Es podrien dir tantes coses d’aquest film que no se m’acudeix res.
Només dir que….però ja ho diré demà a la trobada.
dilluns, 24 de maig del 2010
paths of glory (1957) d'stanley kubrick
Es podrien dir tantes coses d’aquest film que no se m’acudeix res.
Només dir que….però ja ho diré demà a la trobada.
Escrit per
Robert
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Parlant de pelis de la Primera Guerra Mundial no es pot deixar d’esmentar The Big Parade de King Vidor i La Gran Ilusión de Renoir. L’obra de Renoir, però, no tracta la guerra de forma realista, trascendéix el gènere bel•lic per convertir-se en una autèntica obra d’art. Un grup de presoners francesos s’evadeix de la presó militar perquè s’aburreix. Els presoners anglesos porten raquetes de tenis, un altre es passa el temps de cautiveri traduïnt el poeta grec Píndar….jo crec que si no l’heu vist ho haurieu de fer el més aviat possible.
ResponEliminaLost is dead.
Ostres, t'acompanyo en el sentiment, Mitch. Què tal la darrera entrega?
ResponEliminaSobre La Gran Ilusión, jo crec que l'escena final és una genialitat. No l'explicaré, és clar.
ResponElimina