Jordi Lara. Papallones i roelles : el coreògraf i ballarí Salvador Mel·lo. Barcelona: Edicions de 1984, 2004. 100 p.
A la primera postguerra, una colla d’intel·lectuals i prohoms catalans s’apleguen per formar una companyia d’elit de dansa tradicional: l’Esbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, d’una eina peremtòria de resistència cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: “si no podem cantar en català, ballarem en català”. El primer director serà el mestre Manuel Cubeles i Solé, al qual succeïrà Salvador Mel·lo i Nicola (1930-2001), coreògraf brillant i personatge polèmic. Seguit amb fervor per desenes de joves dansaires, envoltat dels artistes més destacats del moment, Salvador Mel·lo portarà fins a les darreres conseqüències el seu amor per la dansa rera una bella quimera: la creació del ballet català.
Papallones i roelles, reivindicació del controvertit Salvador Mel·lo, és la història verídica d’un lliurament forassenyat a l’art, però també és una reflexió sobre la vigència de la nostral cultura tradicional i els dificils viaranys de la posteritat.
...de la contraportada.
A la primera postguerra, una colla d’intel·lectuals i prohoms catalans s’apleguen per formar una companyia d’elit de dansa tradicional: l’Esbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, d’una eina peremtòria de resistència cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: “si no podem cantar en català, ballarem en català”. El primer director serà el mestre Manuel Cubeles i Solé, al qual succeïrà Salvador Mel·lo i Nicola (1930-2001), coreògraf brillant i personatge polèmic. Seguit amb fervor per desenes de joves dansaires, envoltat dels artistes més destacats del moment, Salvador Mel·lo portarà fins a les darreres conseqüències el seu amor per la dansa rera una bella quimera: la creació del ballet català.
Papallones i roelles, reivindicació del controvertit Salvador Mel·lo, és la història verídica d’un lliurament forassenyat a l’art, però també és una reflexió sobre la vigència de la nostral cultura tradicional i els dificils viaranys de la posteritat.
...de la contraportada.
Jopetas, Mitchum, en Josep C.R. també serà de viatge, dimarts.
ResponEliminaSerem quatre i el cabo? Quatre gats?
[amb això del jopetas, miro de millorar el meu vocabulari, que l'altre dia em van dir que sóc desvergonyida i grollera en el parlar; però què vols que et digui, Mitchum, em sembla que torno a l'hòstia, per allò d'una bona hòstia a temps i blablabla]
Què passa amb el quatre?
ResponEliminaPloure quatre gotes. Escriure quatre ratlles. Ser a quatre passes. Dir-ne a algú quatre de fresques. Costar quatre rals o quatre duros. Durar quatre dies. Escampar als quatre vents. Recollir quatre coses. Explicar-ho amb quatre paraules.
Quant allò que deies l'altre dia en un comentari al post de la samarreta, Mitchum, hi estic absolutament d'acord. Per a mi el relat sobre en Garreta és el nus, o qui sap si el desencadenant de tot. Diré més, la culpa de tot la té "el conte de la balena agònica", que és com dir que de vegades cal recórrer a la ficció per tal de mirar de treure l'entrellat de les coses. Si no ho llegeixo així (digui el que digui l'autor) no puc entendre que a la pàgina 194 (com va apuntar un dia en Hyde) trobem:
ResponElimina"Va provar d'emgrescar-me encetant un debat prometedor, partint de la seva idea que l'experiència de l'Aleph del conte de Borges no era més que la gran masturbació d'un reprimit al caire d'una escala".
Doncs això, que de vegades cal una gran masturbació per a arribar a sentir un clic. Diguem-li ficció.
tres? No,quatre.
ResponElimina...qui t'ha dit (atchis!!!) que eres grollera en el (atchis!!) parlar Matilde, (atchis"!!) es que et coneix (atchis!!) poc....si al teu costat la (atchis!!) emperadriu Sisí (atchis!!) sembla una camionera.....
ResponElimina...sempre acabem (atchis!!) citant l'argentí de l¡aleph (atchis!!) perquèserà....
I t'ho van dir a la cara, Matilde, aìxò de grollera i desvergonyida? Ja et vas defensar? Mecachis...
ResponEliminaDe fet m'ho van dir al cul,vull dir, a l'esquena, Espai, però tinc un radar terriblement sensible!
ResponEliminaI això de defensar-me (dels altres) m'ho he deixat córrer, que és molt cansat. Ara només em defenso de mi mateixa. I no saps la feinada que tinc.
Salut, Mitchum que eixabuiris de gust, noi. D'això nostre se'n diu estar compenetrats.
ResponEliminano t'has de defensar, matilde, pel fet que t'acusin de dir grolleries...més mal fan els ben educats explotadors i banquers, i ningú es sent ofès, ans al contrari, som els seus esclaus i per postres els hi lliurem els nostres mmigrats estalvis ("suada avarícia dels pobres", en versos del mestre pere quart) tal com deia jim morrison, com molt bé saps tu : "la única obscenitat que conec està en la guerra". substituïm "obscenitat" per "grolleria" i "guerra" per "explotació" i la frase queda igual.
ResponEliminaGuau, Hyde. Amén.
ResponEliminaCaram, tu. Si que us repartiu els microbis equitativament...
ResponEliminaJo sembla que tinc un cop d'aire...
Veí, en Mitchum i jo, després de 13 anys de roce no és que ens tinguem carinyu, no, és que ja som mig familia.
ResponElimina