es fa saber (1)

Estem a punt d'acabar temporada; un parell de lectures més i arribarà el parèntesi estival. Finito, caput.

Però a en Mitchum i servidora se'ns gira feina, perquè hem de començar a programar (programar, en el nostre cas, adquireix un significat, si més no, dubtós) què carai farem el curs que ve. De moment hem posat fil a l'agulla i ja us podem anunciar algunes lectures:

· Grans esperances, Charles Dickens.
Si recordeu, en Josep C. va manifestar el seu desig de fer un Dickens. Dit i fet. Tot i que ell va proposar el club Pickwick, nosaltres ens hem decidit per Grans Esperances. Ja veieu què en fem dels vostres suggeriments.

Són sis-centes pàgines, per la qual cosa l'hem programat per a finals de setembre; d'aquesta manera disposareu de quasi tres mesos per a llegir-lo.

Continuant amb la nostra dèria (nostra=Mitchum i Matilde) de rebre convidats especials per a fer de moderadors (alguns -càgumlagentcomsón- insinuen que ho fem per tal d'estalviar-nos feina), li hem demanat a l'Allau, dickensià de cor, capità de la nau The Daily Avalanche i il·lustre comentarista d'aquesta casa, que ens faci els honors, i ell ha dit sí vull. Gràcies, Allau, que jo no sé d'on ve ni cap a on va això de la blocosfera, però si permet que passin aquestes coses, aquests intercanvis de cromos, aquestes col·laboracions, sinergies o com se li hagi de dir, és cosa bona i haurem de postular la canonització de Marshall McLuhan i blablabla. Farem festa grossa.

· Suite francesa, d'Irène Némirovsky. Nascuda a Kíev al si d'una família jueva. Arran de l'ocupació alemanya, es va refugiar en un poble de Morvan, però va ser detinguda pels gendarmes francesos, i més tard assassinada a Auschwitz, l'estiu de 1942. La seva filla gran de tretze anys, Denise, durant la fugida es va endur una maleta amb una relíquia dolorosa: el darrer manuscrit de la seva mare, Suite francesa, inèdit fins fa ben poc.

La sessió anirà a càrrec de la Isàvena Opisso, bibliotecària, parroquiana de la Triadú, i, quan la feina li ho permet, tertuliana entusiasta del club de lectura. Un goig, això que els lectors de la casa agafin les regnes del club. Una meravella. Gràcies pel teu oferiment, Isábena.

· Jakob von Gunten, Robert Walser. Va estudiar per ser empleat de banca. Va viure a Stuttgart, Zuric i Berlín, on va col·laborar a diversos diaris i va escriure tres novel·les. El 1913 torna a Suïssa, on continua escrivint. Pocs anys després, comença a patir crisis d'angoixa i al·lucinacions, i el 1929, per iniciativa pròpia, ingressa en un sanatori mental. Mor el dia de Nadal mentre passeja tot sol.

Sinopsi:

El jove Jakob von Gunten, procedent d’una vella família aristocràtica, s’inscriu per voluntat pròpia en una escola de criats, fugint de les comoditats i l’aburgesament de la seva condició social. La vida a l’Institut Benjamenta, sense altre mètode pedagògic que el propi manual de l’escola i on l’única lliçó que s’hi imparteix és la de la humilitat i l’obediència més absolutes, es converteix aviat per a Jakob en un camí d’autèntica renúncia personal.

En aquest cas hem abusat de la confiança de Pep Paré, professor de llengua i literatura a l'IES Jaume Callís, dramaturg i crític literari.


...continuarà.