Novel·la publicada per Jim Thompson el 1964 l'acció de la qual fa referència a una època pretèrita, i el títol de la qual correspon al nombre d'habitants de la petita població de Pottsville.
Els grans conceptes adquireixen en aquell lloc concrecions miserables, destinades a desvelar una mesquinesa general i amagada. El poder està representat per Nick Corey, narrador en primera persona, un sheriff la inhibició del qual davant de les activitats dels seus conveïns ha estat decisiva per a sostenir-se en el càrrec, però que ara se sent insegur quan s'acosten les eleccions; la seva manera de respondre als desigs particulars dels seus votants resulta tan palesa que el poble és capaç de sentir la necessitat d'un nou mandatari amb més capacitat de simulació, més dotat, en definitiva, per no convertir els habitants de Pottsville en espectadors obligats de les seves pròpies indecències. Davant d'aquell perill, Nick Corey comença una activa autoexculpació que es desenvolupa a dos nivells: en les seves relacions amb els electors, erigint-se com una autoritat moral que a cada moment els retreu les seves manques d'ètica; amb ell mateix, a través del propi relat que adreça al lector, buscant justificacions o fins i tot felicitacions pel seu capteniment, i arribant a situar-lo a un nivell messiànic.
La irracionalitat social es reflecteix en la mateixa actitud del sheriff i en la desmesura fantàstica dels horrors sobrevinguts. A les seves dues simulacions, davant dels altres i davant d'ell mateix, Nick Corey hi afegeix una actuació que li permeti eliminar tot allò que s'oposi a la seva reelecció, i això, en una societat violenta on el poder acostuma a coincidir amb les màximes facultats per agredir, porta directament a l'assassinat...
Diccionari de la novel·la negra nord-americana, Xavier Coma. Edicions 62. P. 153
Crec recordar (ara no m'ho facis consultar) que en Tavernier la va adaptar com a "Coup de torchon".
ResponEliminaL'hauré de buscar perquè això de la novel·la negra sempre són petites lliçons de narrativa, i aquest home és un fenòmen. Em va donar molt bones hores la lectura de "Els timadors", que està fantàsticament adaptada al cone pel S. Frears.
ResponEliminadoncs fa una pinta molt bona! m'agraden força aquests relats d'escenari tancat :)
ResponEliminaparaula de pas "eyeseas", xula eh!?
ResponEliminaSí, sí, 1981; jo no l'he vista, però.
ResponElimina"Ambientada en el África colonial francesa de 1938, Lucien Cordier (Philippe Noiret), jefe de policía del pueblo decide implantar justicia por mano propia. Desde la ineptitud del puesto del oficial, hasta sus más salvajes consecuencias, Bertrand Tavernier lleva a cabo la adaptación del clásico noir de Jim Thompson, ‘1280 almas’ en un intenso relato cargado de cinismo y violencia".
Amb Philippe Noiret i Isabelle Huppert.
A mi m'agrada moltíssim 1280!!!
ResponEliminaAra, és durilla, salvatge i violenta... com la vida mateixa.