Humphrey Slater (1906-1958) va ser un pintor i escriptor britànic que a començaments dels anys 30 s’afilià al Partit Comunista anglès i més tard participà amb les Brigades Internacionals a la guerra civil espanyola. Com Orwell, aquesta va ser l’inici del seu desencant en vers el comunisme soviètic i també com ell en les seves novel·les critica qualsevol mena d’autoritarisme.
Escrita el 1946. los herejes és una curiosa novel·la dividida en dos parts, la primera ambientada durant la creuada dels nens de 1212 i la segona durant els darrers dies de la guerra civil espanyola.
Les darreres línies de la novel·la us poden donar una idea de quina és la seva tesis.
“...y reparó en lo continuo y relacionado que estaba todo y en que el presente es el efecto que ha causado el pasado y que las cosas siempre ocurren y se repiten y cambian, no en círculos sino en infinitas secuencias espirales.”
Humphrey Slater. Los Herejes. Galaxia Gutemberg, Circulo de lectores, 2010
Escrita el 1946. los herejes és una curiosa novel·la dividida en dos parts, la primera ambientada durant la creuada dels nens de 1212 i la segona durant els darrers dies de la guerra civil espanyola.
Les darreres línies de la novel·la us poden donar una idea de quina és la seva tesis.
“...y reparó en lo continuo y relacionado que estaba todo y en que el presente es el efecto que ha causado el pasado y que las cosas siempre ocurren y se repiten y cambian, no en círculos sino en infinitas secuencias espirales.”
Humphrey Slater. Los Herejes. Galaxia Gutemberg, Circulo de lectores, 2010
A mi també em passa; sempre topo amb una pedra semblant: unes vegades còncava, unes altres punxeguda i alguna de riu, també. De gairell, de peu, segut... En fi, de tantes com n'hi de possibilitats en el món.
ResponEliminaM'apunto el llibre, que toca les coses que m'agraden. Gràcies!
ResponElimina...de pedres i pedretes....
ResponEliminano està malament el llibre, però tampoc és per a tirar coets, de la creuada dels nens hi ha un llibret molt maco de Marcel Schowb, a tu Lluís (extensible al veí of course)
Bon agost, Robert, Veí, Matilde (allà on sigui de vacances) i companyia! T'he llegit la referència a la croada dels nens i ja venia a pronunciar el nom d'en Schwob, però arribo tard. Quin llibret més maco, oi, Robert?
ResponEliminaHola Espai, ja ho crec que és maco el llibret aquell, l'únic que em refot de l'escriptor és aquest cognom tant dificil d'escriure, mai sé si ho fet malament...
ResponEliminaRobert: el de Marcel Schwob el tinc a l'estanteria de casa. Va acompanyat d'uns contes molt divertits, també. Però el text sobre la croada és fantàstic.
ResponElimina...bona lleixa deus tenir, Lluís...a mi aquest Schowob m'agrada molt jo en tinc una edició que està sol, si no recordo malament de Tusquets aquella col·lecció de stapes daurades.....
ResponElimina