contes del grotesc/contes satírics

Hem d’anar acabant amb els contes de Poe perquè tenim un rus que ens bufa el clatell i si heu vist Promesas del este ja sabeu el que això significa. Així doncs pels darrers grups de contes ens estalviarem les columnes. Contes del grotesc: la esfinge (1846), el ángel de lo singular (1844), el rey peste (1835), cuento de Jerusalem (1852), el hombre que se gastó (1939), tres domingos por semana (1841), tu eres el hombre (1844), Bon-Bon (1832), los anteojos (1844), el diablo del campanario (1839), el sistema del doctor Tarr y del profesor Fether (1845), nunca apuestes tu cabeza con el diablo (1841), Mixtificación (1837), porqué el pequeño francés lleva la mano en cabestrillo (1840), el aliento perdido (1832), cuatro bestias en una (1836). Contes del satíric: la autobiografia literaria de Thingum Bob Esq. (1844), como escribir un artículo a la manera de Blackwood (1848), una malaventura, los leones (1835), el timo (1838), X en un suelto, El hombre de negocios (1840).
Per Cortazar (com pel meu amic Miquel V.) els contes humorístics són els pitjors i mai arriben a fer gràcia, però jo us aconsello que, abans de fer els-hi cas llegiu de nou l’home que va vendre el cap al dimoni que per cert va ser adaptat al cinema per Federico Fellini. Poe també va ser un esmolat crític literari, li deien Tomahawk perquè no s’estava de fotre cops de destral en les seves crítiques literaries, i els contes satírics tenen força a veure amb aquesta seva faceta, ridiculitzen costums i publicacions de l’època.



En definitiva qualsevol classificació és limitar el poder dels contes, en tots hi podem trobar aspectes que els inclourien en altres categories així que el millor és poder gaudir-ne tal com rajen….i així ho hem procurat presentar.