Caminar, esforçar-se,
la vida desitja,
estremir-se, aturar-se,
buscar mirades,
el morir creix,
el que ve
crida.
Profundament muts
nosaltres.
August Stramm
"Sóc jove. Tinc vint anys; però de la vida no en conec sinó la desesperació, la mort, l’angoixa i l’enllaç entre una existència de la més estúpida superficialitat i un abisme de dolors. Veig que els pobles són atiats els uns contra els altres i es maten sense dir res, sense saber res, follament, dòcilment, innocentment. Veig que els cervells més il·lustres inventen armes i frases perquè tot això es faci, encara, d’una manera més refinada i perquè duri més. I, com jo, ho veuen tots els homes de la meva edat, aquí i a l’altra banda, per tot el món; amb mi ho viu tota la meva generació. Què faran els nostres pares si un dia ens redrecem i ens presentem davant d’ells, a demanar-los comptes? Què esperen de nosaltres, quan vindrà el temps que la guerra haurà acabat? Durant anys sencers la nostra ocupació era matar; ha estat el nostre primer ofici en l’existència. La nostra ciència de la vida es redueix a la mort. Què pot passar, doncs, després d’això? I què en pot sortir, de nosaltres?"
(Res de nou a l'oest, p. 196-197)
D'aquest tipus de mort no pot sortir absolutament res bo, més que dolor i totes les classes de mort possibles, fins i tot, les que no vessen sang. Magnific fragment. Me l'apunto.
ResponEliminaEl llibre està ple de fragments molt bons, com aquest. Hauria de ser lectura obligatòria per a aquests personatges que decideixen fer guerres, creient que arreglen alguna cosa.
ResponEliminaPer a il·lustrar el fragment de Res de nou a l'oest, he triat un poema i un quadre que pertanyen al corrent conegut com expressionisme, on no podem incloure, precisament, a Remarque. Si ens agafés la dèria de l'ordre i la classificació (no cal; però bé)i el volguéssim col·locar en un calaixet amb una etiqueta, potser la que li correspondria seria Neue Sachlichkeit, un moviment cultural sorgit a Alemanya després de la Primera Guerra, un moviment de reacció enfront l'expressionisme, retornant a la figuració realista i a la plasmació objectiva de la realitat, amb un marcat component social i reivindicatiu. Doncs això, l'etiqueta hauria de dir Nova objectivitat.
ResponEliminaAngustia, spleen, melancolía, neurosis, ansiedad... Nombres diferentes para un sufrimiento que no es exclusivo de la vida moderna. Mun lo captó de forma dramática. Millones de personas lo viven o lo han vivido en las geografías más dispares y en épocas distintas.
ResponEliminaUn abrazo desde el valle de Quiroga.
Sam, chove en Quiroga? Eiquí sempre chove. Logo dizen de Galicia!!
ResponEliminaunha aperta.
m'ha agradat molt aquest fragment, encara que, literàriament, el trobo massa directe, prosaic.
ResponEliminam'ha fet recordar les primeres pàgines de "viatge al fons de la nit", dedicades justament a la I guerra mundial, on CÉLINE ho enfoca d'una altra manera, parlant sobre la violència i la destrucció : "si la gent és tan dolenta, és potser perquè pateix". hi encara afegeix : "és massa llarg el temps que hi ha entre el moment que deixa de patir i aquell en que es va tornant úna mica millor".
ah, i m'encanta aquest mes de maig ! que segueixi així !!
Mira, Hyde, doncs ara hi estic d'acord. Espero que no em torni a passar.
ResponEliminaI aquest mes de maig no està pas malament del tot, però em cal sol, Hyde, que estic fatal de vitamina D. I l'astènia (o solitària) m'està matant.
totes les generacions es planten al davant dels pares recriminant ... el que convé en el seu moment. Un fragment molt descriptiu si. E xa non chove querida, hoxe fixo un sol o mar de bonito e mañá, máis ;)
ResponEliminaNon o podo creer, Clidi!!!
ResponEliminacrecho crecho, hoxe saín a andar e volvín co dobre de pecas. adoro o meu tradutor ^^
ResponElimina