Quatre poemes espigolats des de la prehistòria personal (1986!)
fins a l'últim rampell (del 2005!).
No re.
Això és el que m'ha fet arribar avui en Jordi Lara: una antologia poètica d'urgència. De moment us n'ensenyo tres (dels prehistòrics).
Dispersos
Al suc d'almíbar pur de les ninetes
al fil de l'ull on la parpella cruix,
una puça amb escafandra i xancletes
orina -i amb tot- ho aprofita i cus.
És el secret que la llàgrima acull:
pixa la pena a la volta de l'ull.
(1986, Pux orelluda)
Tannka
Fas la traveta
a tota migradesa:
ets ple i ets plena.
Senzillament persona:
femella i mascle i vida.
(1988, L'atzar aconduït)
Primer sonet
T'amaniré sanefa en la forest
de la vagina; la dent artesana
que et trenarà minúcies, galana
em trobarà lactant al mugró test.
Em contindràs i et contindré i pel gest
serem bèsties siameses, baula humana,
el gust de pell que el bon besar encomana.
El cos serà hivernacle en temps agrest.
La nuditat que aflora t'endevina
tota, bategues muda com un peix.
L'escata és prou estèril, i l'espina,
però llu i això ho és tot. Perquè és escreix,
vacil·la el verb quan la beutat aborda
incaut i bell com l'assutzena borda.
(1988, L'atzar aconduït)
Uau!, quins tresors teniu a la Plana. La dent artesana m'ha arribat a l'entrecuix. Prou!
ResponEliminaDoncs me n'alegro, Allau, sabent com sé que no ets gaire de poesia.
ResponEliminaI tens raó, a la Plana tenim una miqueta de tot. Ara, aquest, en Lara, té una virtut afegida: vocació d'home del renaixement. Un tastaolletes que toca moltes tecles. Un tiu distret.
La veritat és que heu aconseguit que descobrim un escriptor del qual jo retenia tan sols el títol de "La màquina", per inusual. O sigui que mira, si vinc aquí sempre en surto sabent coses noves.
ResponEliminaDoncs mira, Lluís, això que dius és el millor dels elogis. De debó.
ResponEliminaAh, i agrair a Jordi Lara que s'hagi pres la molèstia de fer-nos arribar part del seu material poètic (majoritàriament inèdit). Si no vaig errada, té un únic poemari editat: Puix l'orelluda (Emboscall, 1998). I com a dada curiosa (i si no ho he entès malament) en Jesús Aumatell (l'ànima de la ja-sembla-desapareguda-i-per-tant-plorada Emboscall) només va fer UN EXEMPLAR.
ResponEliminaquin singning morning
ResponEliminaÉs un diagnòstic, Ferran? De qui?, que ara no t'entenc.
ResponElimina...l'alè poètic de Lara ja s'intueix a la màquina d'espavilar ocells, i aquests poemes demostren que JL és un apassionat i només de la sardana...
ResponElimina...això de tirar només UN exemplar del llibre és realment cool...
Ell, que per dir el que vol dir hi ha paraules menys "sofisticades" i més efectives. Aquí es diferencia la literatura de la bona literatura.
ResponEliminaMillor dit: la diferència entre els llibres i la literatura.
ResponEliminaAi, flipiwindi, no saps les ganes que tinc de llegir una línia teva...
ResponEliminaPer això no les faig publiques, les meves línies, jo. Sé que infectaria la literatura, la bona, la correcte. Tu que treballes on treballes ja ho saps prou quants llibres hi ha, i quants n'hi ha que valen la pena.
ResponEliminaAra no sé si es bo o no que m'hagis dit flipiwindi. Què és això?
ResponEliminavas molt equivocat Ferran, en un poema totes les paraules que es fan servir tenen el significat que el poeta els hi vol donar, l'autor sap PERFECTAMENT que hi ha altres paraules, però si tria aquestes és perquè creu que CAP altra té el significat que li vol donar....una cosa és que t'agradi o no t'agradi,
ResponElimina---m'agradaria contestar al teu apelatiu de singing mornings però ara tinc pressa, tinc un iogurth a la nevera a punt de caducar...
Doncs això que em dius per mi no es literatura: donar el significat que vols a les paraules. Cada cosa té un nom, i punt. Si has de buscar cada dos per tres el diccionari, això es una caca de vaca, per això fullejo directament el diccionari. Les coses o es diuen amb simplesa o no cal que xerris.
ResponElimina..tens un concepte molt peculiar de la poesia, Ferran...
ResponEliminaFlipiwindi, de significat incert, però carinyós, no te'l mereixes gaire, Ferran, que és molt lleig anar dient cantamanyanes a la gent, per molt que no t'agradi la seva poesia. No cal.
ResponEliminaCantamanyanes no li he dit pas, jo, només li he dit singning morning, que també es de significat incert però carinyós. Però si m'ho sembla, li dic, que hi tinc tot el dret... que no l'estic insultant! un altre cosa seria dir-li fill de ..., i això no li he dit pas, entre altres coses perquè no el conec per poder dir-li o no dir-li, només conec una part del que escriu, i la part del que escriu a mi no m'agrada i per tant ho dic. Simplement, dic el que penso. No es greu dir que que un pensa? oi, no cal que ens esgarrifem. Sempre des del carinyo.
ResponEliminaQue tingueu un bon cap de setmana, senyores i senyors.
Jo, Henry James.
Salut.
Sobre si les paraules tenen un significat intrínsec o diuen el que nosaltres volem que diguin, un tal Carroll en va dir alguna.
ResponEliminaEn tot cas, "singning" em sembla que no existeix, almenys en anglès.
Que no t'agrada el que escriu ho has dit després, Ferran. Primer li has dedicat un qualificatiu a ell (té una pinta de carinyós que espanta, el qualificatiu dels trons). No fotem. Quant a la teva concepció de la literatura...ai, ho sento, haig de marxar que tinc una paella al foc i un iogurt dels d'en Mitchum, a punt de caducar. Bon James, Ferran. Mira de no espatllar-lo gaire, si et plau.
ResponEliminaAmb carinyo, no cal dir-ho.
ResponEliminaAllau, sing..elquesigui, no sé si existeix, ara, flipiwindi put a gíglic de totes totes. En Rasoir és un crack.
ResponEliminaPer a mi, flipiwindi, sempre em recorda les tardes que vaig passar amb Antonio Gala a Rawalpindi (aquells tes, aquell servei tan atent...). I en Rasoir, més que un crack és una navalla esmolada, no cal dir-ho.
ResponEliminaJo no vaig dient a la gent singning morning perquè si, per tant s'enten que si li dic signing morning es per la seva literatura (la poca que he llegit aquí), perquè no m'agrada. Simple i "llanament". Ho veieu, ja sóc poeta, dic coses que s'han de donar per sabudes.
ResponEliminaCom podria espatllar Henry James, com? diga'm-ho. A si, ja ho sé, dient que del que he llegit només m'han agradat de veritat, o he conciderat que tenen mèrit, dues novel·les. La vostra imaginació descobrir-les.
I de carinyo us en tinc, no cal dir-ho, tot i els darrers comentaris puguin ser ofensius per algú... que no entenc per què, només dic el que penso. No he dit res fora de lloc.