una temporada a l'infern

A mitjans de segle XIX Rússia vivia inmersa en un constant estat d’alarma degut a les nombroses faccions que conspiraven contra la política imperial amb idees nihilistes, del socialisme utòpic i l’exemple encara present dels revolucionaris decembristes. En la seva joventut FMD va pertanyer al cercle de Petrashevski. L’any 1850 fou

detingut per conspiració i comdemnat a mort. La pena li fou commutada, davant mateix de l’escamot que l’havia d’afusellar, per quatre anys de treballs forçats a Siberia. Quan va entrar a presó, FMD ja era un escriptor famós, sobretot per la pobra gent una novel·la a l’estil de les ànimes mortes de Gogol. Es veu que va ser allà a Siberia on se li manifestà per primer cop l’epilèpsia.

L’humiliant simulacre d’execució, els quatre anys a presó en condicions infrahumanes i la nova política del tsar(1), van originar un canvi traumàtic en la personalitat de l’escriptor i de una manera de pensar propera al socialisme va derivar a un nacionalisme reaccionari i una religiositat ortodoxa fins el punt d’abominar de tot el pensament polític que tenia fins llavors i de relacionar tots els mals que assotaven la mare Rússia a les corrents de pensament que venien de l’estranger. Amb les experiències de presidi va escriure la casa dels morts una esfereidora crònica d’aquell temps que, anys després, un altre rus visionari va imitar en l’arxipel·leg Gulag.

(1) Alexandre II era un dèspota com el antecesor però no era tonto. Aviat va veure que per continuar com estaven havia de canviar alguna cosa i el 1861 va abolir la servitud, l’esclavatge, vaja. El que a Estats Units costaria una guerra civil a Rússia s’aconseguia amb un decret imperial.

….i de postres una de les cançons més boniques que mai s’hagin escrit en català, no hi ha més imatge que la fixa, tot és la canço. Està dedicada especialment als que saben què és una temporada a l’nfern.; no va ser un conill, va ser Manel. Boncapdesetmana.