dilluns, 30 de novembre de 2009

productes de temporada


Fi de tardor

Sóc la tardor, com un núvol em fonc,
enrere veig, encara plens de fulles,
arbres, avui sols rígides despulles,
i un plor reté, ja corglaçat, el tronc,
garfint l'espai amb branques desvalgudes.
Ja el dia es pon amb llangorós calfred,
el pàl·lid cel té llunyanies mudes,
la serra mostra una blavor de fred.

Joan Vinyoli Casadevall (1914-1984).

In memoriam

5 comentaris:

  1. D'això un meu amic en diu matar dos caçadors d'un tret. Rotllo tardor i recordar el 25è aniversari de la mort del poeta.

    Però a mi el poema que més m'agrada d'en Vinyoli és aquest:

    Se m'han tornat les coses
    com encenalls cremats.
    He deixat els meus passos
    fora d'aquí:
    sabates molt gastades.

    No moure'm.
    Passar molt de temps
    aquí.
    -Se m'ha tornat un corrent
    silenciós, que no veig, el temps.

    (Aquí a Ara que és tard)

    ResponElimina
  2. Fa poc el vam anomenar de passada al Riell, i no era conscient de la data.
    DEixo aquí dos veros d'ell que m'agraden molt:

    El mar és ple, però jo em passo dies
    omplint-los de mirada.
    (El vell i el mar, a Domini màgic).

    Salut!

    ResponElimina
  3. BRANQUES

    Tornem a ser
    branques del mateix bosc
    d´alzines i de roures.
    No s´hi fan
    flors noves.
    L´heura
    silenciosa apaga tota fressa
    de passos.
    .......
    JOAN VINYOLI. ARA QUE ÉS TARD

    Imma

    ResponElimina
  4. Lluís, benvingut, gràcies per afegir-te a l'humil homenatge... i per molts anys!

    ResponElimina
  5. Imma, pensa que t'esperava. Sort que no has trigat, que si no haguéssis sentit els meus crits des d'on carai siguis...gràcies.

    Per cert en Jordi Lara ens ha confirmat la seva presència al club. Serà el darrer dimarts de febrer. Te'n voldràs cuidar tu de la presentació, o què? Com veus, la nostra oferta no era broma.

    ResponElimina