Confuci, 孔子, (Kong Fu Zi, mestre Kong 551- 479 a.C.), els quatre llibres.
Es compara la importància del pensament de Confuci en el món oriental amb el de la civilització grega i el cristianisme en el món occidental. En contraposició a l’individualisme del Tao, Confuci representa la dimensió social de l’home, es preocupa per l’organització de la societat i la moralitat de l’home definida pel deure, la posició i la seva funció ja sigui en el si de la família o de l’estat.
Confuci va néixer en la família aristocràtica d’un gran lletrat alt funcionari del principat de Lu, situat a la província de Xan-Dong en un temps de transició entre l’era anomenada de Primavera i tardor i la dels regnes combatents. A l’edat de 3º anys funda una escola per transmetre la seva filosofia que pretén preservar els ritus tradicionals, els ideals antics i els valors socials.
Un dels conceptes fonamentals de la seva ètica és l’honestedat, el nivell més elevat de la qual és troba en el Ren, des d'on sorgeixen el Yi i per tant també el Li. La moral de Confuci es basa en la empatia i la comprensió dels altres, la qual cosa requereix una autocomprensió prèvia, de la qual neixen les normes morals, més que d'un codi ètic previ , atorgat per alguna divinitat. . La virtut es basa en l’harmonia amb els altres, i en l'acceptació de què en algun moment de les nostres vides tots estem a mercè d'altres persones. L'honestedat consisteix per tant a posar-se en el lloc hipotètic de la pròpia vida futura, i la de les generacions passades i futures, i optar per no fer o dir res que pugui macular l'honor o la reputació de la família o l’estat.
Els quatre llibres (sishu), van ser ordenats i publicats definitivament al segle XII d.C per Zhu Xi de la dinastia Song, representen l’obra completa de Confuci i són els següents:
Analectes, el títol original en xinès és Lún Yû que significa discussions sobre paraules. És possible que no fos el mateix Confuci qui les redactés. Moltes de les seves ensenyances van ser transmeses oralment als seus alumnes i tard o d’hora aquests es van decidir a reunir el material tant divers que forma aquest llibre. No es coneix quan ni perquè adoptà la forma que es coneix avui dia. Les analectes constitueixen el centre de tot el pensament confucià, és on es fixa el vocabulari i el sistema filosòfic desenvolupat posteriorment. Durant més de dos mil anys les analectes han estat objecte d’estudi als col·legis de Xina ja que es considerava que ningú pot arribar a un adequat nivell moral i de intel·ligència sense conèixer l’obra de Confuci.
continua demà
Es compara la importància del pensament de Confuci en el món oriental amb el de la civilització grega i el cristianisme en el món occidental. En contraposició a l’individualisme del Tao, Confuci representa la dimensió social de l’home, es preocupa per l’organització de la societat i la moralitat de l’home definida pel deure, la posició i la seva funció ja sigui en el si de la família o de l’estat.
Confuci va néixer en la família aristocràtica d’un gran lletrat alt funcionari del principat de Lu, situat a la província de Xan-Dong en un temps de transició entre l’era anomenada de Primavera i tardor i la dels regnes combatents. A l’edat de 3º anys funda una escola per transmetre la seva filosofia que pretén preservar els ritus tradicionals, els ideals antics i els valors socials.
Un dels conceptes fonamentals de la seva ètica és l’honestedat, el nivell més elevat de la qual és troba en el Ren, des d'on sorgeixen el Yi i per tant també el Li. La moral de Confuci es basa en la empatia i la comprensió dels altres, la qual cosa requereix una autocomprensió prèvia, de la qual neixen les normes morals, més que d'un codi ètic previ , atorgat per alguna divinitat. . La virtut es basa en l’harmonia amb els altres, i en l'acceptació de què en algun moment de les nostres vides tots estem a mercè d'altres persones. L'honestedat consisteix per tant a posar-se en el lloc hipotètic de la pròpia vida futura, i la de les generacions passades i futures, i optar per no fer o dir res que pugui macular l'honor o la reputació de la família o l’estat.
Els quatre llibres (sishu), van ser ordenats i publicats definitivament al segle XII d.C per Zhu Xi de la dinastia Song, representen l’obra completa de Confuci i són els següents:
Analectes, el títol original en xinès és Lún Yû que significa discussions sobre paraules. És possible que no fos el mateix Confuci qui les redactés. Moltes de les seves ensenyances van ser transmeses oralment als seus alumnes i tard o d’hora aquests es van decidir a reunir el material tant divers que forma aquest llibre. No es coneix quan ni perquè adoptà la forma que es coneix avui dia. Les analectes constitueixen el centre de tot el pensament confucià, és on es fixa el vocabulari i el sistema filosòfic desenvolupat posteriorment. Durant més de dos mil anys les analectes han estat objecte d’estudi als col·legis de Xina ja que es considerava que ningú pot arribar a un adequat nivell moral i de intel·ligència sense conèixer l’obra de Confuci.
continua demà
Calia que hi posessis una imatge de l'home de les neus per il·lustrar el nostre confuci? Rob, una mica de tacte...
ResponEliminaÉs curiós que totes les filofies i les religions coincideixin en que el camí és tractar bé als altres i que portem mil·lenis explotant-nos i barallant-nos.
ResponEliminaQuè no fas vacances, Robert?
hola jordi, silvia i veí (per l'alte post), aquest any les meves vacances, Silvia, són de pa sucat amb oli...el teu comentari és molt pertinent i assenyat suposo que deu ser perquè en realitat l'home tendeix a fer la vida impossible als seus semblants...només has de llegir el comentari de l'Alf aquest de dalt
ResponEliminaPer cert, Robert, en 15 dies acabo les mudances, això vol dir que haviat podrem discutir-ho acarnissadament amb un rioja i un plat de fideuà al davant.
ResponEliminaI fer-te la vida impossible és tota una motivació per a mi.
Molt bona la resposta, Robert, però, com a mínim l'Alf té propòsit d'esmena ja que et convida a dinar.
ResponEliminaEspero que arribin temps millors, Robert, i puguis rescabalar-te de les vacances.
Salutacions!
Demà ja és avui. Crec que em convindria llegir Confuci...
ResponEliminaQuasi millor que no tinguis vacances, Robert: t'has de sacrificar en nom del bé general.