceibe!(ao xeito de Castelao).
Unha forte aperta dende Vic.
Ja que es respiren aires galegos us recomano
ResponEliminaHerba d´enamorar, Teresa Moure
una novel.la on es relacionen la vida de 3 dones de diferents èpoques i classe social. Seria per posar-la al club de lectura, a Tona va agradar molt.
i tb música de la Mercedes Peón, música de tradició galega, però amb tocs moderns.
Va venir pel MMVV i la plaça dels Màrtirs estava pleníssima i tots ens ho vam passar molt bé.
De totes maneres espero en Luis Mariano i la Gloria Laso.
Imma
Vaig a netejar-me les orelles, doncs.
ResponEliminaNo facis servir bastonets de cotó, que són molt xungus: compacten la cera i l'introdueixen cap al fons de l'orella.
ResponEliminaHe trobat un mètode casolà, però no seré jo qui el provi, ja t'ho dic ara:
"Una de la pràctiques alternatives és un teràpia tèrmica, anomenada en anglès ear candling, típica de la medicina popular, que és reivindicada per a retirar la cera de l'oïda i millorar la salut d'aquesta. Es tracta de posar una vela dintre del forat que forma el canal auditiu i encendre aquesta vela. Es creu que l'augment d'aire calent retira la cera i "toxines" de l'orella. Aquesta teràpia és un recurs marginal en Amèrica del Nord i Europa, però els beneficis que promet no estan comprovats. A més cap la possibilitat que es fongui la cera calenta i degoti dintre de l'oïda de la persona, i si la cera calenta interactua contra el timpà, pot causar gran dolor i una possible lesió auditiva."
Mal em sàpiga dir-ho, però quasi prefereixo que em titllin de guarro.
ResponEliminaD'on treus aquestes coses, Matilde?
De la viquipèdia, la casa gran de la gent cultivada!
ResponEliminaNo recordo l'epígraf amb exactitud. Mètodes de tortura medievals?
Un bon element mossèn Puig
ResponEliminaMossèn Puig s´estimava molt les dones...
Així comença Les amnèsies de Déu, J. D. Bezsonoff
Imma
...deixa'l correr mossen Puig...
ResponElimina...no és precisament un "tita bullida", no...
ResponEliminaSPOILER ADVISORY
ResponEliminaI així s'acaben Les amnèsies...:
"Agraïments
Voldria donar les gràcies a:
·l'Anna Maluquer que em va donar gentilment un dels seus poemes.
·en Joan Grimalt, pel seu ajut i els seus consells constants"
Pel que fa a la dedicatòria (un tema que m'interessa molt):
"A la memòria del meu padrí Jean Montalat, i dels seus companys que, el 1940, van tenir menys sort que ell."
Matilde,
ResponEliminapel mig en Bezsonoff, encara ara m´ho he de copiar per escriure-ho bé, deu explicar alguna cosa...
Imma
Em sembla que sí que explica alguna cosa. Jo tot just passo per la pàgina 65. Tu acabes de començar?
ResponEliminaVeí, reprenguem el tema de la higiene. Acabo d'assabentar-me (et prego no em demanis la font)que quan al pobre Vincent li van explicar què havia de fer per tal de tenir cura de les seves orelles, es va estimar més tallar-se'n una. Mort el gos, morta la ràbia.