elizabeth barrett browning, sonets del portuguès

Elizabeth Barrett Browning. Sonets del portuguès, traducció de Dolors Udina. Eumo/Cafè Central, 2006.


A la pàgina 186 (Edició Alba), el narrador de Martin Eden fa referència als sonets del portuguès d’Elizabeth Barrett Browning. Gràcies a Dolors Udina (traductora) i Antoni Clapés (inspirador de la traducció) tenim la sort de poder-los llegir en català.
A mi em tenen el cor robat des de que els vaig llegir per primera vegada.

Aquest és el darrer:



44
Tot sovint, amor, m’has regalat flors
collides del teu jardí, a l’estiu
i a l’hivern, i semblava que creixien
en aquesta cambra, sense sol ni aigua.
Així, en nom del nostre amor, agafa
aquests pensaments que també aquí creixen
i que en dies freds i càlids jo trec
del fons del meu cor. I si en els parterres
hi ha males herbes i ruda que esperen
que les arrenquis, també hi ha englantines
i heures! –pren-les com solia fer jo
i guarda-les per tal que no es marceixin.
Fes que els teus ulls conservin els colors
i recorda que en tinc l’arrel a l’ànima.

XLIV
Beloved, thou hast brought me many flowers/Plucked in the garden, all the summer through,/And winter, and it seemed as if they grew/ In this close room, nor missed the sun and showers./So, in the like name of that love of ours,/ Take back these thoughts which here unfolded too,/And which on warm and cold ldays I withdrew/From my heart’s ground. Indeed, those beds and bowers/Be overgrown with bitter weeds and rue,/And wait thy weeding; yet here’s eglantine,/ Here’s ivy! –take them, as I used to do/ Thy flowers, and keep their colours treu,/And tell thy soul, their roots are left in mine.