dimarts, 1 de desembre de 2009

desembre, mes de poe

Aquest any s’ha commemorat el segon centenari del naixement d’Edgar Allan Poe, una bona ocasió (com qualsevol altra) de retre homenatge al mestre. Poe és un autor que venero des de que durant la meva adolescència el vaig descobrir adaptat al còmic en unes revistes, que hi havia, de terror Vampus i Creepy a l’estil de l’americana Famous Monsters of Filmland. Aviat, però, després de descartar les traduccions de Riba, que no entenia, el vaig conèixer més a fons amb la traducció de Cortazar, aquell dos toms blaus d’Alianza que em van ensenyar no només a apreciar Poe sinó també la llengua castellana. Per circumstàncies que ara no venen al cas he conegut a un altre presoner de la mateixa passió. Es diu Pol Robles i és el 50% d' Arkham Studio una empresa de disseny gràfic espectacular, doneu un cop d’ull al seu nou espai web i veureu com se les gasten. Aquest any amb en Pol hem anat a tres clubs de lectura d’altres tantes biblioteques (Castelldefels, Puigreig i Manlleu) amb un audiovisual que vam muntar per parlar de Poe; de fet parlàvem de Poe, de la literatura de por en general i dels estranys mecanismes psicològics que ens fan gaudir passant por. En Pol és la persona més metòdica que conec, la seva racionalitat faria empal·lidir al mateix cavaller Auguste Dupin, espero que la meva tendència a la improvisació no li causés gaires maldecaps. A totes les biblioteques es van llegir contes i també vam parlar una mica del famós mètode de composició i, com no podia ser d’una altra manera, de la tràgica vida de l’autor d’el corb. Aquí a Vic, però, ho farem diferent, aquí llegirem la Narració d’Arthur Gordon Pym traduïda per Francesc Parcerisas, la millor obra de Poe segons els seus detractors. Segur que no és el millor que va escriure però indubtablement és el text que li ocupà més temps, es començà a publicar per lliuraments al Southern Literary Messenger el gener de 1837 poc després que l’editor de la revista Mr. White despatxés a Poe de la feina per la seva incapacitat d’estar serè una setmana seguida, el diari suspèn la publicació després del segón lliurament i Poe marxa a viure a Nova York on passa tot l’any amb feinetes esporàdiques i immers en la més completa misèria. Abans de marxar a Filadelfia, l’editorial Harpers de Nova York li publica la Narració... en forma d’un sol volum, però per aquelles dates ja habia abandonat qualsevol entusiasme en vers la seva primera i única novel·la fins el punt que el considerava “un llibre molt tonto”.
Desembre és el mes Dickensià per excel·lència, però aquest del 2009, pel nostre club serà el mes de Poe. Per a molts, la narració és una obra sense gràcia, però segur que li sabrem treure el suc. Per cert, si algú a llegit la Esfinge de los hielos de Jules Verne, que ho digui perquè diuen que es una continuació del viatge de Pym.

37 comentaris:

  1. No he estat mai debot de Poe, tot i tenir-ne els dos volums dels seus contes (Ed Proa, rebaixes, 5 €! però perfectament nous. Quan vaig veure-ho no m'ho creia: que s'han begut l'enteniment, Poe per 5€, i llibres nous!!!) i haver-me'n llegit més de la meitat. Aquesta literatura de terror, o negre, o de misteri, o policial.. ja m'enteneu, es que no m'agraden les classificacions, però es que tampoc m'acaba de seduir els contes de l'Edgar. Està sobrevalorat!

    ResponElimina
  2. Benvolguts amics, amigues, ets i uts.

    Encara no he acabat la guia d'en Poe. Sé que sona estrany en boca d'una funcionària, però no atrapo la feina. De debó. Prengueu la bona voluntat. La setmana que ve, potser..

    ResponElimina
  3. Tu si que estàs sobrevalorat, Ferran, i amb carinyo que t'ho dic i quasi quasi en broma. Passa que ara mateix hi ha dues paraules que no soporto. Una és aquesta que has deixat anar. L'altra és desafecció, que ho sàpigues, per si em vols fer emprenyar; mira si n'arribo a ser de generosa).
    Quant a Poe, sap greu que no t'agradi. Però penso que si Poe no hagués existit, tu t'hauries quedat sense algun dels teus mestres venerats. Apa.

