Enfilem la recta final de l'ofensiva Poe. Un parell d'apunts més sobre els contes i, apa, cap a la mare Rússia-hi-falta-gent, que hem quedat amb Dostoievski. Un no parar.
Avui publico una entrada que signo jo, però que no és meva. M'he limitat a compaginar-la i a batejar-la, amb no gaire fortuna, val a dir. El contingut -les il·lustracions i el text que trobareu quan jo calli- me l'ha fet arribar per correu en Girbén, l'home just de qui no diré ni mu. Ho ha tret del llibre Y además saben pintar, on per 50 leurazos ens podem endur a casa pintures i dibuixos desconeguts (o poc coneguts, vés a saber, que parlo d'oïdes, jo) de grans escriptors: Brontë, Baudelaire, Carroll, Dostoievski, Plath, Twain...M'ha fet venir set.
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Pese a no existir 
constancia de su asistencia a ningún tipo de clases de pintura, Edgar Allan Poe da la impresión de haber sido un artista nato: han llegado hasta nosotros retratos pintados por él con gran destreza (como el autorretrato y el dibujo de su joven esposa, reproducidos aquí). Poe dibujaba en su época de estudiante; de hecho, cuentan que cubrió de arriba abajo las paredes de su habitación en la Universidad de Virginia con dibujos a carboncillo. Hacía caricaturas de profesores y copiaba ilustraciones de una colección de lord Byron, su modelo romántico de aquellos días.
Además, Poe dió muestras de una sensibilidad estética que presagió el movimiento de William Morris de devolver el arte a la vida cotidiana. En un desenfadado ensayo escrito en 1840, titulado The Philosophy of Forniture, Poe les leía la cartilla a sus conciudadanos por ver en el precio de un artículo "la única prueba de su valor":
Hay razón, se dice, en unos huevos que se cocinan, y hay filosofía hasta en los muebles, una filosofía, no obstante, que los americanos parecen entender de manera más imperfecta que cualquier otra nación civilizada sobre la faz de la tierra...Difícilmente podría haber nada que resultase más directamente ofensivo al ojo de un artista que el interior de lo que se considera en Estados Unidos un apartamento bien amueblado.
[Un bon 2010 per als clubaires i la resta d'amables lectors d'aquesta casa]
Des de "mi humilde morada", us desitjo una bona entrada d'any nou, el 2010 tu, sí sí, el mateix, ja és aquí. Quan era petit veia l'any 2000 a la quinta forca. Fixa't, ja en portem 10, d'anys, del nou segle! En fi, però el temps passa més a poc a poc del que la gent es pensa (o això deia Bolaño). Bon any Poe! Bon any als de la Triadú.
ResponEliminaSalut i Faulkner,
Fgt
graies igualment ferran
ResponEliminaGirben només et puc dir una cosa: gracies, gracies, gracies (a no, que son tres)
Matilde i Giben moltes gràcies per aquest post que m'encanta, és genial elmiraré i llegiré hores i hores....
ResponEliminaPer cert avui és la PR, revetlla d'any nou, potser semblaré una mare preocupada o un anunci de la dgt però us vull demanar que si beveu no feu servir el cotxe i si el feu servir aneu amb compte amb el canvi de marxes
...torno a agrair-vos el post...i un record emotiu per Ivan Zulueta....
Coneixia aquest llibre d'haver-lo fullejat en alguna llibreria. És interessant, tot i que les obres no són res de l'altre món i normalment venen a dir que el qui escriu és una persona inquieta que prova llenguatges... no sempre amb la mateixa fortuna.
ResponEliminaJo provo d'escriure i vaig fent el què puc, perì quan vaig als concursos de pintura ràpida acostumo a quedar l'últim, a no ser que hi hagi algun nen de 10 anys.
I en fi, molt bon any 2010. Però ja ens explicarem si és bo o no tant.
Doncs trobo que déu n'hi do en Poe amb els pinzells!
