sylvia & manuel

Com són les coses, l’altre dia parlàvem d’only live once el film de Fritz Lang protagonitzat per Sylvia Sidney i Henry Fonda; aquesta mateixa actriu també apareix breument (si no recordo malament) a Our town l’adaptació cinematogràfica de la novel·la més coneguda de Thorton Wilder del qual la Matilde en va parlar l’altre dia, i ves per on, al diari de Manuel de Pedrolo he trobat una referència a la bella actriu del somriure trist, llegiu, llegiu:

1986 Febrer dia 9
He tingut ocasió de veure Només es viu una vegada, en versió original i subtítols en català. La Sylvia Sidney, una de les meves predilectes, una de les meves belleses i, entre elles, la primera, quan era un adolescent...
Com canviem! Ho fa potser que també la vaig poder veure, ara ja fa uns quants anys, de vella, i em desencisà tant que hagués envellit malament? O sia: en aquesta Sylvia que avui es movia tan jove pel llenç veia també l’altra, aquella en la qual sé que s’ha convertit, i era això que me l’allunyava?
No ho crec. Sé que m’atreia, abans, una dolcesa d’ulls, de somriure, que encara avui he sorprès més de quatre cops, però això només és part d’una seducció femenina més total que ha minvat, no pas per culpa d’ella, que al cel·luloide és la que era, sinó de mi, que posava en la seva persona la mena de bellesa que, sense jo saber-ho, convenia al meu esperit; expressava allò que d’una manera o altra era meu i que ara, quan sóc un altre, ja no ho pot ser.