La propera trobada no serà fins el mes de setembre i a fe que començarem forts, Grans esperances de Charles Dickens publicada originalment per lliuraments entre desembre de 1860 i agost de 1861. A la biblioteca ja en tenim uns quants exemplars de la traducció de Josep Carner, amb això vull dir que els que vulguin ja el poden passar a recollir.
Per conèixer més coses d’un dels més grans escriptors de la història de la literatura tenim la immensa sort de poder accedir a aquest bloc, en les pàgines (pàgines?) del qual hi trobarem tota la informació que ens cal per endinsar-nos amb garanties en l’obra de Charles Dickens (1812-1870). The Daily Avalanche és un bloc, com el nom indica, regular i immens, on diariament hi ha una esllavissada de curiositats, noticies i informació rellevant relativa al mon del seu autor que coneixereu si veniu a la trobada de setembre perquè ell serà, si no hi ha res de nou, el conductor de la sessió.
Jo per anar fent boca, llegeixo el casalot (bleak house 1852-53) la que diuen és una de les seves millors obres; en Harold Bloom al seu celebre cànon occidental diu: “el cosmos de Dickens, el seu Londres fantasmagòric i la seva Anglaterra visionària apareixen a El Casalot amb una claredat i una mordacitat que superen qualsevol altra obra seva (…) No hi ha cap més novel·la en llengua anglesa que inventi tant.”. Aquí hi ha, potser, la millor pàgina dedicada a Dickens només accesible als que dominen l’anglès, Chesterton diu que potser no és la millor obra de Dickens, però segurament és la millor novel·la, si conegués millor l’anglès us explicaria com soluciona aquest joc verbal.
La fulla promocional de l’editorial en parla així: "Magnífica versió catalana del traductor Xavier Pàmies de la mà de Columna. L’irresolt litigi judicial Jarndyce i Jarndyce ha consumit més de cent mil lliures en costes i les parts del plet, antics descendents dels litigants inicials, ja fins i tot desconèixen els motius del procés. Tan espès com la boira que envolta amb persistència el morós Tribunal de la Cancelleria, aquest cas condiciona la vida dels orfes Ada, Richard i esther, els quals compten com a tutot amb l’honrat John Jarndyce, propietari de l’edifici conegut com “El Casalot”. Amb una particular combinació de tragèdia i sàtira, en aquesta novel·la Charles Dickens transcendeix la crítica a la ineficàcia dels òrgans de justícia pèr assolir la major agudesa en el seu genial retrat dels contrasts de la societat anglesa del mitjan segle XIX.”
Per conèixer més coses d’un dels més grans escriptors de la història de la literatura tenim la immensa sort de poder accedir a aquest bloc, en les pàgines (pàgines?) del qual hi trobarem tota la informació que ens cal per endinsar-nos amb garanties en l’obra de Charles Dickens (1812-1870). The Daily Avalanche és un bloc, com el nom indica, regular i immens, on diariament hi ha una esllavissada de curiositats, noticies i informació rellevant relativa al mon del seu autor que coneixereu si veniu a la trobada de setembre perquè ell serà, si no hi ha res de nou, el conductor de la sessió.
Jo per anar fent boca, llegeixo el casalot (bleak house 1852-53) la que diuen és una de les seves millors obres; en Harold Bloom al seu celebre cànon occidental diu: “el cosmos de Dickens, el seu Londres fantasmagòric i la seva Anglaterra visionària apareixen a El Casalot amb una claredat i una mordacitat que superen qualsevol altra obra seva (…) No hi ha cap més novel·la en llengua anglesa que inventi tant.”. Aquí hi ha, potser, la millor pàgina dedicada a Dickens només accesible als que dominen l’anglès, Chesterton diu que potser no és la millor obra de Dickens, però segurament és la millor novel·la, si conegués millor l’anglès us explicaria com soluciona aquest joc verbal.
La fulla promocional de l’editorial en parla així: "Magnífica versió catalana del traductor Xavier Pàmies de la mà de Columna. L’irresolt litigi judicial Jarndyce i Jarndyce ha consumit més de cent mil lliures en costes i les parts del plet, antics descendents dels litigants inicials, ja fins i tot desconèixen els motius del procés. Tan espès com la boira que envolta amb persistència el morós Tribunal de la Cancelleria, aquest cas condiciona la vida dels orfes Ada, Richard i esther, els quals compten com a tutot amb l’honrat John Jarndyce, propietari de l’edifici conegut com “El Casalot”. Amb una particular combinació de tragèdia i sàtira, en aquesta novel·la Charles Dickens transcendeix la crítica a la ineficàcia dels òrgans de justícia pèr assolir la major agudesa en el seu genial retrat dels contrasts de la societat anglesa del mitjan segle XIX.”
Aquest és un curiós bloc, em fa por que ja tancat, que traduïa el llibre i on es pot trobar la feina que van fer fins (suposo) van conèixer la traducció de Destino-Pàmies. El títol el van traduïr com casa inhòspita i només de comparar el primer paràgraf ja ens adonem de les diferències.
Robert, és difícil establir jerarquies i dir quina és la millor de les novel·les de Dickens. Tant "El casalot" com "Grans esperances" estan al capdamunt, això és clar, però n'hi ha d'altres de molt recomanables i fins i tot alguna de menor amb la que t'ho pots passar molt bé. A Chesterton el perden les paradoxes i no cal mirar d'entendre'l del tot.
ResponEliminaQuina gran traducció que estàs llegint! Com deia en Joan Solà, té una fluïdesa tal que sembla escrita directament en català. Un es diverteix i s'aprèn llengua, amb El casalot.
ResponEliminaPuigmalet estic totalment d'acord amb tu, i és ben cert que llegint el casalot s'aprèn la llengua, cosa que em fa molta falta. Gràcies pel comentari.
ResponElimina