dijous, 18 de març del 2010

sylvia & manuel



Com són les coses, l’altre dia parlàvem d’only live once el film de Fritz Lang protagonitzat per Sylvia Sidney i Henry Fonda; aquesta mateixa actriu també apareix breument (si no recordo malament) a Our town l’adaptació cinematogràfica de la novel·la més coneguda de Thorton Wilder del qual la Matilde en va parlar l’altre dia, i ves per on, al diari de Manuel de Pedrolo he trobat una referència a la bella actriu del somriure trist, llegiu, llegiu:

1986 Febrer dia 9
He tingut ocasió de veure Només es viu una vegada, en versió original i subtítols en català. La Sylvia Sidney, una de les meves predilectes, una de les meves belleses i, entre elles, la primera, quan era un adolescent...
Com canviem! Ho fa potser que també la vaig poder veure, ara ja fa uns quants anys, de vella, i em desencisà tant que hagués envellit malament? O sia: en aquesta Sylvia que avui es movia tan jove pel llenç veia també l’altra, aquella en la qual sé que s’ha convertit, i era això que me l’allunyava?
No ho crec. Sé que m’atreia, abans, una dolcesa d’ulls, de somriure, que encara avui he sorprès més de quatre cops, però això només és part d’una seducció femenina més total que ha minvat, no pas per culpa d’ella, que al cel·luloide és la que era, sinó de mi, que posava en la seva persona la mena de bellesa que, sense jo saber-ho, convenia al meu esperit; expressava allò que d’una manera o altra era meu i que ara, quan sóc un altre, ja no ho pot ser.

11 comentaris:

  1. Si no me equivoco, Sylvia Sidney y Henry Fonda protagonizaron la película de Fritz Lang: You Only Live One (1937, para mí una de los mejores filmes de cine negro norteamericano que también tuvo sus acertados fundamentos en, por ejemplo, Furia y El último refugio, pues en todas se nota que detrás hay notables guionistas que demuestran que la reincorporación del delincuente a la sociedad es un asunto mucho más complejo que las teorías moralistas que se lanzan desde partidos políticos, instituciones religiosas o entidades estatales. En fin, que habitualmente quien delinque termina formando parte de lo que el lenguaje popular llama carne de cañón, porque nadie se quiere hacer cargo de nada que altere su vida. Cada uno que saque las teorías que le vengan en gana, eso era más o menos el mensaje de Sólo se vive una vez, en 1937.


    Suona un'armonica
    mi sembra un organo
    che vibra per te e per me
    su nell'immensità del cielo.
    Per te, per me:
    nel cielo.

    Me suena mucho esa música de fondo


    Un abrazo

    ResponElimina
  2. ...estoy de acuerdo contigo en que solo se vive una vez es una de las mejores películas de cine negro, me encanta la etapa americana de Fritz Lang y esta junto con furia son mis preferidas, pero tiene otras que no le van a la zaga...
    ..tambien lo estoy en cuanto al "mensaje" del film, la sociedad es la que impide (muchas veces) la autentica reinserción, estigmatizando al preso, limitandole las oportunidades, etc...en esta misma linea, actualmente en cartelera esta un Profeta una dura pelicula francesa que trata temas parecidos...

    un abrazo tambien desde aquí, es un placer leerte.

    ResponElimina
  3. Veí de les Corts18/3/10 13:11

    Què no tenia mirall, el Pedrolo??

    A mi em va passar això mateix amb un sopar d'antics companys de EGB; havien envellits tan malament... Sembla mentida.

    ResponElimina
  4. Veí, a Vic si et vols referir al mal envelliment del proïsme (anem tots prou malament de miralls i tenim el cor taaaannn jove), has de dir:
    Com s'ha passssaaatttt, oi?

    ResponElimina
  5. El signe d'interrogació és imprescindible. La simple afirmació, ni que l'admiris (vull dir, ni que li afegeixis una !) no resulta tan dramàtica. Per no dir cruel.

    ResponElimina
  6. Sam,
    ayer, cuando puse el trébol irlandés, te dediqué unos segunditos. És que ellos le llaman Shamrock!! Casi igual.

    Gustaronche as vaquiñas de onte?

    ResponElimina
  7. ...al post hi ha un parell de relliscades i no són pas fruit de la pressa sinó de la ignorància del que l'ha fet, efectivament com diu un comentarista (JOrdi Vilaró) en un comentari passat Out town no és una novel·la sinó una obra de teatre i mira que la tenim a la biblioteca i l'altre és que, segons els cast d'IMDB la Sra. Sydnei no apareix a la peli...i jo que em pensava....



    veí,...ja tens raó ja. De totes maneres la penya no envelleix ni com vol ni com sap sinó com pot :), em veiguéssis a mi ara i veiguéssis una foto meva de la mili (per exemple) sabries de què parlo...caram com va nevar a Les Corts!!!

    ResponElimina
  8. ...volia dir que la gent no envelleix ni bé ni malament sinó com pot...

    ResponElimina
  9. bé, lo sinyor Manuel se n'adona que el problema és ell, en tot cas :) A mi, les pel·lis, sobretot si són de gent coneguda per mi, em fan molt de iuiu. És com si fossin persones diferents i no m'acaba de fer el pes :(

    ResponElimina
  10. Ei Clidice, quin dia hem d'anar al "corre-bars"?

    Veig que pels Barcelonautes és complicat entendre el concepte de "pixapí"...n'hi ha que fins i tot s'ho prenen malament, i no veuen que ho diem amb tot el "carinyu". oi?

    ResponElimina
  11. el segon cap de setmana de juliol, a la Festa Major. Jo hi hauré d'anar amb gavardina i ulleres fosques, que tinc un "prestigi" a mantenir :P

    És curiós, però últimament els del cap i casal estan una mica "picats" amb això. És una d'aquelles coses que tenen molta remor de fons i podríem fer-ne tot un "totxo" :)

    ResponElimina