The Beatles, su historia. [The Beatles en bandes dessinées]. Rossell Fantasy Works, 2009.
Aquest llibre el trobareu a la secció de música, però és un còmic.
Es tracta de la biografia del grup més famós de Liverpool, autors dels temes més coneguts de l’univers pop amb lletres que han estat comentari dels més insignes filòsofs contemporanis com aquella que diu: she loves you yeah, yeah, yeah o aquella altra Let i be. Res de nou sota el sol, però, això si, explicat d’una forma visual, amb dibuixos de diferents autors i centrat en els episodis més coneguts com l’arribada de la Yoko o bé la famosa intervenció en l’Ed Sullivan Show.
El Guió de l’obra és de Gaet’s, els articles biogràfics d´Stéphane Nappez, la direcció editorial d’Olivier Petit, la portada de Christophe Billard i la maquetació de Serge Carpentier; en aquesta edició també hi ha un parell d’escrits de Josep Maria Francino que no sé qui és i de Santi Carulla el cantant dels Mustang. Té 252 pàgines en color.
Doncs això, she loves you yeah yeah yeah
Aquest llibre el trobareu a la secció de música, però és un còmic.
Es tracta de la biografia del grup més famós de Liverpool, autors dels temes més coneguts de l’univers pop amb lletres que han estat comentari dels més insignes filòsofs contemporanis com aquella que diu: she loves you yeah, yeah, yeah o aquella altra Let i be. Res de nou sota el sol, però, això si, explicat d’una forma visual, amb dibuixos de diferents autors i centrat en els episodis més coneguts com l’arribada de la Yoko o bé la famosa intervenció en l’Ed Sullivan Show.
El Guió de l’obra és de Gaet’s, els articles biogràfics d´Stéphane Nappez, la direcció editorial d’Olivier Petit, la portada de Christophe Billard i la maquetació de Serge Carpentier; en aquesta edició també hi ha un parell d’escrits de Josep Maria Francino que no sé qui és i de Santi Carulla el cantant dels Mustang. Té 252 pàgines en color.
Doncs això, she loves you yeah yeah yeah
Suposo que és el clàssic llibre pensat per als fans i els fetitxistes, però de vegades n'hi ha de bons. Sempre s'hi troba a faltar la visió crítica, però com que aquest no el conec, callo.
ResponEliminadetesto l'excés d'iconofília que hi ha amb aquests quatre no n'hi hauria prou amb escoltar-los ?
ResponElimina