divendres, 29 d’octubre de 2010

el millor amic de l'escriptor


Mark Twain
Vita Sackville-West i Virginia Woolf
Miguel Delibes


Enid Blyton
Jerome K. Jerome


Dorothy Parker
Mercè Rodoreda
Jesús Moncada
David Foster Wallace
Jorge Luis Borges
Julio Cortázar
Philip K. Dick
Ernest Hemingway
Raymond Chandler
William Faulkner

Juan Marsé


P.S.: Aquest apunt s'havia de titular "el/la millor amic/-ga de l'escriptor/-a", però no m'acabava de fer el pes. La meva manca d'imaginació m'ha obligat a recórrer a l'ús del masculí com a genèric per a referir-me a una col·lectivitat. S'admeten suggeriments.

18 comentaris:

  1. evidentment el Montmorency de Jerome K. Jerome. No hi ha color! :D Bon cap de setmana (bona capa de setmano? :P)

    paraula de pas: mitchm. uiiiii :D

    ResponElimina
  2. ep ep ep! Alto!
    Si us plau, els suggeriments d'un en un, que no dono l'abast!!

    ResponElimina
  3. No en tenia cap dubte, Clidi!
    Ara, el més ben trobat, el gat de Hemingway. Ho dic per l'ampolla de Viña Tondonia.

    ResponElimina
  4. òndia! doncs si. Hips hips hurra! ;)

    ResponElimina
  5. Bona capa de setmano, Clidi!

    ResponElimina
  6. t'ha faltat el puto sánchez-dragó i el seu puto gat.
    ;)

    ResponElimina
  7. I ca!, buscaquit'hapegat, ni parlar-ne. Si fos dolenta, que no és el cas, et diria, "home, que jo parlava d'escriptors!". De bèsties, les justes.

    ResponElimina
  8. Jo, per motius sentimentals, em quedo amb Borges i el seu Beppo, tan blanquet, i amb l'Enid Blyton i el seu... Tim?

    ResponElimina
  9. Ai, sí, Tim, el gos d'Els cinc!!
    Els set també tenien un gos, que es deia Scamper.

    Jo era més d'una que es deia Puck, de l'escriptora danesa Lisbeth Salander, ai no, Werner. El seu lema era "cabecita loca... pero gran corazón". No és broma.
    Quines tardes, aquelles, amb la Puck.

    ResponElimina
  10. (Això que quedi entre tu i jo, Matilde: jo, de nen, també vaig llegir la Puck. A casa dels meus avis hi havia la col·lecció completa, i què havia de fer.)

    ResponElimina
  11. És que el gènere masculí és el no marcat, la forma femenina és la que marca. Gènere no és sexe. Quan algú menja arròs amb conill ningú es pregunta el sexe de l'alimalet en qüestió, oi?
    Tot i així, unes fotos ben curioses amb uns gossos (i unes gosses) ben simpàtics.
    Salut!

    ResponElimina
  12. Muy bien, Matilde. Por cierto, no has visto por ahí a Raymond Chandler con sus gatos.
    Un abrazo

    ResponElimina
  13. Doncs jo conec algunes conilles que no tenen clar això del gènere i el sexe, David. No crec que, en general, es facin gaires preguntes, la veritat.
    Salut!

    ResponElimina
  14. Marchando una de Chandler con minino, Sam!

    Hoxe bullotes, non?
    Unha aperta para ti tamén.

    ResponElimina
  15. M'he quedat clavat davant de DFW i DFW2, serà perquè l'estic llegint amb penes i treballs. Ai, aquest home, tan complicat i tan senzill!

    ResponElimina
  16. A mi m'agraden molt els gossos, però no sé si em faria gaire gràcia trobar-me DFW2 al passadís de casa. Fa una mica de iuiu.
    No he llegit res (sencer) de DFW. Ara, això sí, tinc ben decidit que començaré per "Algo supuestamente divertido..." i "Hablemos de langostas". No tinc el cos per a bromes infinites.
    Ànim, Allau, home ardides piràmides!!

    ResponElimina
  17. M'hi ha faltat, com no, en Faulkner acompanyat de la seva inseparable ampolla de whisky.

    ResponElimina
  18. No sigui dit, fgt. Una de Faulkner amb gossos!
    L'ampolla avui no hi surt.

    ResponElimina