    ResponElimina
  4. És que m'ho he tornat a llegir, i m'encenc. Sobrevalorat, y ahí me las den todas, tu. I amb una admiració!
    Poe no em diu res, d'acord; m'avorreix com una ostra, d'acord; no li trobo el què, d'acord. Fins i tot, Poe m'infla els ous, em repugna, em fastigueja, estaria bé...
    Si la vols fer servir (la paraulota aquesta) fóra just que abans de carregar amb el sobre determinessis el valor.
    Ay, que me da un algo. Sobrevaloració desafecta (prenguin nota els qui em volen mal).

    ResponElimina
  5. Veí de les Corts1/12/09 15:13

    Alguns contes de Poe, m'han encongit l'ànima, per no dir una altra part del cos menys políticament correcte. I a més sóc fan del Dupin! No dic un groupie, perquè no hi ha manera, però...

    ResponElimina
  6. Ei, veí, no te n'estiguis. De dir la part del cos, vull dir. Si per cas després ens rentem la boca amb aigua i sabó i andandu.

    ResponElimina
  7. no si, entre l'Allau amb en Carroll i tu amb en Poe, al final l'hauré de tornar a llegir! però recordo que quan el vaig llegir vaig passar molta por i això de la por, a mi, no em mola :( ni pel·lis, ni llibres, ni port aventures ... au va, ho tornaré a provar, però si em torna a fer por el deixo eh! ;) guapa la web d'Arkham

    ResponElimina
  8. Metòdic (com un assassí en sèrie)... m'agrada ;)
    De debò, Robert: no serà tant!
    Gràcies per la referència i l'enllaç a la nostra web (content també de que t'agradi, Clidice).

    Edgar Allan Poe immortal!

    ResponElimina
  9. Doncs a mi també m'agrada l'Edgar Allan Poe. M'agrada molt. I per a mi, Robert, el Poe també parla amb l'accent de Julio Cortázar. "Berenice", "La caída de la casa Usher", "Ligeia", "El tonel de amontillado"... Si l'home que va escriure aquests contes està sobrevalorat, Matilde, que baje Nabokov del cielo y lo vea.

    ResponElimina
  10. Miquel Hyde1/12/09 17:03

    Ho sento, Ferran, però m'uneixo a totes - i tots - els que els hi agrada Poe. Com dius tu Matilde, sense ell no existirien molts dels mestres de la narrativa moderna - curta o llarga, tant se val -, incloent-hi el nostre admirat Borges. Passa que, a vegades, es parteix d'un reduccionisme a l'hora de classificar-lo que esparvera : que si narrativa de terror, que si romàntic maleït, que si dipsòman i alcohòlic...Sí, és clar qe és tot això, però, abans que res, Poe és LITERATURA en majúscula !!!

    ResponElimina
  11. Clidice, dediquem el mes a Poe perquè al club de lectura llegim Les aventures d'Arthur Gordon Pym. L'ofensiva Poe correrà a càrrec d'en Robert. Aprepareu-vos. Els contes fa mil anys que no els llegeixo, però crec recordar dos: Berenice i El gat negre. I de poesia, a banda del corb nevermore, To Helen i Annabel Lee. Cadascú...

    ResponElimina
  12. Miquel Hyde1/12/09 17:10

    De tota manera, Matilde, tothom té dret a el trobi sobrevalorat...Tot depèn del que un entengui per valor. En realitat trobo que no hi ha cap autor que tingui un gran "valor" absolut tota la seva obra . El mateix Poe, dels 67 contes que publicà, per a mi en "valen", encara no, uns 25. I molts autors actuals - incloent-hi, per si de cas el vols ficar amb ell, en Miquel Vilardell - per a mi són sobresobresobresobrevalorats.....
    I t'ho torno a escriure, apa !
    SOBRESOBRESOBRESOBRESOBRESOBREVALORAAAAAAAAAAAATS !!!!!

    ResponElimina
  13. Pol, Espai, Miquel,
    En absència d'en Robert (avui fa festa, d'aquí ve el silenci), declaro inaugurada l'ofensiva Poe.

    sssssss...PUM...Ooooooh!.
    [coet glamour super color]


    Hyde, MALABÈSTIAMALABÈSTIMALABÈSTIAMALABÈSTIACONSAGRADA. A sobrevalorar a la via!!

    ResponElimina
  14. Pel meu varem, Matilde, Miquel i Papa de Roma si convé: Poe sí que està sobrevalorat. De LITERATURA en majúscules n'hi ha ben poques i per mi es una es diu Faulkner. Sense Poe no hi ha Faulkner? dubto...
    En fi, que ara estic covant un grip i no em trobo bé i potser del·liro.

    Sayonara (que últimament esteu molt orientals!)

    ResponElimina
  15. Ferran, provocador! Desafecte!

    ResponElimina
  16. Tu també, Espai (Brutus), fill meu.

