...per esperar l’undemà us copio un poema que pot semblar adient...
La Ciutat sumergida
POLICÍACA
Ara ja no m’interessa gens,
la roda gira sola
i el déu no cal. Només
m’interessa la roda.
Tampoc el moviment
no m’importa gaire, cap cosa
dependent de la dinàmica. La bellesa
definitiva s’està quieta en la corba
del laberint estel•lar, que sempre dorm.
Per tant, dedueixo, girar
i no interessar res que no sigui la circumferència
neta, prima,
superficial, flexible, fràgil: el cabell
d’un dement, la punta
del cabell del dement.
Màrius Sampere i Passarell. La Ciutat submergida: Obra poètica inèdita (1970-2008). Edicions del Salobre, 2009.
Per aquelles coses de la vida, vaig treballar un temps a la mateixa "empresa" que en Sampere. El recordo com tot un personatge, que es tancava a escriure poemes en hores de feina dins del seu despatx. Els poetes són un món apart.
ResponElimina