dimecres, 28 de juliol de 2010

obert per vacances

The things about me and before me made me feel like a boy again--convinced me that I was a boy again, and that I had simply been dreaming an unusually long dream...

Life on the Mississippi
. Mark Twain.





Cap estiu, per anys que visqui, tornarà a ser com el que vaig passar amb en Tom Sawyer i en Huck Finn. Cap. Ni els préssecs seran, mai més, tan grossos com aquell any. Ni tan dolços. Ni les fonts rajaran, com ho feren llavors, llet fresqueta amb cola-cao sense grumolls, i, de vegades, coca-cola, que era bona, no perquè ho fos, sinó perquè no te'n deixaven prendre, que és molt diferent.

No diríeu mai quin psicotròpic és el culpable d'aquesta regressió. Res d'aigua del Carme, que va. Clor. He estat esnifant clor. La idea no és meva, són coses de la comtessa d'Angeville que, no fa gaire, va destapar una ampolla de clor a casa seva i amb la primera bafarada es va plantar a la piscina del seu poble, un juliol de quan era petita. M'ha faltat temps per amorrar-m'hi, que fins ara només havia sentit a parlar d'un mètode d'aquests per a viatjar a la infantesa, un de francès, que consisteix en sucar una magdalena (que, pel que sé, no respon, exactament, a la idea que nosaltres tenim d'allò que s'espera que sigui una magdalena) en una tassa de til·la o de te. Total, massa complicat i un pèl nyicris, pel meu gust. Molt més fàcil (i contundent), el sistema de la comtessa, on vas a parar, que el clor és clor aquí i a Noruega. L'única cosa que em feia enrere era el dubte sobre el destí, vull dir si el bitllet de clor portava, únicament i exclusiva, a una piscina municipal de la infància o bé es podia triar el lloc. No volia tornar a cap piscina, jo, que las bicicletas son para el verano i les piscines per a pixar-s'hi, i, en això de remullar-se, si no pot ser mar, que sigui riu, que al menys la cosa circula.

Ara ja ho sé: amb el clor vas on vols. Passa que la comtessa, insultantment jove i amb un camí molt més planer a recórrer, considerant que anava de clor a clor, en va tenir prou amb ensumar una mica, i jo, que havia d'esquivar la piscina i fa més dies que volto pel món (el doble, per a ser exactes), he hagut afegir-hi fe, molta fe, i augmentar-ne la dosi (de clor, s'entén).

Per això, perquè se me n'ha anat la mà amb el clor mentre estic fent la maleta, una maleta d'aquelles polivalent que et permet afrontar totes les adversitats climatològiques que sigueu capaços d'imaginar, una maleta que tant pot viatjar al Carib com a l'Antàrtida, una senyora maleta (el vostre DESCOMUNAL és el meu versàtil, consti), en arribar el moment de triar els llibres que me'n duré, i marejadeta perduda per culpa del clor, he corregut a buscar Les aventures de Tom Sawyer. Haig d'agafar, també, Les grans esperances de Dickens; un que em va caure l'altre dia del cel, La tragèdia de cal Pere Llarg de l'Eduard Girbal Jaume, i alguna de pol·licíaca, que per mi no és estiu si no hi corre una mica de sang. Qui sap si no m'enfitaré de Carner, perquè ara que m'hi fixo, és l'autor de les traduccions de Twain i de Dickens. De res, massa. Ja us diré què.
De moment, tot a punt per anar a munyir la vaca Ances.
I com que n'aquesta casa, afortunadament, hi vivim dos, no em cal rumiar a qui encolomaré el canari mentre jo sigui fora. En Mitchum regarà les plantes i se'n cuidarà de treure el gos. Estigueu bonets.





P.S.: Si l'haguéssim tingut a la biblioteca, també m'enduria aquest còmic. No ha pogut ser. Ja ho deia aquella: tenim pocs llibres bons. Ji.


14 comentaris:

  1. doncs senyora MU molt bones vacances! i no hi posis massa coses a la maleta, que l'equipatge et càpiga dins les botes, així podràs viatjar més lleugera :) Una abraçada (anava a dir clorhídrica però no, que això deu fer mal), me'n torno a fer la maleta ;P

    ResponElimina
  2. Tens raó, Clidi. De fet, l'imprescindible ho duc sempre a sobre. No ocupa lloc.
    Una no, mil abraçades, Clidi. Bon estiu.

    ResponElimina
  3. Doncs t'ha sortit un comiat rodó, un text ple de coses i cosetes. Potser l'hauries de guardar en conserva (el clor té efectes conservants?).
    De debò: i el primer paràgraf, brodat.
    Bones vacances. Ja miraré si en Mitch cuida prou bé les plantes.

    ResponElimina
  4. Oxidant, blanquejador i desinfectant, l'amic clor, Lluís. Per a aconseguir l'efecte conservant, cal que el clor reaccioni, violentament (pel que sembla,si es troben en so de pau, la cosa no funciona) amb un parell d'àtoms de sodi. Quimicefa dixit.

    Bones vacances, Lluís. En Mitch i tu quedeu d'imaginària. Vigileu la flama. Ja saps, que no s'apagui i tot això.

    ResponElimina
  5. Jo, entre el clor i la magdalena trio el mètode Proust de viatjar en el temps, la veritat. Bones vancances i fins a la tardor!

    ResponElimina
  6. Un bon cop de clor té lu seu, SM; ara, d'estabornir, estaborneix, això sí.

    Bon estiu per a tu també i fins llavors!

    ResponElimina
  7. Veí de les Corts28/7/10 15:13

    Bones vacances també, Matilde! Cuida't molt i fes bondat (O no, com tu vegis).

    Fa anys que no provo el clor...

    ResponElimina
  8. Gràcies, Veí, en vida teva.
    Eh, entre tu i jo, deixa't de clors, si ha de brollar alguna cosa del galet, que sigui Ribera del Duero (sap greu per les denominacions més nostrades).

    ResponElimina
  9. Tampoc jo puc evitar pensar en estiu i Tom Sayer, amb el meu llibre rosa de tapes dures que vaig portar i devorar àvidament l'estiu dels meus 13 anys.
    Bones vacances

    ResponElimina
  10. El meu era blanc, tapa dura i en castellà, amb alguna (poques, molt poques)il·lustracions. Format mig apaisadot. No recordo l'editorial. No sé on ha anat a parar...

    Bon estiu per a tu també, Vida.

    ResponElimina
  11. l. anglada29/7/10 15:33

    doncs jo me l'he llegit (el còmic) i us ben assegur-ho que és altament recomanable

    és com llegir des de dins de l'aigua

    ResponElimina
  12. l.anglada, gràcies per confirmar les meves sospites!
    I bon istiu tinguis!!

    ResponElimina
  13. L'enllaç a l'apunt de la comtessa, que es titulava "Klorin, my friend", ja no funciona. Bé, de fet, no és que no funcioni, és que el blog de la comtessa ja no existeix. Se l'ha carregat!! Vaig a fer cinc minuts de silenci. O sis. En pau descansi, La muntanya màgica (així és deia el blog), que tantes bones estones m'ha proporcionat. Ja l'enyoro, ves.

    ResponElimina
  14. Un altre apunt estupend, clorotica amiga. Gaudeix de les grans esperances, jo les comencare per la marededeudagost.

    ResponElimina