desembre, mes de poe

Aquest any s’ha commemorat el segon centenari del naixement d’Edgar Allan Poe, una bona ocasió (com qualsevol altra) de retre homenatge al mestre. Poe és un autor que venero des de que durant la meva adolescència el vaig descobrir adaptat al còmic en unes revistes, que hi havia, de terror Vampus i Creepy a l’estil de l’americana Famous Monsters of Filmland. Aviat, però, després de descartar les traduccions de Riba, que no entenia, el vaig conèixer més a fons amb la traducció de Cortazar, aquell dos toms blaus d’Alianza que em van ensenyar no només a apreciar Poe sinó també la llengua castellana. Per circumstàncies que ara no venen al cas he conegut a un altre presoner de la mateixa passió. Es diu Pol Robles i és el 50% d' Arkham Studio una empresa de disseny gràfic espectacular, doneu un cop d’ull al seu nou espai web i veureu com se les gasten. Aquest any amb en Pol hem anat a tres clubs de lectura d’altres tantes biblioteques (Castelldefels, Puigreig i Manlleu) amb un audiovisual que vam muntar per parlar de Poe; de fet parlàvem de Poe, de la literatura de por en general i dels estranys mecanismes psicològics que ens fan gaudir passant por. En Pol és la persona més metòdica que conec, la seva racionalitat faria empal·lidir al mateix cavaller Auguste Dupin, espero que la meva tendència a la improvisació no li causés gaires maldecaps. A totes les biblioteques es van llegir contes i també vam parlar una mica del famós mètode de composició i, com no podia ser d’una altra manera, de la tràgica vida de l’autor d’el corb. Aquí a Vic, però, ho farem diferent, aquí llegirem la Narració d’Arthur Gordon Pym traduïda per Francesc Parcerisas, la millor obra de Poe segons els seus detractors. Segur que no és el millor que va escriure però indubtablement és el text que li ocupà més temps, es començà a publicar per lliuraments al Southern Literary Messenger el gener de 1837 poc després que l’editor de la revista Mr. White despatxés a Poe de la feina per la seva incapacitat d’estar serè una setmana seguida, el diari suspèn la publicació després del segón lliurament i Poe marxa a viure a Nova York on passa tot l’any amb feinetes esporàdiques i immers en la més completa misèria. Abans de marxar a Filadelfia, l’editorial Harpers de Nova York li publica la Narració... en forma d’un sol volum, però per aquelles dates ja habia abandonat qualsevol entusiasme en vers la seva primera i única novel·la fins el punt que el considerava “un llibre molt tonto”.
Desembre és el mes Dickensià per excel·lència, però aquest del 2009, pel nostre club serà el mes de Poe. Per a molts, la narració és una obra sense gràcia, però segur que li sabrem treure el suc. Per cert, si algú a llegit la Esfinge de los hielos de Jules Verne, que ho digui perquè diuen que es una continuació del viatge de Pym.