dilluns, 21 de juny del 2010

el diable al cos de raymond radiguet


Els llibres editats pel cercle de Viena creen addicció, suposo que deu ser pel tacte del paper “...procedent de boscos i plantacions gestionats de manera responsable”(sic) o per la qualitat dels títols però el cert és que no puc estar gaire temps sense obrir-ne un.
Aquest cop m’he decidit per Le diable au corps publicada el 1920 i traduïda al català per Josep Maria Pinto.
Raymond Radiguet (1903-1923) només va tenir temps d’escriure un grapat de poemes i dues novel•les. Va viure intensament els anys 20 a Paris en companyia entre altres de les starletts del Moulin Rouge i Jean Cocteau que es convertí en el més ferm defensor del seu talent i amb qui fundà la revista avantguardista Le Coq.
El Diable al cos és una història d’amor que creix a base de sensualitat i passió entre un jove de 16 anys i una dona de 19 acabada de casar amb un home mobilitzat a França a començaments de la Primera Guerra Mundial. La novel•la, ambientada a la reraguarda, va ser un gran èxit de vendes esperonada per les entusiastes crítiques de Cocteau i també va ocasionar un gran escàndol, ens podem imaginar la reacció dels patriotes agobiats pensant en el que feien les seves esposes mentre ells eren al front.
No sé perquè, m’ha fet pensar en Truffaut i en el llibre aquell de Françoise Sagan. No hi ha com els francesos per retratar l’adolescència i la “joie de vivre”.
La novel•la va estar adaptada al cinema per Claude Autant-Lara el 1947.

9 comentaris:

  1. falti :( caxis, no dono, no dono. (al final em convertiré en el conill de l'Alícia)

    ResponElimina
  2. Veí de les Corts21/6/10 14:16

    N'anava a fer un acudit aobre conills poc "políticamentcorrecte", però me'l guardo a la "chistera". Em sembla que tinc el diable dintre el cos...

    És cert això dels boscos gestionats de manera responsable???

    ResponElimina
  3. això és el que posa a la contracoberta...jo estic segur que si no fos així no ho dirien...

    no et tallis veí, no et tallis....

    ResponElimina
  4. Vaig veure la versió en cinema de Marco Bellocchio (del 1986?), molt propera al cinema X però ben explicada. Sens dubte Radiguet va voler crear mal ambient a la França en guerra, i seria un text proper a la literatura antibel·licista...

    ResponElimina
  5. ..d'acord lluís, jo també vaig pensar que era una mena de text antibel·lic però no vaig gosar posar-ho,...
    ...la peli del Bellochio no l'he vist però pinta bé, mentre no l'hagi dirigida en Tinto Brass...

    ResponElimina
  6. No, no és el Tinto Brass però es deixa anar molt cap a les escenes eròtiques explícites i pretén escalfar l'espectador de manera òbvia. Jo crec que es pot parlar de literatura antibèl·lica, tot i que no ho sigui "directament".

    ResponElimina
  7. Un altre llibre (i post) dinge. Però què us està passant? últimament aneu sortits (i enteneu-me!)
    Al final no podré criticar-vos... continueu així.

    ResponElimina
  8. ...no sé si donar-te les gràcies Fgt...

    ResponElimina
  9. A disposar, Robert!
    Es que us faig la pilota perquè quan obri de nou el meu blog Llum d'agost (www.llumdagost.blogspot.com) el visiteu "asiduament".
    Fgt

    ResponElimina