dimarts, 27 de juliol de 2010

la biblioteca és el món



- En què la puc ajudar?, demana el bibliotecari, com acabat de sortir d'un manual de bones pràctiques. No sempre és així.

- Voldria saber si teniu uns llibres.

- Sap els títols o els autors...?

- Sí, sí. Duc una llista, -diu mentre desplega un din a4, curull. Avera, avera...Teniu La casa de las 14 urracas tristes?

- Provem-ho. L-a-c-a-s-a-d-e-l-a-s-1-4-u-r-r-a-c-a-s-t-r-i-s-t-e-s, -tecleja el bibliotecari. Doncs, no, no, em sap greu, no el tenim.

- Tranquil, no passa res. Provem aquest... Tonto el que lo lea, que m'han dit que és boníssim.

- T-o-n-t-o-e-l-q-u-e-l-o-l-e-a. Tampoc.

- Carai, estic de pega. Mmm. I Coaching per a gats?

- C-o-a-c-h-i-n-g-p-a-, ai no, pa no, -esborra el bibliotecari-, p-e-r-a-g-a-t-s. Res de res.

- Ostres tu, quina ratxa. I Ni tu perro se alegra de verte?

- N-i-t-u-p-e-r-r-o-s-e-a-l-e-g-r-a-d-e-v-e-r-t-e...Tampoc.

- Però no els teniu o és que estan deixats?

- No, no els tenim, ni nosaltres, ni cap altra biblioteca de la xarxa. I se'm fa estrany, perquè, clar, parlem de quasi dues-centes biblioteques...Què són molt nous?

- No, no, em sembla que ja fa molt que van sortir.

I així fins a vint-i-sis títols.

- Em sap greu, vol que mirem de trobar alguna cosa que li pugui fer el pes...?

- No, tant fa, deixa't-ho córrer, els hi demanaré a la meva amiga Antònia, que ella els té i ja se'ls ha llegit. Escolta, et puc fer una pregunta? Qui compra els llibres? És que sempre que vinc em passa el mateix...teniu pocs llibres bons...


De la prestatgeria de les novel·les, la corresponent a la lletra F, la que queda més a la vora del bibliotecari, arriba una remor que anuncia una tímida revolta. Flaubert està hiperventilant, Fitzgerald s'ha desmaiat. Faulkner, gat vell, alça el got de whisky i fa un brindis al buit.


17 comentaris:

  1. Veí de les Corts27/7/10 9:04

    Doncs, mira, per molt que es queixin els de la lleixa efe, "la casa de las catorze urracas tristes" té molt bona pinta!

    Parlant de lleixes: cada cop que col·loco un llibre amb la signatura N Coe em ve una punxada al nas de veure veïns tan poc afins... S'hauria de fer alguna cosa en contra: un congrés, un grup de treball, alguna cosa d'aquestes de volada. Si més no, un simposi o unes jornades amb ametlles per picar, no? Una reunió? Una trucada?

    ResponElimina
  2. Juas juas. "Real como la vida misma". M'ha recordat els meus temps de llibretera. Em sentia tan impotent...

    Per cert, vaig anar a la biblioteca Ignasi Iglésias i una mica més i m'han de fer un massatge al cor de la impressió. És com 50 vegades més gran que quan jo hi anava, allà pel pleistocè.

    ResponElimina
  3. Doncs mira, Veí, a mi em fa venir set Ni tu perro se alegra de verte, ves per on.

    Ja tens raó, ja, amb això dels veïnatges estranys. Coelho (eccccsss) al costat de Coetze, per exemple. La extraña pareja. Clar que per a trios estranys, Stendhal, Steinbeck i Steel. M'han dit que ella és una màquina, i hasta aquí puedo leer.

    Respecte a això del workshop, ja saps, només cal que ens xiulis...

    ResponElimina
  4. Cualquier parecido con la realidad, no es pura coincidencia, oi, Sílvia? O també, basat en fets reals.
    Val a dir que el bibliotecari no sempre surt tan ben parat com avui. Però això seria una història del lado de allà, vull dir que no em correspon a mi explicar-la. Seria genial que algú s'animés.

