es fa saber (2)

· La campana de vidre, Sylvia Plath, l'única novel·la de l'escriptora, publicada un mes abans de morir sota el pseudònim de Victoria Lucas i reeditada el 1967 amb el seu nom. Es tracta de les vivències d'una malalta psiquiàtrica que recorden la seva estada a l'hospital després del primer intent de suïcidi.

Ens hi acostarem de la mà d'en Robert. Mitchum, és clar.

· Pares i fills, Lluís Vilarrasa. Ja sabeu que sempre reservem una sessió als escriptors de casa i que ens agrada tenir-los de cos present.

Text de la contracoberta:

Lluís Vilarrasa aborda relacions entre pares i fills en el decurs de set relats: el pare que té el fill en un internat, un fill que es nega a fer una assignatura de nova creació i posa els pares contra les cordes, un home que arruïna la família per poder tornar a veure els seus pares...
Vilarrasa és un narrador hàbil i amb ofici. En aquesta obra, sedueix amb relats d’alta intensitat, amors i odis que pugen i baixen, que tracten temes d’una convivència més o menys feliç i rutinària, però també de l’absència. Hi ha històries amb regust amarg, altres de més lleugeres i trepidants i encara relats que freguen l’espai oníric i de ciència-ficció. Tot servit amb una prosa compacta i un estil precís, singular i eficaç.

· Apocalipsis friki, Peter Bagge. Sí, un còmic. Probablement la lectura més destroyer que hem fet mai al club. Cordeu-vos els cinturons, que la cosa és irreverent, violenta, hiperbòlica...més o menys com Heidi, vaja.

L'opinió de Jaume Salvà:

"La premisa és la següent: Corea del Nord fa esclatar una bomba nuclear damunt Seattle i només han sobreviscut les persones que en aquells moments no estaven a la ciutat. Els dos protagonistes són urbanites que van a passar uns dies al bosc i, en vista dels esdeveniments, hi han de quedar a viure, intentant sobreviure com a caçadors i recol·lectors mentre es defensen de la resta de supervivents.
El dibuix de Bagge és tan humorístic com sempre però ben aviat ens adonam que el guió és predominantment dramàtic, sense concessions i d'una duresa notable. Aquest xoc entre l'estil de dibuix i el to de la història em recorda Tezuka, sempre guardant les distàncies de pretensions d'ambdós autors.
Apocalipsis friki ens convida a reflexionar sobre la naturalesa humana i ens fa intuir què podria passar si ens trobàssim en una situació extrema. Bagge, molt hàbilment, se centra en les relacions entre els supervivents i no dedica ni una vinyeta a mostrar-nos els efectes directes de la bomba sobre Seattle. Així rescata el vell argument apocal·líptic postnuclear, tan recurrent als anys setanta i vuitanta, per oferir-nos un punt de vista inusual".

En aquesta visita a l'underground ens farà de cicerone l'Ignasi Isern, home orquestra que passa moltes hores rere el taulell de la botiga Rock & Classics. També fa crítica musical al programa Bon cop de rock del 9tv.

· Una dona incòmoda, Montse Banegas. Opera prima d'aquesta escriptora nascuda a Flix. Una novel·la d'iniciació que ens explica l'adolescència i l'entrada a l'edat adulta d'una noia de poble que arriba a Barcelona per cursar estudis universitaris. Al llarg de tota una dècada assistim a les dificultats d'emancipació de la Mònica, una jove brillant, addicta al tabac, lectora empedreïda, contradictòria, excèntrica i pedant.
Si no trobo cap víctima propiciatòria, em temo que m'hauré de fer càrrec de la sessió.


Tot el peix venut. Manquen un parell de lectures, però tenim els convidats especials designats (Pasqual Bernat i Miquel Vilardell); qui sap si en comptes d'Una dona incòmoda llegirem alguna cosa de Perucho, per exemple; o si a última hora ens vindrà un atac de pànic i adéu-siau Bagge, si t'he vist no m'enrecord.
En fi, ja ens ho anirem trobant. Si ens voleu fer arribar crítiques (no, siusplau), suggeriments (sí, siusplau, però en farem el que voldrem), comentaris etc., feu-ho ara o calleu per sempre.