I Ching, 易經; el llibre dels canvis o llibre de les mutacions és una de les obres que més han influït en el pensament xinès i es considera l’avantpassat i font primordial de tota la seva filosofia basada en el canvi i la relació entre oposats com a principis rectors de l’univers.
L’I Ching considera el canvi com la única realitat existent i que l’essència del ser rau en aquest canvi i no pas en la matèria com a Occident, es podria considerar com l’origen del Taoisme.
L’actual corpus de l’obra és el resultat de les modificacions que s’han anat produint al llarg de la història. Per rastrejar els seus orígens ens hem de remuntar al segle XIV a.C. En temps de l’emperador Fu-Hui era corrent tant a la cort com entre les classes poderoses consultar el futur mitjançant troncs i branques d’arbres i plantes i es pintaven imatges associades al resultat DE la consulta per representar fenòmens i aconteixemants mitjançant símbols escrits, és a dir que podríem dir que neix al mateix temps que l’escriptura.
Els primers comentaris que es coneixen són del s.XI a.C. en ple regnat de Wen que desenvolupà un sistema d’idees basat en els 64 hexagrames que han sobreviscut fins l’actualitat. Mort el rey Wen, el seu fill Zhou va desenvolupar el sistema afegint-hi les sis linees que defineixen cada exagrama, però no va ser fins el segle VIII a.C. quan el llibre comença a ser conegut i divulgat. A partir del segle V i fins el III s’afegeixen els comentaris de Confuci i els seus seguidors, comentaris i apèndixs anomenats les Deu Ales que interpreten la simbologia de l’obra i aporten la forma definitiva que coneixem. El llibre constitueix un compendi de consells sobre les causes que hi ha rere l’apogeu i la caiguda de tots els regnes i de totes les situacions.
El llibre va arribar a Europa a finals del segle XIX amb intents de traducció poc reeixits tot i que alguns erudits ja el coneixien abans però d’una forma incompleta i ignorant del tot el significat dels símbols .
L’any 1923 el missioner Richard Wilhelm publicà una versió amb els textos originals i el 1948 una altra definitiva i aug-mentada amb els comentaris de l’escola de Confuci que contenia un pròleg del psiquiatre Carl Jung.
Es consulta seleccionant una parella de símbols que representen qualitats rellevants de la situació que es considera.
Es pot tractar, per exemple, de la personalitat i el caràcter d’algú o de les forces dominants que intervenen en la formació d’un aconteixement o activitat.
I Ching, el libro de las mutaciones. [edició de:] Richard Wilhelm; versión completa con presentación y notas de D.J. Vogelmann, prólogos de CG.Jung, Richard Wilhelm y Helmut Wilhelm y el poema: “para una versión del I King” de Jorge Luís Borges. Edhasa, 1977.
I Ching el libro del cambio; versión de Thomas Cleary. Edaf, 2005.
I Ching Práctico. Gary G. Melyan, Wen-Kuang Chu. Urano, 1999.
L’I Ching considera el canvi com la única realitat existent i que l’essència del ser rau en aquest canvi i no pas en la matèria com a Occident, es podria considerar com l’origen del Taoisme.
L’actual corpus de l’obra és el resultat de les modificacions que s’han anat produint al llarg de la història. Per rastrejar els seus orígens ens hem de remuntar al segle XIV a.C. En temps de l’emperador Fu-Hui era corrent tant a la cort com entre les classes poderoses consultar el futur mitjançant troncs i branques d’arbres i plantes i es pintaven imatges associades al resultat DE la consulta per representar fenòmens i aconteixemants mitjançant símbols escrits, és a dir que podríem dir que neix al mateix temps que l’escriptura.
Els primers comentaris que es coneixen són del s.XI a.C. en ple regnat de Wen que desenvolupà un sistema d’idees basat en els 64 hexagrames que han sobreviscut fins l’actualitat. Mort el rey Wen, el seu fill Zhou va desenvolupar el sistema afegint-hi les sis linees que defineixen cada exagrama, però no va ser fins el segle VIII a.C. quan el llibre comença a ser conegut i divulgat. A partir del segle V i fins el III s’afegeixen els comentaris de Confuci i els seus seguidors, comentaris i apèndixs anomenats les Deu Ales que interpreten la simbologia de l’obra i aporten la forma definitiva que coneixem. El llibre constitueix un compendi de consells sobre les causes que hi ha rere l’apogeu i la caiguda de tots els regnes i de totes les situacions.
