50, Wimpole Street. London.

...perquè dir res si existeixen poemes com aquest?

7
El rostre del món va canviar, em penso,
quan vaig sentir els passos de la teva ànima
moure’s en silenci, calladament,
entre mi i l’abisme de la mort,
d’on, en comptes d’ofegar-m’hi, com creia,
em va salvar l’amor per ensenyar-me
una nova cançó. La copa amarga
que Déu em va oferir, la bec feliç
i amb tu al costat en lloo la dolçor.
Els noms de llocs i el cel són diferents
perquè tu ets o pots ser aquí o allà;
i aquest llaüt i el cant ahir apreciats,
(bé ho saben els àngels) ara els estimo
perquè sento el teu nom en els seus mots.



VII
The face of all the world is changed, I think,/ Since first I heard the footsteps of thy soul/ Move still, oh, still, beside me, as they stole/ Betwixt me and the dreadful outer brink/ Of obvious death, where I, who thought to sink,/ Was caught up into love, and taught the whole / Of life in a new rhythm. The cup of dole / God gave for baptism, I am fain to drink,/ And praises its sweetness, Sweet, with thee anear./ The names of country, heaven, are changed away / For where thou art or shalt be, there or here;/ And this...this lute and song...loved yesterday,/ (The singing angels know) are only dear / Because thy name moves right in what they say.