    ResponElimina
  5. Has tocat uns quants temes que donen molt de sí, ja veurem si els podem aprofitar els qui sempre anem ensumant possibles apunts amagats dintre els apunts dels altres: la convivència de llibres a les prestatgeries (cohabitació), el lector de rareses, la mirada del bibliotecari... És un lloc on hi passen coses curioses. A la meva biblioteca pública, està ple de gent gran que hi va a llegir el diari i a sotmetre's a l'aire condicionat. De vegades un s'alça i fotocopia una pàgina del diari: pot ser el resultat de les travesses o els anuncis classificats, apartat relax.

    ResponElimina
  6. Ai, que la gent llegeixi no vol dir que sàpiga llegir bé ni bo. Sinó de què el senyor follet (tortuga) tindria les arques tan replenes. És u ke ni a :)

    A mi em mola posar junts dos que no es poguessin veure, només per imaginar-me'ls dient-se els fàstics :)

    ResponElimina
  7. A tu et volia llegir, avui. Perquè tu ja has escrit alguna coseta sobre biblioteques i bibliotecàries. La biblioteca perillosa (i la bibliotecària prostituta, per exemple. O, no fa gaire, Negre com un mirall negre.

    Algun dia explicaré la temporadeta aquella en què a l'interior d'algunes novel·les, hi apareixien roses vermelles. L'afer em va mantenir ocupada unes quantes setmanes. Càsum l'Enric Martin dels trons (un professor de literatura de l'institut Jaume Callís, partidari dels experiments), que em va fer acollonir i tot.

    ResponElimina
  8. ai, això anava per en Lluís.

    ResponElimina
  9. Ai, Clidi, que n'aquest món hi ha d'haver de tot i molt. Ara, a mi el que m'alu·lucina és l'adjectiu BONS. N'hi hagués hagut prou amb deixar anar un "dels que m'agraden". Molt menys compromès, on vas a parar.

    ResponElimina
  10. Mu, a risc de ser pedant, penso que no tot el que hi ha entre dues tapes és literatura, ni entre dues orelles criteri (anava a dir pensament, però m'he frenat a causa de la meva punyetera formació cristiana i allò de la caritat) :P però hi ha gent que no ho sap, suposo que a causa del segon axioma ^^

    ResponElimina
  11. A mi no em sembla pedanteria, em sembla un bon diagnòstic, peasso de Clidi-House.
    I saps, de totes les virtuts morals que conec, la que més trobo a faltar, darrerament, és la prudència. No sé perquè està tant de capa caiguda.

    ResponElimina
  12. Mentre no superin el que em van preguntar a mi un dia: "¿Teneis 'Historia de una escalera' de Buero Vallejo o, sinó, de otro autor?"

    ResponElimina
  13. Sílvia, aquesta és de BARRETADA!!


    L'última meva:

    -Teniu El soldado de la mina?

    Uuuiii...!!! Llàstima, ha anat de ben poc.

    ResponElimina
  14. Ara amb això de les "perles" he recordat un llibre: Memorias de un librero contadas por el mismo de l'Héctor Yánover. Un tip de riure.

    ResponElimina
  15. Quan jo col·loco els llibres, sempre faig els possibles perquè l'Efraim Medina Reyes no hagi de veure's ni tan sols de lluny amb en Gabriel García Márquez, un seu compatriota que no suporta.

    ResponElimina
  16. Benvinguda, E, companya de fatigues laborals,

    Si el Veí de les Corts organitza unes jornades sobre això de la cohabitació als prestatges de les biblioteques, t'avisarem. I si et sembla, podem dir-li també a la teva amiga que viu a la lluna, tu ja m'entens, a la de Bibliotossa, que avui ha penjat un apunt sobre El lloro de Flaubert que m'ha agradat molt i molt.

    ResponElimina
  17. MU, arribo tard a llegir-te, pero t´has lluit en el millor sentit de la paraula.

    ResponElimina