dijous, 7 de gener de 2010

aquest mes llegim el jugador


Aquest mes llegirem el jugador una novel·la curta de Fiodor Mijailovich Dostojevsky (a partir d’ara FMD), curta si es compara amb altres monuments elevats des del seu escriptori com ara l’idiota, crim i càstig o els germans Karamázov.

A finals de 1866, FMD tenia la imperiosa necessitat contractual d’entregar una novel·la de dues centes pàgines abans d’acabar l’any; com que no es veia capaç d’afrontar la tasca tot sol va llogar una taquígrafa a qui, en vint-i-sis dies, va dictar la novel·la que originalment tenia com a títol Ruletenburg. La secretaria es deia Anna Grigórovna i amb el temps es convertí en la segona esposa de l’escriptor.

El gran furgador de la psicologia humana ens ofereix el retrat d’un jugador basat en les seves pròpies experiències en el que anomena: “la poesia del joc, l’infern de la ruleta”. El 1863 FMD havia planejat un viatge per Europa amb Apolinaria Súslova (retrat de la qual il·lustra el post) amb qui vivia una estranya i destructiva relació d’amor-odi (com a mínim). S’havien citat a París, però FMD es va aturar al casino de Weisbaden per provar sort a la ruleta, va perdre dos mil rubles i a la noia, perquè, aquesta, cansada d’esperar es va ajuntar amb un espanyol que es deia Salvador. Això que pot semblar salsarosa té una importància cabdal en l’obra de FMD ja que prefigura molts personatges femenins com la Grushenka dels germans Karamázov.

Així doncs la novel·la que comentarem el darrer dimarts de gener parla d’una de les etapes tristes del més trist dels escriptors romàntics. Ja n’anirem parlant.

Diuen que Prokófiev en va composar una òpera i hi ha varies versions cinematogràfiques; diuen, que no n’he vist cap.

28 comentaris:

  1. romàntic? Ara no voldria fer de Hyde, per no dir torracollons, però això d'en Dosto no s'ha de ficar en el calaix de la novel·la realista? Si és que es vol ficar en un calaix, que tampoc cal.

    ResponElimina
  2. Jo, si hi ha Dostoievski, no jugo. Però us llegiré igual.

    ResponElimina
  3. Em temo que els comentaristes forasters estarem menys actius que quan Poe va passar per casa vostra. Que us faci molt bon profit. Jo curiosament també vaig començar pel Jugador i l'he rellegida algunes vegades. Per cert: tampoc no en diria romàntic, però ja callo.

    ResponElimina
  4. Moraleja: no et fiïs mai de ningú que es digui Salvador.

    Dosto més que romàntic, jo el veig com tot un predicador. Contradictori, això sí.

    En fi, en tot cas, va ser un dels autors que en la meva joventut em va tenir més embadocat davant d'un llibre. I això no li perdonaré mai!

    ResponElimina
  5. El màxim representant del romanticisme rus és Pushkin (amb permís de Lermontov) i ningú va defensar-lo mai tant com FMD,...
    Jo tampoc sóc partidari de les etiquetes però trobo una pulsió romàntica (sobretot en oposició a Tolstoi) en la seva obra, per exemple en el patriotisme reaccionari o la defewnsa a ultrança dels !humillados y ofendidos"


    Allau jo espero que (com a mínim,) no puguis evitar intervenir quan parlem de les adaptacions al cinema sobretot la perpretada per la Metro amb el gran Lee J.Coob i Mr.Propper.

    Ei Veí quan parles de la teva joventut m'hi veig tant reflectit que semblem cosins...

    ResponElimina
  6. Lluís, ...no callis siusplau

    ResponElimina
  7. Ostres, hauria de venir! quines ganes tindra el senyor Vilardekill!
    jo segueixo l'estela de Faulkner, i ja en van...

    ResponElimina
  8. Dr. Vilardekyll7/1/10 20:06

    DOSTOIEVSKI és DOSTOIEVSKI.
    Inclassificable.

    ResponElimina
  9. miquel hyde7/1/10 20:10

    al primer programa de la clave d'en balbín algú se'n recorda ? van donar la versió més famosa d'el jugador una producció italofrancesa protagonitzada pel gran gerard philippe però només em ve al cap la imatge del protagonista custodiat per dos guardes....

    ResponElimina
  10. Dostojevskij é sen dúbida un escritor que igoal levanta pasións que as encerrita. Sen embargo cada día admírome máis como pudo crear unha obra tan abundante. A pesares dos críticos, eu penso que foi un home cunha grande capacidade de traballo, pois foi fusilado, padeceu epilepsia, viviu o gulag en tempos do zar, non podía coa ludopatía, escribía el só unha revista -outro como o Poe-...
    Fedor Mihailovich En apuntes do subsolo contén algunhas das claves da vida do moscovita, que non foi nada doada nin envexable.

    Unha aperta e feliz ano 2010

    ResponElimina
  11. FMD, FMD, FMD...Franco Maria Dicci!!!el de la rivista più bella del mondo
    Huashuashuas

    ResponElimina
  12. Allau, no t'agrada en Dosto, o fas broma amb el títol?

    Lluís, l'emperuchat, a tu tampoc et va el rus?

    Veí, gat vell, què t'has fet un lifting?

    Ferran i les seves ardides piràmides.

    Vilardekyll, entregat. Hyde, nostàlgic? (no recordo aquesta Clave!)

