Des dels seus inicis el cinema ha transitat per dues corrents aparentment oposades, la primera que va de Méliès a Burton (p.ex) atorga paper principal a la fantasia i la imaginació; l’altra, que comença amb els germans Lumière i té en el neorrealisme italià el seu màxim exponent pretén que el cinema sigui un reflex acurat de la realitat.
Àjami és una pel·lícula que pertany a la segona categoria ja que pretén mostrar les dures condicions de vida que hi ha al barri d’Àjami de majoria àrab situat a la ciutat de Tel-Aviv on conviuen dues cultures diferents obligades a ser veïnes.
Els directors Scandar Copti i Yaron Shani han decidit presentar la història alterada cronològicament a l’estil Pulp Fiction o 21 gramos (p.ex.) i està narrada des del punt de vista de Nasri, un nano desconcertat i perplex que utilitza el dibuix per defugir la violència que envolta als habitants del barri i que afecta a tothom sense excepció.
Ni el fons ni la forma són nous, però és una d’aquelles pel·lícules que al sortir de la sala, hom ja està desitjant que surti en dvd per repassar-la i recordar escenes.
Ni el fons ni la forma són nous, però és una d’aquelles pel·lícules que al sortir de la sala, hom ja està desitjant que surti en dvd per repassar-la i recordar escenes.
Jo l’he trobada molt bona i per això us la recomano.
http://www.filmaffinity.com/es/film956563.html
http://www.filmaffinity.com/es/film956563.html
Me l'apunto. Gràcies, perquè no en tenia ni idea.
ResponEliminaBoníssima....t'agraeixo que ens hagis fet recordar el dia d'avui
ResponElimina14 d'Abril VISCA LA REPÚBLICA!!!!
doncs apuntada queda :) (entre els uns i els altres, una segona hipoteca hauré de demanar! ;P)
ResponEliminaI vuit vides, Clidi, que amb una de sola no en tindrem prou. Massa fato!!
ResponEliminaJo Robert sóc més dels primers, com és LÒGIC. Tota creació literària o cinematogràfica, tant de val, tracta amb una aproxiamció fictícia de la realitat, i admetre l'escència d'aquesta premissa és potenciar la honestedat del missatge. Una cosa és l'envoltòri de l'obra, però la estètica del film no en descarta n discurs realista ni la representa amb menys validesa que les preteses "obres d'autor franceses".
ResponEliminaEs tracta d'un error molt comú, sobretot en el cine, el de descartar les obres decididament fictícies pel seu fet estètic o plàstic. Però jo dic, una Mantis religiosa de 6 metres pot explicar amb més efectivitat els problemes de l'abús nuclerar a la década dels 50 que un documental de la nasa.
S'ha de saber llegir entre línies.
Evidentment això no va per en Robert, que en conec les afinitats, només aprofito la ocasió!
...ja saps, benvolgut cuiner, que aquí som uns decidits defensors de la lectura entre línees...
ResponElimina...jo estic bastant d'acord amb tot el què dius, fins i tot amb el poder al·legòric d'una mantis gegant i si la gegant és la Raquel Welch, novegis.
...respecte a les obres d'autor franceses que suposo entrecomilles amb sarcasme, es basen (crec jo) més que res amb la posta en escena i guió... frança sempre ha estat un exemple de producció i distribució cinematogràfica desde els Pathe fins a l'actualitat
fins aviat men