Reduccions és una revista dedicada a la poesia, als aspectes que s'hi relacionen i a l'actualitat literària. El primer número va aparèixer el gener de 1977 i des d'aleshores ha estat un punt de referència obligat de l'activitat poètica al nostre país. Publica textos de la poesia actual i n'examina les tendències, però també inclou assajos sobre la poesia de tots els temps i publica textos inèdits d'autors coneguts. Incorpora al nostre àmbit lingüístic autors i aspectes de l'activitat poètica a l'estranger, tant en estudis com en traduccionsLa revista ha publicat números monogràfics dedicats a la presentació o a l'anàlisi d'un autor concret (Paul Celan, Antoni Pous, J.V. Foix, Joan Vinyoli, Carles Riba, Josep Carner, Giacomo Leopardi, Marià Manent), a la poesia d'un país concret (poesia neerlandesa, poesia basca contemporània, poesia friülana moderna i poesia occitana contemporània), o a una temàtica específica (Poesia i Ciència), sempre incloent textos de creació inèdits.
Les cobertes dels diferents números duen les firmes de reconeguts artistes catalans: Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Narcís Comadira, Robert Llimós, Enric Satué i Enric Pladevall, entre molts d'altres, han estat autors dels dissenys que han definit la imatge de la revista.
La que encapçala aquest apunt, la corresponent al número 64 (desembre 1994), és un dibuix a tinta xinesa de Salvador Dalí, Metamorfosi paranoica del rostre de Gala (1932). Dins trobareu cinc poemes de Manuel de Pedrolo.
Cliqueu comiat, i adéu. Vull dir, aneu*.
PS: *M'he hagut de carregar el pronom per mor de la rima.
Doncs aquesta faceta del Pedrolo no la sabia...
ResponEliminaPos jo tampoc, Lluís, que ja vaig confessar fa poc que, tret del mecanoscrit i joc brut, per a mi Pedrolo és eixe gran desconegut.
ResponEliminaEs veu que cap als anys 70 va començar a experimentar amb composicions plàstico-literàries, collages, dibuixos i cal.ligrames i coses així.
Quant a la revista Reduccions, i per allò d'alimentar el rumor que a Osona hi ha de tot, juguem a casa, que és made in Vic. Ara la dirigeix en Lluís Solà, i el disseny és de Josep Vernis.
ResponEliminaCom tu curres, Matilde.
ResponEliminaAquesta entrada trobo que li va al dia d'avui, un divendres faves tendres que ja s'acaba (encara que siguin les deu) i un dissabte tot embolicat, per estrenar. Ai que bé!
p.d. Has vist que hi ha un grup de fans de la Matilde al feisbuc??
Bon cap de setmana!
t'ho passarem perquè va de poesia que sinó et tiro la primera coma ^^ em sembla que no devia passar de l'experimentació oi? En tot cas no és massa coneguda la seva obra en aquest camp.
ResponEliminaGràcies, Veí. El dissabte per estrenar em toca pencar!! Merde (en francès, que fineja).
ResponEliminaJo no tinc feisbuc, Veí. De què va aquest club de fans?
Mentre no em tiris un interrogant, Clidi, que això sí que ha de fer mal...
ResponEliminaMarededéudelamedallamiraculosa, Veí, que he buscat a sant google matilde urbach + facebook i m'ha sortit una deixebla de la Lolita del Nabokov amb les dues metàfores ficades en un biquini minúscul. Aquesta.
ResponEliminaEl club de fans deu ser seu.
Sarsanedes, Vallverdú, Espinàs, Pedrolo..., el vostre Joan Triadú...
ResponEliminaA tots els trobem infiltrats a "Un segle de poesia catalana".
Per no dir dels Montalbán, de Azúa, Molina Foix que recollia el "Nueve novíssimos"...
Si ens estranya: serà que decau l'aura de la poesia?
Ai, Girbén, que si tu dius l'aura de la poesia, jo me'n vaig a Petrarca:
ResponEliminaErano i capei d'oro a l'aura sparsi...
Estic per tancar.
Això de la poesia, MU, als vigatans us ve de soca-arrel (del Cinto a Reduccions).
ResponEliminaAura és aquell moment màgic en què el sol comença a vèncer la boira. Qui pot saber-ne més?