    ResponElimina
  17. Miquel Hyde1/12/09 21:49

    Matilde, jo et sóc molt Afecte.Em solidaritzo amb tu contra en Ferran, encara que m'hagis dit malabèstia, ja que en Poe s'ho mereix.
    Ferran, si ens poséssim a analitzar profundament alguns temes soterrats i psicoanalítics de Faulkner, estic convençut que sortiria el Poe que ell portava a dintre.

    ResponElimina
  18. Miquel Hyde1/12/09 21:52

    Em solidaritzo amb tu, Matilde, encara que m'hagis dit malabèstia...però és que Poe s'ho mereix ! Creu-me, et sóc afecte !
    Ferran, si grates una mica en la part fosca (i alcohòlica)de Faulkner, et sortirà el Poe que hi havia en ell.

    ResponElimina
  19. Miquel Hyde1/12/09 21:55

    Perdoneu la repetició. No és narcisisme, és que el primer missatge no m'havia sortit.

    ResponElimina
  20. Bé, com a tret de sortida, déu n'hi doret. Traca valenciana.
    Gràcies, Ferran, per encendre el misto. (Deixa't de Poes sobrevalorats i vigila de prop al virus. Cuida't. Que no sigui res).
    Hyde, de fet t'he dit malabèstia consagrada. (!!!) Encara que no ho sembli, l'afecció és mútua.
    Apa, tot el peix venut. Demà serà un altre dia.

    ResponElimina
  21. Esperaré les vostres aportacions sobre Poe. Parlo com un fan incondicional i molt poc crític. Poe és un dels autors que em va fer agafar gust, hàbit i finalment addicció a la literatura i per tant el tinc a l'altar.
    Felicitats!

    ResponElimina
  22. Lluís, n'aquesta casa i durant tot aquest mes, anirem gats de Poe.

    Ai, els altars...Jo he estat buscant per casa (ja l'he trobat) el llibre que més m'estimo d'en Poe. Me'l vaig comprar el 8 de març de 1987 a la llibreria Documenta de Barcelona. (Llavors anotava la data de compra a les guardes)
    El corb i altres poemes, seguit de la Filosofia de la composició. Una edició bilingüe, versió a càrrec de Xavier Benguerel, editada per Llibres del Mall. A la coberta, un dibuix de Paul Klee. Adoro aquest llibre.

    ResponElimina
  23. Casualidad llaman los tontos al destino, va dir algú.
    Jo dec ser la reina dels enzes.
    Resulta que per raons que no venen al cas, torno a llegir un conte d'en Borges. Pierre Menard, autor del Quijote .
    Passo exactament per aquí:

    "No puedo imaginar el universo sin la interjección de Edgar Allan Poe:
    Ah, bear in mind this garden was enchanted!"


    La vida, que es muy seria con sus cosas.

    ResponElimina
  24. ei,,...una salutació a tots els i les dels comentaris,...em vaig deixar de dir que en aquesta foto Poe vesteix una peça de roba molt important, la capa que va dur desde West Point, la mateixa amb que cobria el llit de Virginia quan estava a punt de morir a Fordham, la mateixa que vestia acompanyant el feretre en el seu enterrament...

    En Harold Bloom (i en D.H.Lawrence i en Robert L.Stevenson) pensen igual que en Ferran, no és l´'únic, però en canvi Dostoievsky, Kafka, Borges i Cortazar, per exemple i molts molts altres pensen que era un gran creador d'atmòsferes i moltes altres coses, tenim preparats uns quants posts sobre Poe que aniran sortin a partir de demà, esperem que us agradin, a tu també Ferran...

    ...jo ho diré ben clar, no és que m'agradi Poe, és que no puc imaginar-me com seria la vida sense el dimoni de la perversitat....poe, s'ha convertit en una ètica, una manera d'afrontar la vida, una....sobrevalorat?, perlamordedeu!

    ResponElimina
  25. Tornem-hi amb la paraulota, Mitchum. Ecccccs.

    ResponElimina
  26. ...imperdonable,!!!! no haber demanat pel grip d'en ferran..
    Ferran, espero que el el grip no sigui res,...aprofita per covar tot llegint, per exemple el gat negre, un conte....Perfecte!

    ResponElimina
  27. Dr. Vilardekyll2/12/09 19:51

    Robert, per a mi també és imprescindible Poe. Per cert, quan era nen em vaig llegir "La esfinge de los hielos", però no me'n recordo gens. No he trobat el llibre, que era del meu pare,que tenia una llibreria i tenia tota una col.lecció sencera de Verne, recordo que de l'editorial Mateu. De tota manera, jo no coneixia Poe, i per tant suposo que no em va impressionar.

