Flors d’octubreFlors d’octubre:
record o presagi
d’una altra època?,
esclat tardà
o primícia?
On comença
i on acaba el temps?
Flors d’octubre:
instants de llum
a l’estació de l’ombra.
Ramon Farrés. El present constant.
Lleonard Muntaner, 2009.
(Manlleu, Osona, 1962) és llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. Ha treballat de corrector-redactor al Parlament de Catalunya, de corresponsal del diari Avui a Berlín i de traductor-redactor al canal de televisió Deutsche Welle TV . Des del 1995 imparteix classes de traducció de l’alemany a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Clot (Vic) i Tranvía (Berlín), i ho és encara de Quaderns: Revista de Traducció (Bellaterra). Ha traduït Jules Verne, Dino Buzzati, Thomas Bernhard, Werner Schwab i Bertolt Brecht, entre altres. Ha publicat, Trenta-set poemes en forma de finestra (Cafè Central-Eumo, 1997), Vint dies de febrer i març (Emboscall, 1999), Iste mundus furibundus (Emboscall, 2001), D'un lloc a l'altre (Galerada, 2004), i Antoni Pous. L'obra essencial (Eumo, 2005), a banda d’una gran quantitat de textos esparsos en revistes com Reduccions, Revista de Catalunya, El Pou de Lletres, Els Marges o Alga , i l’antologia Barcelona, 60 poemes des de la ciutat (Eumo, 2004). 
Segons un tal Antoniu Màsia (sempre cal citar les fonts), la flor d'octubre és el crisantem. La flor dels morts, perquè esclata per Tots Sants. A l'Strindberg li agradaven molt; sobretot els de color blanc. Alerta amb la pudoreta que fan. Amb l'olor dels crisantems passa una mica com amb la mort: mareja.
ResponElimina...mu poética te veo hoy Matilde....supongo que la prosa la dejas para mañana....
ResponEliminaSenyors i senyores visitants d'aquest blog, demà és el gran dia, comentarem les amnèsies de Deu amb el mateix autor Joan Daniel Bezsonoff que baixa expressament i de forma desinteressada de frança per parlar amb vosaltres....