ResponEliminaMatilde, Robert i resta de la Triadú, que tingueu una bona entrada d'any (i, si heu de conduir, no llegiu gaire Dostoievsky)!
Nois,
ResponEliminaAixò del 2010, i malgrat la mala reputació de l'anar fent, ja ho anirem trobant. Sigui el que sigui,i tal com diu en Lluís, l'anar-nos-ho explicant ja no ens ho treurà ningú, em sembla. No és pas un mal pla. (cagun els pronoms febles)
[Mitchum, llegeixo que l'Ivan Zulueta va rodar un curt, l'any 1966, inspirat en El Retrato Ovalado d'Edgar Allan Poe. Un altre nom a la pila del greix, que diria l'Allau]
Què complet aquest Poe! M'ha agradat molt la frase sobre veure en el preu l'çunica proba del seu valor, llàstima no l'hagès sabut quan era llibretera. Bon any Matilde i Robert! Sigueu en aquesta linia irònica i enginyosa que m'encanta.
ResponEliminaprova, perdó
ResponEliminaGràcies, Sílvia, però no et podem garantir res, que en Mitchum i jo anem sense brúixola i, per postres, no tenim gaire sentit de l'orientació!
ResponEliminaUna abraçada i un bon any per a tu també.
Matilde, Robert i tota la colla, m'ha costat temps saber si valia la pena la inversió que vaig fer en el llibraco. Ara començo a pensar que sí. La veritat és que, com bé diu el Lluís, conté molta cosa fluixa. Tanmateix, hi he descobert algunes peces memorables: el gran pintor que va ser Huxley tot i ser quasi cec, les piles del greix de cossos nus que pintava Lawrence, l'univers torbador de Bruno Schulz,...
ResponEliminaTambé cal dir la justícia que la selecció estableix al incloure al Will Eisner i a l'Art Spiegelman.
Bé, ja miraré de dedicar-hi una secció al meu blog, però això segur que serà l'any vinent.
Ara només em queda temps de desitjar-vos un 2010 com cal!
Bon any, Girbén! [i un gràcies amb la boqueta petita, que tampoc cal exagerar ;)]
ResponEliminaEn la biografia de Jules Verne d'Herbert Lottman (Anagrama)he trobat una informació detallada sobre "L'esfinx dels gels", la continuació de l'"Arthur Gordon Pym" (pp. 360-63). Si t'interessa i no el tens, Robert, te'l puc deixar.
ResponEliminaUna altra qüestió sobre Poe : algú recorda un programa de TVE, cap a l'any 75 o 76, a tot estirar , titulat "Los libros", un capítol del qual es titulà "Poe o el abismo" ? Era dedicat a la gestacíó d'"El pou i el pèndol" i a l'agonia de Virginia, i va fer que em comprés el meu primer llibre de Poe.
en aquesta relació d'escriptors amb ganes d'arts plàstiques hi deu haver henry miller suposo admirador i mal imitador de miró
ResponEliminaMiquel de Cal Hyde: oi tant que hi surt el Miller! però amb dues obres de l'any 40 que remeten a Klee.
ResponEliminaEp, Vilardekyll, veig que el teu teclat torna a accentuar com déu mana. Me n'alegro. No recordo el programa de TVE.
ResponEliminaBon any per a tu i tots els teus antigermans.
A mi em costa reconèixer si una obre pictòrica "és bona" o no. Sento que em perdo. I l'experiència de la meva germana per la facultat de belles arts va fer trontollar el meu poc respecte pel món de l'art pictòric.
ResponEliminaTan sols sé dir "m'agrada" i "no m'agrada"...
En tot cas, bon 2010 blogaire... Esperem els comentaris del rus, frisosos...
Bon any i bon blog, Eulàlia!
ResponElimina...respecte a l'art estic totalment d'acord amb l'Eulàlia....i si una cosa m'agrada, llavors intento aprofondir-hi (espero que no s'entengui malament)
ResponElimina...pel que fa als comentaris sobre el rus, Eulàlia, no et facis gaires ilusions, farem el què podrem....