dijous, 24 de desembre de 2009

contes analítics i de raciocini


El 1841 apareix ofegada al riu Hudson una jove cigarrera, Mary Cecilia Rogers. Mesos després Poe la converteix en Marie Rôget de París i publica El misteri de Marie Rôget (continuació dels crims del carrer Morgue) un dels seus contes analítics i de raciocini més aconseguits. En aquesta ocasió, l’inefable cavaller A.Dupin investiga els fets (només) a través de les noticies aparegudes al diari. Al final, en un paràgraf que m’agrada especialment, Poe sembla disculpar-se per gosar oposar la lògica a la idea de Déu. Aquesta és una de les seves formes habituals que tenia per triar temàtiques amb les que bastia les seves històries terroríficament romàntiques.
La classificiació dels contes de Poe ha estat sempre motiu de controversia, n’hi ha tantes gairebé com compil·lacions. El cert, és que va titular als seus reculls Tales of the grotesque and arabesque i en el pròleg a l’edició qualificava d’arabesque les peces que són una invenció fantàstica i grotesque les que tenen un caràcter burlesc i satíric. En molts dels seus contes hi apareixen ambdós elements així que a mi m’agrada la classificació establerta per Cortazar.

Contes analítics i de raciocini:
-L’escarabat d’or (1843)
-Els crims del carrer Morgue.(1841)
-La Carta robada (1844)
-El Misteri de Marie Rôget (1842)

Com a curiositats cal parar esment en que Cortazar inclou en aquest apartat l’escarabat d’or, una novel·la d’aventures que va fer gaudir a l’autor d’un èxit moderat. També que Poe es va basar en Vidoq per bastir la personalitat de Dupin i que en la classificació de Marie Bonaparte aquests contes pertanyen al cicle de la mare assassinada.

9 comentaris:

  1. Els contes analítics són potser el Poe que m'és més proper (sense desmerèixer la resta). I bon nadal, Robert, com diem els nadius d'aquí.

    ResponElimina
  2. Per Nadal,
    qui res no estrena
    res no val.

    BON NADAL

    i Bon Any
    com diu en Quimi Portet.
    Imma

    ResponElimina
  3. ei Imma i Allau aneu amb compte amb els torrons!!!!!!!

    ResponElimina
  4. M'estàs convencent per a que em torni a llegir els contes però en castellà. Aquest de la Marie Rôget no el vaig acabar d'entendre, o no queda clar qui és l'assassí o jo em vaig perdre en les deduccions. També s'ha de dir que molt sagaç no sóc i per això mai m'han agradat les històries de lligar caps. Bon Nadal!

    ResponElimina
  5. Dr. Vilardekyll25/12/09 12:39

    No vull semblar irreverent, per`o aquests contes, tot i estar perfectissimament ben escrits, em semblen els menys Poe de tots els Poe. A mi m'agrada quan, de tan imaginatius, el contes es tornen quasi abstractes i surrealistes (verbigracia : Usher, Ligeia, el pou...)
    Bon dia d'avui i tambe de dema i de l'altre i de l'altre i de....!!!!

    ResponElimina
  6. En el principi van ser Els tres investigadors; després van venir Poirot, Miss Marple, Sherlock Holmes, Dupin, Maigret...Sí, sóc de lectura negro-criminal, jo. Tinc més tirada a les novel·les de raciocini que a les negres, negres(les americanes, per exemple).
    Sempre tinc entre mans alguna novel·la d'aquest gènere: distreuen i no embafen, al contrari, desengreixen, que en això de la lectura procuro seguir una dieta variada; que no només de Flaubert viu Matilde, carai.
    Ara mateix llegeixo La playa de los ahogados, de Domingo Villar. Un mort, un policia (Leo Caldas) i Galícia. Xalo molt.
    Un altre autor que vaig decobrir l'any passat, amb molta alegria, és en Ken Bruen, un mig deixeble de Jim Thompson (negre, negríssim, aquest). D'en Thompson, al club llegirem 1280 ànimes (juny 2010).
    Ah, i adoro, sense reserves, Camilleri i Moltalbano. Digestiu, carminatiu, depuratiu.

    ResponElimina
  7. Jo sóc més de les negres que de les de raciocini, però se'n troben grans coses a totes dues bandes. En el cas de Poe, intueixo que les escrivia amb finalitat alimentícia, però no ho dic pejorativament.

    ResponElimina
  8. Dr. Vilardekyll26/12/09 17:51

    A mi tambe m'agaden mes les novel.les negres a la manera tradicional, pero les d'intriga detectivesca,quan estan ben fetes, em semblen admirables i molt divertides, començant per les del mateix Poe.Ja se que la paraula "intriga" sona antiquada, pero mes mal a les orelles em fa aixo de "raciocini", per molt que l'usi el mestre Julio.

    ResponElimina