clàssics de la literatura xinesa

Llibre de Menci, Ji Mèngkê, Mengzi, mestre Meng (370-289 a.C.) va ser un filòsof xinès deixeble de Zi si net i seguidor de Confuci que va viure a l’estat de Qi. En aquesta obra s’afirma que l’home és bo per naturalesa i ha de poder desenvolupar una conducta raonable i recta. Segons aquest filòsof en l’interior del cor de qualsevol ser humà s’hi troben quatre sentiments naturals o tendències que l’orienten cap al bon camí: 1.-el sentiment de compassió, 2.-el de vergonya, 3.-el de respecte i modèstia i 4.-el sentiment de discerniment és a dir la capacitat de saber què està bé i què està malament; aquests sentiments són la base perquè si es conreen adequadament es puguin desenvolupar les virtuts de benevolència, rectitud, urbanitat i saviesa.
Menci va intentar influir en els governants de l’època perquè creessin les condicions favorables pel desenvolupament correcte de les persones. Va deixar dit que el governant savi és aquell que es preocupa pel benestar dels seus súbdits i que es acceptable que el poble es desempallegui del governant que no governa amb justícia i que ignora les necessitats del poble.

El mig invariable, Zhong Yong o la meitat justa. És un dels capítols del Li ji o llibre dels ritus (un dels cinc clàssics), es creu que fou escrit per Zisi i representa la culminació del desenvolupament del confucianisme antic. Durant els segles X i XI uns monjos budistes que més tard s’anomenarien Zen, van incloure-hi comentaris que van donar origen al neoconfucionisme, o confucionisme modern. El mig invariable no vol dir deixar les coses a mitges sinó fer-les en la seva justa mesura i determinació, en el temps i la proporció correcta. Desigs, emocions i actes fets en la mesura justa són garantia d’harmonia. Si tots els individus d’una societat estan harmonitzats interiorment i actuen en conseqüència, la societat serà harmònica i pacífica.

El gran ensenyament. Dà Xué també es pot traduir com gran ciència o gran aprenentatge. Aquest llibre s’ha convertit en un capítol del clàssic dels ritus conegut com Li Ji. Consisteix en un petit text principal atribuït a Confuci i més de deu capítols de comentaris atribuïts al seu deixeble Zenz Zi. Es creu que el text data de la dinastia Song i que podria tractar-se d’una mena de catecisme per instruir els joves nobles en la doctrina de Confuci per a contrarestar la doctrina de Shan Yang.


Richard Wilheim. Confucio. Alianza, 1986
[Aquesta, diuen, és la millor obra sobre Confuci escrita per Richard Wilheim un dels màxims coneixedors de la vida espiritual xinesa, el seu art i la seva religió. Aquest llibre és un clàssic i procura traçar un complet panorama sobre la vida, obra i filosofia de Confuci]