    Sam, invocant l'ombra de Poe.

    I la Clidi, contenta i salerosa.

    Facin joc, senyora i senyors, rien ne va plus.

    ResponElimina
  13. Les dues coses, Matilde. Vaig llegir-me els Karamazov i em va semblar una empanada mental. Però no dic que el club no pugui oferir-me incentius.

    ResponElimina
  14. ----Matilde, tinc una coseta per penjar, avui al vespre o ho deixo per dilluns?


    ----a pesar que te entiendo poco Sam,tus comentarios siempre dan en el clavo...

    Miquel, ja saps com som les bibliotecaries sempre disposades a classificar-ho i odenar-ho tot...

    ResponElimina
  15. Avui, Mitchum, avui. Jo en tinc dues. Una per dilluns, per exemple?

    ResponElimina
  16. No hi ha dret, vosaltres sou dos (o més, 2 en principi) i per tant les entrades se us acumulen. Jo sóc un de sol, i la peresa em venç... i no tinc temps de tantes entrades ni d'assimilar les vostres.
    Per cert, rusos, sabeu que aquest 17 de gener (a banda del meu aniversari - podeu passar per La Tralla a portar-me els regals, gràcies!!!) és també el 150è aniversari del naixement de l'Anton, en Txèjov? Al lloro, que ell també escrivia molt i molt bé!!
    Fgt, un faulknerià.

    ResponElimina
  17. gran, molt gran el txèjov, pel què fa als regals som més aviat republicans, detotesmaneres permoltsanys


    peròo no som dos, som tres com la santisimatrinitat

    ResponElimina
  18. Dr. Vilardekyll8/1/10 13:02

    Entenc que molts lectors trobin DOSTOIEVSKI un predicador, pesat i avorrit, però per a mi és, si no el més gran, un dels més grans escriptors que hi han hagut mai.
    I dic ESCRIPTOR, no narrador ni entretenidor. ELS GERMANS KARAMÀZOV serà tota l'empanada mental que es vulgui, un rotllo patatero d'argument, una falsa intriga , etc. etc- - m'avanço als detractors barats - però, per a mi, és una profunda disecció dels instints destructius de l'ésser humà. Passa que l'home té un estil verborreic, radical i contradictori que és el que justament m'agrada de la seva manera d'escriure. De polits, bon narradors i crítics distants n'hi han molts, i "tècnicament" millors - per exemple,Flaubert, o, sense sortir de Rússia, el seu rival Turguèniev -, però cap cap amb l'alenada visceral d'ell..Rectifico : s'hi apropen força deixebles de FMD com Knut Hamsun o Louis-Ferdinand Céline....Ah, i en aquest sentit, Robert, tens raó : té bastant de romàntic.

    ResponElimina
  19. miquel hyde8/1/10 13:08

    ferran jo diria que txèkhov no va néixer aquest dia ja que em sona que era d'octubre qui si ho va fer fou l'al capone i sense sortir d'escriptors calderón de la barca i prudenci bertrana....faig trampa ja que tinc un llibre d'efemèrides al davant

    ResponElimina
  20. Mori la república!
    Dr. Vilardekyll, no em toqui en Faulkner que m'emprenyaré!

    ResponElimina
  21. Miquel Hyde, quin calendari mires? recorda que en Txèjov és rus i no es pot "classificar" dins del calendari gregorià. A ell li pertoca el calendari julià i com a tal va néixer AL MEU DIA. Si ho passem al calendari gregorià va néixer el 29 de gener... total, 12 dies més!

    ResponElimina
  22. Robert & Matilde, fico el cap per dir que el David Foster Wallace té un assaig molt interessant sobre FMD a "Hablemos de langostas". Jo no he llegit "El jugador", però prometo posar-m'hi tan aviat com pugui. Que tinc els russos molt abandonats...

    ResponElimina
  23. Un apunt, que abans m'he descuidat.

    Els russos van adoptar el calendari gregorià l'any 1917. Per tant l'Anton Txèjov com que va néixer el 1860, encara "sota" el calendari julià, ja ho deia bé jo, va néixer el 17 de gener: EL MEU DIA. "Inclús" va morir també encara "sota" el calendari gregorià, l'any 1904.
    Miquel Hyde, Fgt dixit, i la wikipedia m'ho corrobora!

    ResponElimina
  24. FMD segons DFW, Espai? Merda, no tinc les llagostes. Ara m'ho hagués mirat, vés.
    Gràcies, espai; Berlín bé? El mur, a terra?.

    Ara acabo d'ensopegar amb un article a la Revista de Occidente del mes de desembre: Mapa de lecturas a propósito de "Memórias del subsuelo", Guillermo Saccomanno (mon dieu, quin cognom).

    ResponElimina
  25. Espai de llibres8/1/10 18:10

    El mur a terra i cobert de neu, Robert. Quin fred, Déu meu. M'he sentit viguetà per uns dies.

    ResponElimina
  26. miquel hyde8/1/10 19:43

    tens raó ferran i ho hauria de saber ja que una amiga russa m'ho explicà però em sembla que són deu dies i no dotze els que ens porten de retard
    si no vaig errat el que ells anomenen començament del "vell any nou" el celebren demà

    ResponElimina
  27. ..espai, ja saps... casa meva es casa teva si -es que hi ha...




    miquel bon any, així m'agrada amb energia....

    ferran la república ja va morir el 36. no la vulguis enterrar més

    ResponElimina