Núria Folch i Pi (29 d'octubre de 1916) era la vídua de l'escriptor i editor Joan Sales, amb qui va fundar El Club editor. Germana petita de tres nois (Albert Folch i Pi, metge i col·laborador de Josep Trueta, Jordi Folch i Pi, investigador, i Frederic Folch i Pi, enginyer nàutic), va tenir la seva única filla l'any 1933, Núria Sales. Va ser la primera dona que s'incorporà al Bloc Obrer i Camperol, i va conèixer Joan Sales quan els dos militaven al Partit Comunista, del qual no van trigar a sortir-ne. Va estudiar filosofia i lletres, i tornant de l'exili (1939-1948) va fer de professora d'institut durant una colla d'anys a Badalona. També va ser la curadora de la novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda La mort i la primavera. Ha dedicat passió, energia, participació en tots els projectes que va engegar Joan Sales, abans i després de la seva mort.
Ens en parla la Tina Vallès al seu bloc Ganxet sota les pedres:
Gràcies per l'esment, Matilde. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies a tu, Tina. I d'abraçades, dues.
ResponEliminaFer molta feina i molt poc soroll és un lema perdurable i no sé si de molta actualitat.
ResponEliminaM'imagino a la Núria "curant" l'original de La mort i la primavera i ja m'esgarrifo. Quin tros de llibre!
Ara fa un any em vaig llegir la correspondència d'en Joan Sales amb Màrius Torres, ves a saber per què. En les cartes d'en Joan Sales sempre hi sortia la Nuri. De tantes que en vam passar (jo quasi com si hi fos), m'has fet recordar aquest tros de vida llegida.
ResponEliminaTota una dona, aquesta Nuri.
Jo tinc pendent, des que va sortir, la correspondència Sales-Rodoreda. Potser aquesta setmana santa.
ResponEliminaTu quoque ets de cartes, Veí, fill meu?
...algú sap com es deia la dona que va cremar totes les cartes (o la majoria) que es van creuar Paul Verlaine i Arthur Rimbaud entre 1871 i 1873?
ResponEliminano,no, no és un concurs
Jejeje, Mitchum, que n'arribes a ser de dolent. La resposta és Mathilde Verlaine, la despechá. Eh, que en Verlaine li va dir allò de carinyu, ara torno que vaig a comprar tabac i se'n va anar amb en Rimbaud. Perlamordedéu.
ResponEliminaA més a més, tots tres es portaven un rotllo estrany. Rimbaud feia mal i insultava Verlaine; Verlaine feia mal i insultava Mathilde. Ens ho explicaràs això, Mitchum?
ResponEliminaL'estrany, em sembla a mi, no és que la Mathilde cremés aquelles cartes: l'estrany és que no cremés directament al senyor Varlaine.
ResponEliminaJo vaig tenir la Sra.Sales, que és com l'anomenavem, una professora genial, especial i humana que ens va ensenyar a estimar Catalunya. Gràcies a ella i la seva vida em pogut saber una mica més de la nostre història, de la història de Catalunya. La trovaré a faltar i molt.
ResponEliminaBenvingut, Guifré.
ResponEliminaMalgrat la pèrdua, és bonic veure que l'ombra de la Sra. Sales és llarga i la petja fonda. Gràcies per explicar-nos-ho.