En Jordi de l'Alf és d'aquella mena de gent que, de tant en tant, seleccionen unes quantes cançonetes de la música popular, les posen en un cedé, li fabriquen una caràtula i després ho regalen als amics. No som amics, en Jordi de l'Alf i jo, que només ens coneixem de la biblioteca i prou, però, ves per on, en tinc un d'aquests cedés i ha resultat ser la meva banda sonora de finals d'aquesta primavera. Gràcies, Jordi de l'Alf.
1. Adam Green. Bluebirds.
2. The raveonettes. Dead sound.
3. Mishima. Tot torna a començar.
4. Rivers cuomo. Chess.
5. omd. Joan of Arc.
6. The arcade fire. Rebellion.
7. The go-betweens. Quiet heart.
8. Antonna. Y además bastante fea.
9. Weezer. Photograph.
10. Lucio Battisti. La canzone del sole.
11. Parade. Stephen Hawking.
12. Buzzcochs. Ever fallen in love.
13. The beach boys. Hushabye.
I la cancó guanyadora (de tros i amb permís de la sis i la vuit), sobretot pel bon rotllo que m'ha donat aquestes setmanes, és...
La comtessa d'Angeville, una noia de l'Alqueria d'Asnar (el Comtat, Alacant) que ara s'està a Noruega, tampoc és amiga meva, que només ens coneixem dels blogs, però, no fa gaire, em va fer arribar el disc d'un d'Alcoi que canta i com. Trasbalsaeta em té, el tal Hugo Mas. Cliqueu la imatge; Hepàtica (i ventral), es diu la cançó. Gallina de pell. Teníeu raó, comtessa, aquest és de pa fer-s'ho tot a sobre.
Res més. Amb amics que no ho són com aquests qui vol enemics, oi? Au, ready! Lalalalaaaa
Doncs acabo de començar el dia amb la cançó de l'Hugo i et dono la raó. Em penso que després, a la tarda, tornaré a escoltar-la perquè ara no estic en condicions. Em recorda unes quantes coses. Curiós camí, Alcoi-Noruega i tornada.
ResponEliminaAquest, en Mas, em fica mà a la budellada i me l'esprem, Lluís.
ResponEliminaQuina sort la meva, tenir amics que no ho són com aquests, insisteixo.
I què dir dels camins; inescrutables, infumables i divinos de la muerte.
Renoi Matilde, amb aquest Hugo Mas... també agraeixo ara tenir amics que no ho són. Thanks.
ResponEliminaDe res, Eulàlia, la culpa és de la comtessa.
ResponEliminaAmics que no ho són, hauria de ser carn de diseccionari.
De moment he anat a buscar la definició convencional d'amistat, i perlamordedéu, com s'acosta a la meva desdefinició...
Afecció d’una persona envers una altra nada d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual.
a la tarda m'ho escoltut que ara nopuedonopuedorrrrr :)
ResponEliminaDic el mateix que la Clídice. Dir que el CD d'en Jordi és eclèctic, és quedar-se curt, però suposo que combina bé.
ResponEliminaIdeal per anar en cotxe, Allau! Refrescant com un gelat de llimona. Un Popeye de Frigo, per a ser més exactes.
ResponEliminaEl Mas (com el seu cognom indica), cal escoltar-ho a casa.
"escoltar-lo", millor? Ai, no sé, casum n'els pronoms febles.
ResponEliminaja t'imagino camí de casa, MU, havent d'aturar-te a la benzinera Repsol de la cruïlla de l'Eix i deixant sonar el recull del Jordi per a tothom com si fora possible d'il·lustrar als altres.
ResponEliminaSi me n'ha fet de companyia el Battisti...
El Mas, l'Hug, sembla d'una nissaga de masos dotats de criteri emotiu i d'una veu pregona.
m'ha fet rumiar en un pròleg d'en Salvador Oliva, a una obra de Shakespeare, on explicava, crec recordar, que en temps pretèrits l'òrgan d'on es creia que brotaven els sentiments era el fetge. o sigui que la frase no seria "t'estimo amb tot el meu cor" sinó "t'estimo amb tot el meu fetge". imatge que, no cal que et digui, m'ha posat en un estat poc procliu al romanticisme (glups) ;)
ResponEliminaEn Girbén, ets el tot. Efectivament, el camí que porta cap a casa meva passa per aquesta benzinera Repsol. I sí, darrerament sona el recull d'en Jordi a tota castanya. I uns udols terribles, que sembla mentida puguin sortir de la meva gola. Canto fatal, però canto.
ResponEliminaPel que fa al Battisti, el meu primer record és Il mio canto libero, inclós en una mena de disc recopilatori (Lo mejor de 1977, posem per cas) que regalava La Caixa. Ha plogut molt.
I en Mas, l'Hug, que no sigui cosí d'en Roger.
D'Alcoi, com l'Ovidi.
Amb el fetge a la mà, Clidi, pa mi que això de l'amor em surt dels budells (encara menys procliu al romanticisme, ja em diràs!). Què tal entranya i que cadascú triï d'entre els menuts l'organ que més l'abelleixi?
ResponEliminaBen pensat, val més que la cosa surti del fetge, al cap i a la fi és l'únic organ amb capacitat per regenerar-se, crec. I si no, que li demanin a Prometeu, el pobre.
Bones a tots.
ResponEliminaEstic impressionada amb l'Hugo Mas. Em podeu dir alguna cosa més d'aquest impressionant autor? Té més discos? Actua per Catalunya? Es pot contactar amb ell?
Gràcies
Loida
Hola Loida,
ResponEliminaNo en sé ben res de l'Hugo. Em sembla que aquest és el primer disc. De tota manera miraré de demanar-li informació a la comtessa, a veure si ella ens amplia la cosa. Gràcies per la visita.
Ups Matilde, he estat disfrutant de la platja uns dies i no he seguit el fil del post. M'alegro que t'agradi i sobretot la definició d'eclèctic. Li escau de maravella. És com aquell que deixa de mirar les rosses, ja que li agraden molt MOLT les morenes. Ja se m'entén...
ResponEliminaM'apunto aquest l'Hugo, a veure què s'en pot treure... i Matilde, estic preparant el nou recopilatori, que es dirà MADE IN SPAIN. A la portada hi ha la foto d'en Tejero!!!
Ai, Jordi de l'Alf, los OCHENNNNNTTTTAAAAA! Visca.
ResponEliminaLoida, si et vols posar en contacte amb ell, prova de fer-ho al myspace. I si el contractes per venir a fer un bolo per aquí, fes el favor d'avisar-nos!!
ResponEliminaHola Matilde, gràcies a tu.
ResponEliminaHe vist al seu myspace que l'Hugo Mas col·laborarà amb el Miquel Pujadó a un concert a les Festes de Gràcia, el pròxim dimecres 18 d'agost a la plaça Joanic, per si voleu anar. Jo no m'ho perdré, estic enamorada!
Loida
Loida, ara mateixa venia jo ací a fer el recordatori de que demà actua el Mas junt a Miquel Pujadó a les festes de Gràcia. NO S'HO PERGUEN!!!!!!
ResponEliminaDoncs jo m'ho he perdut, però gràcies a totes dues per la informació, que sou uns sols. I oita l'Hugo com triomfa.
ResponElimina