diumenge, 18 d’octubre de 2009

productes de temporada



Ja passa que de tant sentir una peça musical (fixeu-vos que dic sentir i no escoltar) optem per desconnectar i desvirtuar-la; tal qual, sense cap mena de recança. Les quatre estacions, que han hagut de patir els fils musicals de la Renfe, dels ascensors, dels grans magatzems, de la publicitat, no han sortit indemnes de l'abús, crec. D'això se'n diu morir de popularitat. No les volia incloure als productes de temporada; massa òbvia la fòrmula tardor + música= L'autonno de Vivalvi, no? Doncs, no. Concedim-li tres minuts quinze segons -és el que dura aquest allegro que inaugura el tercer moviment del concert- i jutgem per nosaltres mateixos. Amb les orelles netes, si pot ser.

16 comentaris:

  1. Les quatre estacions van acompanyades de quatre sonets. Alguns (font vikipèdia?) atribueixen l'autoria a Vivaldi.

    L'Autunno

    Celebra il Vilanel con balli e Canti
    Del felice raccolto il bel piacere
    E del liquor de Bacco accesi tanti
    Finiscono col Sonno il lor godere
    Fà ch' ogn' uno tralasci e balli e canti
    L' aria che temperata dà piacere,
    E la Staggion ch' invita tanti e tanti
    D' un dolcissimo Sonno al bel godere.
    I cacciator alla nov' alba à caccia
    Con corni, Schioppi, e canni escono fuore
    Fugge la belua, e Seguono la traccia;
    Già Sbigottita, e lassa al gran rumore
    De' Schioppi e canni, ferita minaccia
    Languida di fuggir, mà oppressa muore.

    ResponElimina
  2. I ara, la versió en castellà, a càrrec d'un poeta cubà, David Cherician, a qui no tinc el gust...

    EL OTOÑO
    Celebra el aldeano a baile y cantos
    de la feliz cosecha el bienestar,
    y el licor de Baco abusan tantos
    que termina en el sueño su gozar.

    Deben todos trocar bailes y cantos:
    El aire da, templado, bienestar,
    y la estación invita tanto a tantos
    de un dulcísimo sueño a bien gozar.

    Al alba el cazador sale a la caza
    con cuernos, perros y fusil, huyendo
    corre la fiera, síguenle la traza;

    Ya asustada y cansada del estruendo
    de armas y perros, herida amenaza
    harta de huir, vencida ya, muriendo.

    ResponElimina
  3. La traducció española és més que dubtosa, crec. Si no em fes tanta mandra, em sembla que em veuria amb cor de millorar-la...Què hi farem.

    ResponElimina
  4. Si algo bueno tiene la civilización, es que podemos disfrutar de los productos de temporada sin necesidad de que estén en el tiempo que les corresponde. Que sería de mí si no pudiese escuchar a Vivaldi y sus cuatro estaciones en cualquier mes del año o lugar.

    Un fuerte abrazo desde Galicia.

    ResponElimina
  5. Sam,
    un saúdo teu é unha boa maneira de comezar o luns.
    Viva Galiza ceibe!(ao xeito de Castelao).
    Unha forte aperta dende Vic.

    ResponElimina
  6. Ja que es respiren aires galegos us recomano
    Herba d´enamorar, Teresa Moure
    una novel.la on es relacionen la vida de 3 dones de diferents èpoques i classe social. Seria per posar-la al club de lectura, a Tona va agradar molt.

    i tb música de la Mercedes Peón, música de tradició galega, però amb tocs moderns.
    Va venir pel MMVV i la plaça dels Màrtirs estava pleníssima i tots ens ho vam passar molt bé.

    De totes maneres espero en Luis Mariano i la Gloria Laso.
    Imma

    ResponElimina
  7. Veí de les Corts19/10/09 20:10

    Vaig a netejar-me les orelles, doncs.

    ResponElimina
  8. No facis servir bastonets de cotó, que són molt xungus: compacten la cera i l'introdueixen cap al fons de l'orella.
    He trobat un mètode casolà, però no seré jo qui el provi, ja t'ho dic ara:

    "Una de la pràctiques alternatives és un teràpia tèrmica, anomenada en anglès ear candling, típica de la medicina popular, que és reivindicada per a retirar la cera de l'oïda i millorar la salut d'aquesta. Es tracta de posar una vela dintre del forat que forma el canal auditiu i encendre aquesta vela. Es creu que l'augment d'aire calent retira la cera i "toxines" de l'orella. Aquesta teràpia és un recurs marginal en Amèrica del Nord i Europa, però els beneficis que promet no estan comprovats. A més cap la possibilitat que es fongui la cera calenta i degoti dintre de l'oïda de la persona, i si la cera calenta interactua contra el timpà, pot causar gran dolor i una possible lesió auditiva."

    ResponElimina
  9. Veí de les Corts20/10/09 12:19

    Mal em sàpiga dir-ho, però quasi prefereixo que em titllin de guarro.

    D'on treus aquestes coses, Matilde?

    ResponElimina
  10. De la viquipèdia, la casa gran de la gent cultivada!
    No recordo l'epígraf amb exactitud. Mètodes de tortura medievals?

    ResponElimina
  11. Un bon element mossèn Puig

    Mossèn Puig s´estimava molt les dones...

    Així comença Les amnèsies de Déu, J. D. Bezsonoff
    Imma

    ResponElimina
  12. ...deixa'l correr mossen Puig...

    ResponElimina
  13. ...no és precisament un "tita bullida", no...

    ResponElimina
  14. SPOILER ADVISORY

    I així s'acaben Les amnèsies...:

    "Agraïments
    Voldria donar les gràcies a:
    ·l'Anna Maluquer que em va donar gentilment un dels seus poemes.
    ·en Joan Grimalt, pel seu ajut i els seus consells constants"

    Pel que fa a la dedicatòria (un tema que m'interessa molt):
    "A la memòria del meu padrí Jean Montalat, i dels seus companys que, el 1940, van tenir menys sort que ell."

    ResponElimina
  15. Matilde,
    pel mig en Bezsonoff, encara ara m´ho he de copiar per escriure-ho bé, deu explicar alguna cosa...
    Imma

    ResponElimina
  16. Em sembla que sí que explica alguna cosa. Jo tot just passo per la pàgina 65. Tu acabes de començar?

    Veí, reprenguem el tema de la higiene. Acabo d'assabentar-me (et prego no em demanis la font)que quan al pobre Vincent li van explicar què havia de fer per tal de tenir cura de les seves orelles, es va estimar més tallar-se'n una. Mort el gos, morta la ràbia.

    ResponElimina