diari,1986

dia 27 (gener)

El dia vint d’aquest mes escrivia d’Ezra Pound: “una formiga laboriosa des de bona hora; un paó vanitós des del primer vers; una esponja que absorveix...” no em cal rectificar res, ara, en haver acabat de llegir la seva biografía, però sí que he d’afegir que ben rarament hi ha algú, sobretot un literat, tan generós; ajudà sovint amb diners, ell que no en tenia i també havia de pidolar, i més notable, va empènyer cap al reconeixement públic gent com Joyce (una mica ingrat), l’Eliot, i d’altres, del talent dels quals va adonar-se des del primer moment, quan molts encara en dubtaven. L’home, de tracte no pas fàcil, tenia bon nas.
És bonic d’altra banda, el gest de Cummings quan es va vendre una de les teles que posseïa i donà els mil dòlars que en cobrà (llavors una xifra ben respectable) a l’advocat que assegurava la defensa del poeta davant dels tribunals nord-americans que l’acusaven de traïció. I també és bonica l’actitud de l’Eliot, que mai no va abandonar-lo.
El llibre de Stock [Noel Stock. the life of Ezra Pound.] em sembla esfarfegat, però hi ha encerts interessants, com quan diu (no sé si ho diu per boca d’ase, i en aquest cas l’encert seria d’algú altre) que el gran defecte dels Cantos és que Pound no sabia ben bé on anava; volia, d’una manera o altra, escriure una obra mestra. Jo, per la meva banda, li retrauria una “vanitat cultural” que contribueix força a enfosquir la seva obra i que sovint et fa perdre el plaer de “l’esclat poètic”, si alguna referència ignorada t’obliga a perseguir la persona o el fet al·ludits, a cops introbables; massa vegades es tracta de gent que no tenen una “història pública” o d’anècdotes personals, com aclareix el text del biògraf, gràcies al qual m’assabento també del motiu pel qual a l’obra completa hi falten els cantos 72 i 73, absència que m’intrigà en llegir l’edició de Faber: es referien al feixisme, aquesta feblesa que va tenir el poeta i que pagà tan cara.
Uns vint-i-cinc o vint-i-sis anys enrere vaig traduir mitja dotzena de poemes de Pound. Entre ells aquests que, al seu temps, va ensopegar amb les habituals “reticències”:

[ Els poemes demà]