Tot i que només són una petita part de la seva producció, els contes de terror són els que van obrir les portes de la posteriotat al de Baltimore. A la introducció als Tales of the grotesque and arabesque, responent als que l’acusaven de morbós i de triar temes d’ E.T. Hoffmann, Poe responia que el terror dels seus contes no provenia d’Alemanya sinó de l’interior de l’ànima.
Els que Cortázar va incloure en aquesta categoria són:
El pozo y el pendulo (1842)
Manuscrito hallado en una botella (1833)
El gato negro (1842)
La verdad sobre el caso Valdemar (1845)
El retrato oval (1842)
El corazon delator (1843)
Un descenso al Maelström (1841)
El tonel de amontillado (1846)
La máscara de la muerte roja (1842)
Un cuento de las montañas escabrosas
El demonio de la perversidad (1845)
El entierro prematuro (1844)
Hop-Frog (1849)
Metzengenstein (1831)
La Cita
La caja oblonga (1844)
El hombre de la multitud (1840)
Sombra (1835)
En aquesta autèntica llista de “greatest hits” apareixen contes històrics com Metzengenstein, el primer conte que va publicar, Manuscrit trobat en una ampolla, amb el qual va guanyar un premi de cinquanta dolars i el que li va obrir les portes del Messenger, Un descenso al Maelstrom, el preferit de Borges, autor que el considera un dels grans. Hop Frog, el primer conte de Poe que vaig llegir al meu nen ( i jo que em pensava que Poe no era per a la canalla), no és el protagonista d’el cor delator un antecedent de Raskolnikov? , la caixa oblonga, un romàntic conte de misteri; va tenir en compte William Wilson Robert L. Stevenson quan escribia Dr. Jekyll & Mr. Hyde?
El cas Valdemar o el descens al maelström encara em persegueixen 30 anys després d'haver-los llegit.
ResponEliminaJo diria que tant "El descens al Maelström" com "metzengerstein" són clàssics amb tots els ets i uts. Se'n segueixen fent versions i un cop llegits se't queden gravats...
ResponEliminaNo vinc a dir res de Poe, si de cas que em feu venir ganes de rellegir-lo...
ResponEliminaEt venia a dir, Matilde, que, si sabés on fer-te-la arribar, t'enviaria una col·lecció de cinc lectors que he trobat a l'obra de Manolo Hugué. Queda dit!
Ep, no et posis amb en Borges que ens les tindrem, tot i que sí, era cec i argentí!!!
ResponEliminaPerquè jo sóc així i dic les coses clares, les que penso, sóc així de "texatiu": "El inmortal" és el millor conte que he llegit mai!
Alguns direu que n'he llegits pocs, de contes, i que em caigui el cel al damunt per proclamar aquestes falòrnies.
En fi, salut i Faulkner companys!
(per cert, he tornat al blog Llum d'agost)
Fgt
Girbén, com que no sé quin camí han de seguir els cinc lectors de l'Hugué, et deixo les meves dues adreces:
ResponEliminalamatildeurbach@gmail.com
Matilde Urbach
Biblioteca Joan Triadú
Arquebisbe Alemany, 5
08500 Vic
Ara hauria de dir tot allò de benvingut, Girbén, no calia que portessis res, home, moltes gràcies i blablabla; però què carai: adoro els regals.
He aprofitat l'hora de la migdiada per tornar a llegir alguns contes.
ResponEliminaNi rastre de la por que sí que vaig sentir en llegir-los per primer cop. Por de la bona. De la de no aixecar-te a la nit per a anar al lavabo. Era massa petita i poruga de sèrie. Però el record de la por resta intacte, això sí. Sembla mentida, quines coses.
Avui m'he quedat enganxada a El pou i el pèndol. I no sé per què, però he pensat una mica en la Patrícia Highsmith (o com carai s'escrigui). Un neguit sense fantasmes ni tombes ni morts enterrats en vida; un neguit que és a dins. A l'ànima, com deia Poe.
Mitchum, d'on has tret el dibuixet que il·lustra? Sembla El corazón delator. Poe i Dostoievski, Mitchum?De El cor delator a Crim i càstig? Doncs, no et puc dir pas que no.
Hola Matilde i Robert. Espero que hagueu passat un molt Bon Nadal. Us desitjo un excel·lent any nou 2010.
ResponEliminaUna abraçada,
S.
A mi m'agrada tambe la classificacio de Cortazar, pero no treu que pensi que no cal fer classificacions en Poe, ja que el seu art narratiu te molts elements barrejats. En realitat, no se com ens podem entestar en fer classificacions,que cadascu te les seves. I us heu fixat que amb cap mes autor de contes es fa ?...Be, aqui, que som una mica papanates, es fa amb altres, com amb el gran mestre Maupassant.
ResponEliminaelements emotius com el "terror" el "plor" el "riure" son subjectius de cada lector i un bon escriptor penso que ha de tenir mes valors que aquests en el cas de poe jo admiro la seva capacitat poetica per neguitejar mes que per espantar
ResponEliminaHòstia, Hyde, pot ser que estiguem dient el mateix?
ResponEliminaEstimats Matilde la del cieguito i Robert: tot i que no ho digui explícitament, us dedico el post del Riell d'avui: http://riellblvd.blogspot.com/2009/12/el-corb-de-poe-la-basilica-de-sant-pere.html
ResponEliminaSalut i felicitats pel blog!
Sadurní, tot ha anat com havia d'anar, gràcies. Bona anyada, ben granada, per a tu també.
ResponEliminauna abraçada
Gràcies, Lluís!
ResponElimina