    ResponElimina
  28. Miquel Hyde2/12/09 20:00

    Matilde : per tal que vegis que tenim coses en comú, jo tinc també el llibre esmentat, però comprat el 1983.
    Jo no faria gaire cas d'en Bloom, Robert. I D. H. Lawrence està també....en fi, no dic la paraulota, Matlde. Ara, estàs segur que Stevenson també el detestava ? Si llegeixes les notes de Cortázar, cita més d'una vegada al teu homònim i elogia Poe - mira't el comentari a "El barril de amontillado" -.

    ResponElimina
  29. Miquel Hyde2/12/09 20:15

    Nota personal. Vaig tenir un gat que el vaig batejar com a Edgar....Era negre, és clar. El conte és un dels meus predilectes, però el nom del gat del relat- Plutó - no m'agradava, i el vaig antroponominar.

    ResponElimina
  30. Hyde,si això de trobar coses en comú és qüestió d'una mica de bona voluntat, home.
    Gràcies per l'estalvi de la paraula. Sembla conya, però no ho és: la tinc entravessada. Sobretot perquè quan la sento, hom l'utilitza per a parlar d'escriptors morts o que viuen a les antípodes, sense risc de trobar-te'ls pel carrer, vaja. Jo, l'única cosa que sé és que d'aquest encara en parlem. Dos cents anys després. El millor garbell d'aquest món és el temps; llàstima que sigui tan lent.
    De sobrevalorats, (eecccsss) l'infern no n'és prou plé.

    ResponElimina
  31. D'això que fas tu amb els gats, sí home, sí, això d'antroponominar-los i tal, ja en parlarem una altra estona amb més calma, que jo m'afiguro que això no pot ser res de bo. Pobres.

    ResponElimina
  32. Hola MIquel, sé perfectament que tens el lllibre del que parla Matilde, perquè la primera vegada que el vaig llegir me'l vas deixar tu...i tant, son coses que no s'obliden...

    respecte al què pensava Stevenson de Poe, en faré un post independent...tinc l'article que va escriure S sobre P i és per llegir-lo...ja t'ho explicaré, però pots estar segur que l'Isabelí no deixa gaire bé al sudista.....

    vindràs dimarts dia 15?????

    ResponElimina
  33. Vilardekyllhydemolsosa3/12/09 16:23

    Robert, no recordava això d'"El corb" que et vaig deixar, fins que tu ho has comentat....Com és la memòria ! Em farà gràcia llegir aquest escrit de Stevenson que esmentes. I sí, vindré el dia 15, tot i que voldria repassar abans l'"Arthur Gordon Pym", que tinc una mica oblidat.

    ResponElimina
  34. Robert, m'has tret un pes de sobre. A la biblioteca del meu poble, la tertúlia d'aquest mes anava sobre les "Narracions extraordinàries" de Poe. Me'l vaig llegir i em costava molt. Em va semblar estrany, perquè l'havia llegit amb 14 anys i no hi vaig tenir problema. Tu m'has donat la solució. Gràcies.

    ResponElimina
  35. Hola Sílvia,
    Ho dius per la traducció d'en Riba?
    Ja pot ser, ja. Jo els contes només els conec en castellà, de la mà d'en Cortázar. He trobat un article sobre la versió d'en Riba: Poe, Baudelaire, Riba.
    És molt curiós, això de les mans dels traductors. Per exemple, jo sóc molt fan d'en Camilleri, però no m'agrada llegir-lo en castellà. Haig de llegir les traduccions d'en Pau Vidal. Coses.
    Cada dia em sap més greu no ser Gabriel Ferrater i poder anar a beure a la font tota soleta. Ho dic perquè el tiu, si llegia un llibre de Gombrowitz, posem per cas, i li agradava, aprenia polonès per poder llegir l'autor en versió original. Un crac.

    ResponElimina
  36. Dr. Vilardekyll4/12/09 18:39

    D'això de les traduccions, veig que a molts lectors no els hi agrada la d'en Carles Riba. A mi no em desagrada, però reconec que té un català molt normatiu, molt noucentista. A mi m'agraden també les d'en Cortázar, però havia llegit en un article, fa anys, crec que a "El Correo Catalán", que es carregaven la traducció feta per l'argentí a causa de determinades llicències lèxiques. Jo, de tota manera, el vaig descobrir en la taducció d'un tal Navarro.

    ResponElimina
  37. Doncs sí, Matilde, estàs feta una Augustina Dupin, era la de Carles Riba. La meva mare té la de Cortázar, li pisparé.

    ResponElimina