El llibre va arribar a Europa a finals del segle XIX amb intents de traducció poc reeixits tot i que alguns erudits ja el coneixien abans però d’una forma incompleta i ignorant del tot el significat dels símbols .
L’any 1923 el missioner Richard Wilhelm publicà una versió amb els textos originals i el 1948 una altra definitiva i aug-mentada amb els comentaris de l’escola de Confuci que contenia un pròleg del psiquiatre Carl Jung.
Es consulta seleccionant una parella de símbols que representen qualitats rellevants de la situació que es considera.
Es pot tractar, per exemple, de la personalitat i el caràcter d’algú o de les forces dominants que intervenen en la formació d’un aconteixement o activitat.
I Ching, el libro de las mutaciones. [edició de:] Richard Wilhelm; versión completa con presentación y notas de D.J. Vogelmann, prólogos de CG.Jung, Richard Wilhelm y Helmut Wilhelm y el poema: “para una versión del I King” de Jorge Luís Borges. Edhasa, 1977.
I Ching el libro del cambio; versión de Thomas Cleary. Edaf, 2005.
I Ching Práctico. Gary G. Melyan, Wen-Kuang Chu. Urano, 1999.
Porteu un ritme, tu i l'Espai, que m'esteu colapsant!
ResponEliminaSobre el llibre, pels usuaris tipus que se l'emporten, em fa una mica "d'angunia"... Tanto tantra, tantra tanto...
bondia veí, però en Borges deia que era un dels seus llibres preferits,....
ResponEliminatota la informació que anirà sortint en aquesta sèrie de CLX l'he anat treient de per aquí i per allà, alguna de les solapes dels llibres altres de la wikipedia, etc,...jo només n'he llegit uns quants i de forma incompleta,...a casa hi ha l'I Ching, un tom super voluminós prologat per Jung, que un dia d'aquests (quan hagi acabat de pintar els racons del menjador) el llegiré,....
El que expliques m'ha recordat una mica a Heràclit. Algun cop he fullejat alguna versió de l'I Ching i em sembla que passa com amb el Tarot, que és més el fet que estimula el pensament que no pas allò que et diu ja que sol ser una mica ambigu. Tanmateix, el volum de què parles deu ser tota una altra cosa, molt diferent dels que jo tenia.
ResponEliminaEn Borges deia moltes coses... Per pura curiosistat, quan fa que havies de pintar els racons del menjador?
ResponEliminaSilvia, gràcies per dir-hi la teva, l’ I Ching de casa és un volum gruixut -imperdonable que no recordi el nom de l'editorial- que la part esotèrica de la meva familia té guardat en un saquet de pell i consulta de tant en tant, però, crec que és exactament com dius..estimular el pensament i és en l'ambiguitat, suposo, on hi deuria trobar poesia en Borges, que, efectivament, en deia moltes....
ResponEliminaVeí, per fer-te una idea…., un dels racons ha estat col•lonitzat per una familia d’aranyes emprenedores que hi ha posat un camping on sembla passen l’estiu tots els aràcnids de la contrada….
Jo tinc l'edició amb pròleg del Jung, i aquest text breu ja és un petit tresor. L'I Ching fa això que dius per aquí: dispara la imaginació i la reflexió, i aquest deu ser el seu millor valor. A banda que el to poètic també és molt estimulant, crea imatges i metàfores molt interessants.
ResponEliminaLa nostra rosa nàutica complerta assenyala 32 rumbs i, si és vol, és una versió abreujada de les 64 possibilitats combinatòries que dibuixa l'I Ching.
ResponEliminaL'una, geogràfica -per tant espacial- i expansiva, assenyala les direccions de les descobertes i de les conquestes; l'altre, per geomàntic, conjuga l'espai amb la variable "temps" -i aquest en un format no lineal sinó circular-.
Tanmateix, no deixen de ser dues expressions d'un mateix arquetip de la complitud.
felicitats pel blog
ResponEliminagràcies, en vida seva.
ResponElimina